Cine Ambigú

13/10/2009 / Cap Comentari

Durant tres dimarts seguits, el Verdi Park projectarà les tres pel·lícules que formen el Cine Ambigú d’enguany, en dues sessions per pel·li: 20.30 i 22.30. El cinema independent, inèdit i contemporani té cabuda gràcies a iniciatives com la de 100.000 retinas, que ja dura més de 10 anys.
Avui es projecta el primer film: Youth without Youth, de Francis Ford Coppola.

of time and the city El dia 20, es projectarà Of the Time and the City, de Terence Davies, de l’any 2008. El director britànic, sempre minuciós i emocional, torna després d’un silenci cinematogràfic que ha durat 8 anys, des del 2000, quan va estrenar La Casa de la Alegría. Of the Time and the city és un documental que narra la vida al Liverpool dels anys 50 i 60. Davies fa memòria de les emocions d’aquella societat, en un retrat ple de sensibilitat, motiu freqüent a la seva filmografia. El temps, els canvis, el tarannà de la societat són com és en ell habitual, els temes tractats.

El 27 d’octubre serà el dia de The Yes Men Fix the World, dels transgressors Andy Bichlbaum i Mike Bonnano. Els Yes Men són un grup activista i severamanet crític que utilitza la disfressa, l’humor i les ganes de posar en evidència les vergonyes de la societat actual. Demanen invitacions i acreditacions a events políticament correctes i un cop a dintre, ridiculitzen a qui suposadament representen, com es veu per exemple a The Yes Men (2003), on es feien passar per membres de la Wolrd Trade Organization. Aquests, en teoria regulen les regles de joc en les relacions entre països, perquè siguin justes i equitatives; The Yes Men van aconseguir, fent-se passar per membres d’aquesta i posar en ridícul la mala gestió de la WTO. Al més pur Mr. Freedom de William Klein o Borat i Brüno de Baron Cohen, The Yes Men intenten ser més ambiciosos i punyents que aquests, ja que la seva tasca és per sobre de tot, activista i crítica. A la seva darrera obra, The Yes Men Fix the World, es dediquen a desmentir declaracions d’altres “peixos grossos”. Fent-se passar per representants de Dow Chemichal, Exxon i Halliburton (empreses enormes), declarant en noms d’ells l’autèntica veritat de les corporacions però que gairebé ningú s’atreveix a dir en veu alta: que actuen pel seu propi benefici. Al 2004, Bichlbaum ja es va colar al BBC World News com a representant de Dow Chemichal i va declarar que com a portaveu de l’empresa, reconeixia que ells eren els únics culpables de la fuita de gas de la fàbrica de Bhopal, a la Índia, que provocà la major catàstrofe industrial, amb greu conseqüències pel medi ambient i la humanitat: 9000 morts, 100000 afectats (enfermetats, malformacions) i un 40% de les dones menors de 40 anys van quedar estèrils. Les accions van baixar immediatament a 2 milions de dòlars. Ara tornen a la càrrega a través d’una pel·li que farà les delícies dels que estan d’acord amb el fet de que la humanitat ha perdut el nord per culpa dels interessos econòmics creats. The Yes Men no només volen fer riure a través de dir les barbaritats del capitalisme més salvatge. També intenten despertar la societat.