Festival In-Edit 2010: Guia apanyada

Dijous 28 s’inaugura l’In-Edit 2010, amb Barcelona era una fiesta (Underground 1970-1983), de Morrosko Vila-Sanjuán, film que recupera l’escena underground de la nostra ciutat durant aquells anys. A les 21.30 és el passi, i per tant, l’ull del cicló de música i cinema que s’endurà per davant durant uns dies les tardes d’un bon nombre de barcelonins. Més de cinquanta documentals són els que es veuran als Cinemes Aribau i a l’Aribau Multisales. La graella complerta del festival la podeu consultar al web de l’In-Edit. A continuació, us oferim la nostra sel·lecció particular:

High on Dope, de Piers Sanderson. El moviment contracultural que va néixer  a les warehouse rave de Blackburn entre 1989 i 1991, amb festes que reunien fins a 10000 persones.

The White Stripes, Under Great White Northern Lights, d’ Emmett Malloy. Una de les bandes més famoses recorrent el Canadà profund, actuant a cafeteries, escoles, i algun escenari mig buit.

Don’t Look Back, de D.A Pennebaker. Bob Dylan, durant la gira anglesa de l’any 1965.

Breaking Rocks, d’ Alan Miles. Billy Bragg encapçala un projecte musical que consisteix en realitzar tallers de música a les presons.

Ziggy Stardust and The Spiders From Mars, de D.A Pennebaker. El darrer concert de Bowie com a músic sideral, durant la gira del disc Aladdin Sane.

Who is Harry Nilson?, de John Scheinfeld. Cowboy de mitjanit, amic de John Lennon, Brian Wilson, Van Dyke Parks, Al Kooper,…

LENNONYC, de Michael Epstein. Any Lennon, trenta després de la seva mort. Com era el Lennon de NYC?

Still Bill, d’ Alex Vlack i Damani Baker. El sincer i emocionant documental sobre Bill Whiters, guanyador de l’edició 2009.

LEMMY, de Greg Oliver i Wes Orshoski. “Més punk que el punk”. Tot i claudicar amb el Rock in Rio de Madrid, qui s’atreveix a discutir a Lemmy Kilmister?

William S. Burroughs, A Man Whitin, de Yoni Leyser. Narrat per Peter Weller, vuitanta vuit minuts sobre l’autor de Los chicos salvajes. amb música de Patti Smith i Sonic Youth, amb testimonis de David Cronenberg, Iggy Pop,…

A Propósito de Rodríguez, de Sergi A. Minguell. Ex-líder de Madee, amb qui va firmar alguns dels treballs més important del nostre país, com Songs from Cydonia i L’Antarctica. actualment, alma màter de The New Raemon.

When You’ re Strange: A Film about The Doors, de Tom DiCillo. De la mà del director de foto de Permanent Vacation i de l autor i director de Vivir Rodando, narrat per Johnny Depp, senyores i senyors, Jim Morrison, Ray Manzarek, John Densmore i Robby Krieger.

Carnival!, de Don Letts. El carnaval de Notting Hill, vist per un dels portaveus del reggae i del punk. Una festa cada dia més glamourosa, multitodinària, i potser, amb una connotocació menys social que fa trenta anys.

Sex, Drugs & Rock ‘n’ Roll: The Life of Ian Dury, de Mat Whitecross. Biopic del líder dels Blockheads, autor que es movia entre el new wave i el punk, o entre el punk i el new wave.

On/Off: Mark Stewart (Pop Group to Maffia), de Toni Schifer. Mark Stewart, músic reivindicatiu i reivindicat per Nick Cave, Douglas Hart, Massive Attack, Daniel Miller, entre d’altres.

Monterey Pop, de D.A Pennebaker. Jimi Hendrix, Janis Joplin, The Who i Jefferson Airplane, a l’any 1967, en el festival que va començar a escriure la història del posterior Woodstock.

Brian Eno: Another Green World, de Nicola Roberts. Ideòleg de la Roxy Music, músic amb un dels vestuaris més memorables dels setanta… han passat els anys, per tant, té molt a explicar. Nicola Roberts és autora, entre d’altres,de Philip K. Dick: A Day in the Afterlife.

Upside Down: The Story of Creation Records, de Danny O’Connor. Alan McGee va descobrir a My Bloody Valentine, Primal Scream, Teenage Fanclub, Oasis,…

Soul Train: The Hippest Trip of America, de J. Kevin Swain, Amy Goldberg. Soul Train, del mític Don Cornelius és el programa de televisió per on han passat James Brown, Curtis Mayfield, Al Green, Aretha Franklin… ens posarem a ballar.

Jazz: What a wonderful World, de Ricard Galvani, Daniel Jariod, Mariona Giner. Quaranta anys de La Locomotora Negra.

Venid a las cloacas, la historia de La Banda Trapera del Río, de Daniel Arasanz. Potser, avui, a l’era d’elitisme i sofisticació, més que mai, es necessita una banda com la de Morfi Grei, Julián Pulido i el Tio Modes.

The Extraordinary Ordinary Life de José González, de Mikel Cee Karlsson , Fredrik Egerstrand. Aquest suec i argentí no és només un gran compositor, també té una facilitat de paraula grandiosa. A reivindicar.

A continuació podreu veure l’spot del festival. D’altra banda, recordar que al web de l’In-Edit tindreu tota la informació i resposta a totes les vostres preguntes i possibles dubtes…i també, us expliquen com i on comprar les entrades.

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=etrLiMxDIrs]