Un passeig per la Barcelona de Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda és per antonomàsia l’escriptora de Barcelona. Difícilment hi ha cap altra obra literària més recent que hagi retratat amb més força la Barcelona de la seva època. Per això un passeig pels escenaris de la vida i l’obra de l’autora de La plaça del Diamant és un punt de vista per entendre la ciutat, la seva història i la seva transformació, a més dels contrastos de l’entorn urbà que poden experimentar-s’hi. Perquè la petjada de l’escriptora encara pot resseguir-se per molts llocs de la ciutat, uns d’emblemàtics i altres d’amagats. Mercè Rodoreda va néixer a Sant Gervasi de Cassoles, en una torre que, avui, és un aparcament que dóna al carrer Balmes. Per això, per emprendre l’itinerari, cal fer cap a la parada de Pàdua dels Ferrocarrils Catalans. Donant l’espatlla a l’aparcament i creuant el carrer Balmes, pujareu pel carrer de Corint, fet d’escales i jardí i, resseguint Ferran Valls i Taberner, accedireu al parc de Monterols. Aquest parc urbà és el que queda de l’antic jardí de Can Brusi, l’exuberància del qual va inspirar els jardins de la torre on s’ambienta Mirall trencat, obra mestra de l’escriptora que explica la Barcelona d’abans de la guerra de 1936-1939. Us trobareu de ple en el que queda de l’univers infantil de l’autora. Els vestigis de les antigues torres de Sant Gervasi han estat absorbits per la trama urbana posterior. Retorneu a la parada de Pàdua. A l’edifici que fa cantonada entre Corint i Balmes, l’escriptora hi va tenir el pis que va adquirir en retornar de l’exili. Dediqueu-hi un moment per entendre com ha canviat aquest entorn urbà en un segle. Del carrer Balmes aneu fins a Gràcia, el barri on s’ambienta la seva novel·la més famosa: La plaça del Diamant. El carrer de Saragossa conserva alguns trets del temps de la infantesa de l’autora. El passatge de Sant Felip és una mostra única per evocar com devia ser Sant Gervasi en aquella època. Resseguint Saragossa es desemboca a la Via Augusta. A mà dreta, hi ha el col·legi Nostra Senyora de Lourdes, a on va assistir Mercè Rodoreda de nena. L’edifici actual és dels anys 40. A mà esquerra, preneu la rambla de Prat, que ja és territori novel·lístic rodoredià. Les façanes i algun establiment conserven el caràcter dels anys 30, l’època de La plaça del Diamant. En aquest carrer va viure la Colometa, la protagonista de la novel·la, després de la guerra.

Adreceu-vos, creuant el carrer Gran de Gràcia, pel d’Astúries, a la plaça del Diamant. La plaça conserva plenament la fesomia amb què és retratada a la novel·la. Avui és una plaça dura però igualment popular. Si en podeu preparar la visita, no us perdeu l’oportunitat de baixar al refugi antiaeri de la guerra que hi ha a la plaça per reviure l’existència de la ciutat bombardejada. Deixeu la plaça i retorneu al carrer Gran pel de Montseny. Les cases altes d’aquest carrer, algunes amb la façana amb esgrafiats, remeten al pis on vivia la Colometa en casar-se amb Quimet. Un cop al carrer Gran, adreceu-vos al centre de la ciutat. El carrer Gran continua sent un carrer comercial com en temps de joventut de l’autora, com en temps de la Colometa. Encara hi ha alguns establiments que conserven aquest aire de la primera meitat del segle XX. A la vorera de la dreta, abans d’arribar als Jardinets de Gràcia, hi ha el supermercat que ocupa l’antic Cafè Monumental, en què està ambientada la boda entre la Colometa i Quimet. Els mateixos Jardinets, amb les seves estàtues, també apareixen a La plaça del Diamant. Creueu la Diagonal i continueu baixant pel passeig de Gràcia fins a la casa Amatller. Als baixos d’aquest edifici modernista hi ha la joieria Bagués, que sembla el referent històric de la joieria on, a la novel·la Mirall trencat, el senyor Rovira adquireix “una joia de valor” per a Teresa, la protagonista. La contemplació dels aparadors d’aquesta joieria remet directament a la inclinació que Mercè Rodoreda tenia per les joies. Continueu baixant fins a la plaça de Catalunya i preneu la Rambla. La predilecció de l’autora per les flors troba el seu correlat a l’anomenada Rambla de les Flors, entre els carrers del Carme i l’Hospital. L’univers literari rodoredià tenia en les flors un simbolisme molt ric, que en aquest espai urbà apareix en la màxima expressió. Quan en tingueu prou de flors, entre al mercat de la Boqueria. El vitalisme de la ciutat té en l’evocació d’aquests espais una expressió literària exemplar, sorgida d ela ploma de Rodoreda. Els mercats i especialment aquest de la Boqueria guarden molt bona part del caràcter de la ciutat que va conèixer l’autora de jove. És una ciutat dins de la ciutat, un espai per contemplar i deixar-se portar pels sentits.

Travessant per dins el mercat de la Boqueria fareu cap a l’Institut d’Estudis Catalans, pel carrer del Carme. Aquesta institució està ubicada en l’edifici històric de l’hospital de la Santa Creu, el més antic de Barcelona. S’hi poden fer visites guiades amb cita prèvia. L’anomenada Casa de Convalescència acull la biblioteca i l’arxiu de la Fundació Mercè Rodoreda, creada el 1992 per gestionar els drets d’autor de la seva obra, que ella va cedir a l’IEC. Pel pati de l’edifici, d’estil renaixentista, s’accedeix al Jardí Mercè Rodoreda, un dels pocs jardins penjats de la ciutat, que és un oasi ciutadà i acull plantes que apareixen a seva obra. Al redós d’aquest espai únic a Barcelona, acaba aquest llarg passeig per la geografia urbana rodorediana. No us oblideu dels textos literaris que es poden llegir a cada lloc, a cada espai.