A la dècada dels 90, Jim Jones era el líder d’una de les bandes de culte i amb més futur del panorama musical britànic: Thee Hypnotics. Amb un so a mig camí entre el garatge, el punk i la psicodélia, van ser la primera banda británica que va fitxar pel segell Sub Pop; van gravar un dels discos més memorables dels 90, Soul, Glitter and Sin, i Chris Robinson (The Black Crowes) es va encarregar de la producció del seu últim disc, The Very Cristal Sheep Machine; però la banda no va acabar mai de despuntar, gràcies en part al seu amor per les drogues i el no voler cedir davant de l’ indústria discogràfica. La banda es va separar a principis del 2000.

Després d’intentar-ho de nou, sense massa èxit, amb el grup Black Moses, un power trio que practicaven un rock musculós molt proper al hard-rock, Jim Jones ressorgeix de les seves cendres, quan ningú ho esperava, tot sigui dit, amb aquest nou projecte: The Jim Jones Revue. És una banda de rock primitiu i de tall clàssic que ha estat una de les sorpreses més destacables d’ aquest any, gràcies sobretot a la violència sonora del seu treball de debut, un disc cru i directe, que recorda en la forma als primers treballs de Nick Cave amb The Birthday Party o als primers treballs Thee Hypnotics.

The Jim Jones Revue estaran aquest proper diumenge 17 a la sala Rock Sound del Poblenou desplegant tot el seu rock primitiu i salvatge.