Punt i final a la tortura dels toros. Reaccions

El 28 de juliol del 2010 el Parlament de Catalunya ha votat sí a la llei que prohibeix definitivament les corrides de toros a partir del 2012 amb un resultat de 68 vots contra 55.

A Madrid, el Govern Central, demana respecte per la decisió, començant pel ministre Rubalcaba, qui demana que no es polititzi la decisió. ABCEl Mundo titlla la decisió de persecució cultural; afirma ben clarament que Catalunya prohibeix els toros, en una línea que La Razón porta al terreny més extrem, amb una opinió distanciada de tot menys del seu intel·lecte, dient que les corrides de toros són un bé, i que s’ha fet realitat el pitjor dels somnis. El País publica la notícia amb un to alegre, i s’observa com una decisió coherent i assenyada. La Vanguardia ho anuncia, sense més, de la mateixa manera que El Periódico i l’ Avui. El Público opina de forma espontània, i anuncia la notícia de forma clara i realista: ‘Fin a la tortura animal en Cataluña‘. El PP no ha trigat gaire en moure’s, i faran tot el possible perquè la llei no tiri endavant. Rajoy ha dit que ells defensen la llibertat, com acostuma a dir, i que intentarà que es considerin els toros com Interès Cultural General.

New York Times deixa ben clar que el vot decisiu ha sigut el dels nacionalistes, així com la CNN. La Fox presenta la notícia seguint la línea de El Mundo i La Razón, com una prohibició catalana, com una fita per ser diferents i distanciar-se d’Espanya. A Argentina, el Clarín ho anuncia recordant que a les Ïlles Canàries ja es varen prohibir els toros a l’any 1997, gràcies a la Llei de Protecció d’Animals que els canaris defensen al seu territori. A França hi ha hagut un fort ressó mediàtic en gran part de la premsa; a poblacions amb tradició taurina com Nimes, Arles i Bayona, on ja tremolen perquè la prohibició no els afecti a la llarga. Brigitte Bardot, qui presideix una associació pro-animals, la BB Foundation, no ha trigat en expressar la seva alegria, afirmant que ‘s’ha aturat un espectacle sàdic’.

Tal i com es va decidir a les Canàries al 1997, Catalunya també ha dit no a les corrides de toros, a la ‘fiesta nacional’. Però deixem-nos de nacionalismes i d’interessos polítics. S’ha dit no al patiment dels animals, que els mataven mentre la gent aplaudia i gaudia. Doncs a partir del 2012, s’ha acabat, almenys, en un 1% del total de corrides que es fan a Espanya. Perquè matar un toro, ni a soles ni davant de gent que s’ho passa pipa, no és art ni cultura; és una barbaritat.