Sí ara fa dues setmanes s’anunciava el nom de Björk com un dels grans caps de cartell del Primavera Sound 2012, i juntament amb el nom de la islandesa, els de Yo La Tengo, Gudied By Voices o Codeine, aquesta mateixa setmana s’han destapat un bon grapat de bandes que formaran part del cartell de la nova edició que és celebrarà entre els dies 30 de maig i 3 de juny. Entre les noves confirmacions destaque incorporació de Wilco com grans caps de cartell al costat de Björk.

Al costat del grup de Jeff Tweedy, també s’ha anunciat la presència dels grans pares del grunge, Mudhoney; la banda de metal industrial britànica Godflesh; els nord-americans Death Cab for Cutie; els The Dirty Three de Warren Ellis; una de les bandes de culte per excel·lència del indie del 90, Archers Of Loaf; els Spiritualized de Jason Pearce; els britànics Death In Vegas;  The XX i Beach House, que presentaran els seus respectius nous treballs; les noves sensacions The Drums i Veronica Falls; la reunió de The Olivia Tremor Control, que van cancel.lar el seu concert del Primavera Club; i el cantautor Josh T. Pearson, que aquest any ha editat el seu segon treball desprès de 10 anys de silenci.

I en l’edició 2012, com cada any, hi seran els Shellac d’Steve Albini, com sempre, demolidors. Lisabö i Washed Out completen aquest llistat de noves incorporacions d’un cartell que s’anirà nodrint a mesura que passin els mesos, i que segurament, acabarà sent, com cada any, una poderós i eclèctic aparador de l’escena pop-rock del moment.

El Primavera Sound 2012 va agafant forma, i com cada any presentarà una alineació de gala, on hi hi faltara de res, des de noms clàssics fins a bandes del moment, passant per joies amagades per descobrir.

Qui vulgui anar fent boca que visiti l‘Spotify de BCNCultura.cat. A continuació, us deixem amb What Did You Expect?, d’ Archers of Loaf:

L’altre gran confirmació de la propera edició de l’ARF, és la de Lynyrd Skynyrd; un altre nom clàssic del rock i autèntics representants del so més purament americà.  Els autors de Free bird i Sweet home Alabama, arribaran al festival amb una formació renovada, per força,  que ha aconseguit sobreposar-se a les desgràcies i tragèdies (poques bandes han perdut tants membres pel camí), però liderada per Johnny Van Zant a la veu i Gary Rossington a la guitarra.

De moment el festival segueix fidel a la seva filosofia apostant per grans noms del rock, i no se m’acut cap nom millor per lider el cartell com el de Black Sabbath. L’Azkena Rock Festival 2012 es celebrarà els dies 14, 15 i 16 de juny, i les entrades és posaran a la venda el pròxim 24 de novembre. Tot apunta que aquesta any penjaran el cartell de sold out.

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=MII3ns2KTBc]

Björk serà el gran nom que encapçalarà el cartell del Primavera Sound 2012, que es celebrarà del 30 de maig al 3 de juny. La cantant islandesa arribarà al Parc del Forum amb l’espectacle de la seva gira de Biophilia. Al costat de Björk, també s’han confirmat els noms de Yo La Tengo, Neon Indian, Jeff Mangum (cantant i líder de Neutral Milk Hotel), Other Lives, Codeine i Guided By Voices.

Segurament de de Björk era el gran nom que faltava per passar per el festival barceloní, que aquest any s’estrenarà a la ciutat d’Oporto (del 7 al 10 de juny), aconseguint amb la seva presencia que pràcticament totes les màximes figures del pop rock internacional hagin recalat en algun moment o altre en ell. El Primavera Sound 2012 ja està en marxa, estarem atents a més confirmacions.

La nova edició del Primavera Club es presenta com una de les més concorregudes de totes les que s’han celebrat fins ara, tant pel que fa a l’assistència de públic com pel nombre de grups i artistes que passaran entre el 23 i 27 d’aquest mes de novembre, pels diferents escenaris i sales de la ciutat. Amb els abonaments exhaurits des del passat mes de setembre, amb el cartell encara sense tancar, ja és una realitat que el germà petit del Primavera Sound s’ha convertit en una de les cites musicals preferides i ineludibles per als grans amants dels festivals.

La programació d’aquest any està distribuïda entre sis espais diferents: la sala Apolo, La [2] d’Apolo, Moog, Cabaret Berlín, el Casino de L’Aliança del Poblenou i l’Auditori (sala Pau Casals). Per aquests escenaris passaran un total de 53 grups, però a diferencia d’altres anys, quan els principals noms repetien actuació en diferents dies, sembla ser que aquest any pocs seran els grups que repeteixin per culpa del gran nombre de bandes que participen en l’edició d’enguany; almenys en el web del festival, on ja està la programació per dies, així ho deixà palès, on únicament els britànics The Pop Grup tocaran dues dates.

Pel que fa el cartell d’enguany, el festival segueix apostant per grups poc coneguts, una filosofia que s’ha convertit en una marca del festival, i que agraeix el públic més inquiet en busca de noves sensacions. Entre la més de cinquantena de noms destaquen els de: Charles Bradley, el nou pare del soul, que presentarà el seu excel.lent No time for dreaming, un dels millor àlbums editats aquest 2011; Veronica Falls, convertits en la resposta britànica a The Pains Of Being Pure At Heart; The Pop Grup, una de les bandes de culte de la dècada dels 80 gràcies a una proposta que no entenia de barreres estilístiques, fusionant punk, dub, jazz, funk o psicodèlia de forma natural i intuïtiva; Girls, que amb només dos treballs ja s’han convertit en una de les sensacions indie del moment; Stephen Malkmus and The Jicks, icona màxima del indie dels 90 i que sembla que per ell el temps no passi, mantenint intacte la seva inspiració, com molt bé demostra amb el seu recent Mirror Traffic; James Lavelle presents UNKLE-SOUNDS, nom imprescindibles dins l’electrònica més mainstream, que oferirà un show a mig camí entre sessió de dj i directe, on repassarà les seves composicions i els diferents remixes que ha fet per gent com Radiohead, Metallica o Grinderman; Superchunk, un dels màxims referents del indie dels 90,i que com Stephen Malkmus, sembla que no passi el temps per ells, seguint igual d’intensos i encertats com en el passat; i Fleet Foxes, autèntics nous herois del nou folk, i que amb tant sols dos treballs ja s’han convertit en un grup referent, i que sens dubte són el gran reclam de aquesta edició per molts dels seus assistents. La seva serà una actuació especial, amb Vetiver de teloners, que tindrà lloc a L’Auditori  i per la qual s’ha de comprar una entrada a part del abonament.

Del 1 al 6 de novembre tindrà lloc una edició del Festival de Terror de Molins de Rei, la que serà la trententa. Una efemèride com aquesta no ha estat passada per alt per l’organització que ha apostat per introduir canvis força interessants en el funcionament del festival i que marquen un punt de creixement necessari. Dels quatre dies de durada de les passades edicions s’han passat a sis dies, i la gran novetat és sens dubte la Secció Oficial a Competició de Llargmetratges.

Com cada any el festival aposta per un leitmotiv diferent, i el que marca l’edició d’enguany és el cinema de terror dels anys 90. Com homenatge aquella dècada és projectaran tres films força emblemàtics: El Ejercito de las tinieblas de Sam Raimi, El Dentista de Brian Yuzna, Braindead de Peter Jackson. I també, com cada any és celebrarà una nova edició de la Competició de Curtmetratges, i de la marató de 12 hores de Cinema de Terror (dissabte 5), on és podran veure quatre dels set films que entren a competició, a part d’una projecció especial d’Insidious de James Wan i d’un film sorpresa, que no se sabrà quin es fins al mateix moment de la seva projecció. També cal destacar la presencia de l’actriu francesa, Morjana Alaoul, protagonista de la polèmica Martyrs, com a presidenta del jurat de la Competició de Llargmetratges, que forma al costat del crític Quim Cases i l’actor Àlex Brendemühl.

El films que entren a competició en la Secció Oficial són: la sueca Bloods Runs Cold de Sonny Laguna, on una cantant i els seus amics van a parar a un poble especialment fred on és veuran perseguits per un tipus amb una debilitat especial per les destrals; tota una demostració que amb un pressupost baix es pot fer bon cinema de gènere sí es tenen bones idees; Madison County d’Eric England, un slasher directe i que no s’està per masses subtileses, on un pertorbat amb un impactant cap de porc cobrint el seu rostre es diverteix fent de les seves; The Last Employee de l’alemany Alexander Adolph, un film amb marca d’autor que és presenta com una excel·lent metàfora dels dies que vivim, marcats per la desastrosa situació econòmica mundial, a partir de la història d’un home de mitjana edat que decideix acceptar una feina “poc agradable” que té molt a veure amb acomiadaments; Sennentuntschi de Michael Steiner, film suís que s’endinsa en el terror des d’una òptica que barreja tragèdia, encanteri, desig i mitologia; The Orphan Killer de Matt Farnsworth, segurament el film més gamberro i més irreverent de tota la secció, un collage cinèfil-terrorific que farà les delícies dels seguidors de títols com Halloween o Viernes 13; Territories d’ Olivier Abbou, on el límit fronterer entre EUA i Canadà serveix d’escenari d’una esfereïdora trama carregada d’humor negre i on els patriotismes cauen pel seu propi pes, que segurament arrancarà mols aplaudiments dels amants de les emocions fortes; i Vile de Taylor Sheridan, la pel.lìcula més forts d’aquesta edició, on un grup de joves es veuen obligats a experimentar amb el dolor més extrem i profund per poder sobreviure al joc d’una ment força macabra. Un film devastador, pessimista i força destructiu.

Per més informació podeu consultar el web del festival: http://www.terrormolins.com/

Programació per dies:

Dimarts 1 de novembre

18:00h – Inauguració Festival: Documental 30 Edicions

20:00h – Retrospectiva 90″: Braindead de Peter Jackson

22:00h – Inauguració Secció Oficial a Competició: Blood Runs Cold de Sonny Laguna

Dimecres 2 de novembre

20:00h – Retrospectiva 90″: El Ejercito de las Tinieblas de Sam Raimi

22:00h – Scció Oficial a Competició: Madison County d’Eric England

Dijous 3 de novembre

20:00h – Retrospectiva 90″: El Dentista de Brian Yuzna

22:00h – Secció Oficial a Competició: The Last Employee d’ Alexander Adolph

Divendres 4 de novembre

20:00h – Sessió Curtmetratges a Competició: Semifinalistes

22:00h – Sessió Curtmetratges a Competició: Finalistes

Dissabte 5 de novembre

18:00h – Documental: Mom I’m a Zombie

20:00H – XXX 12 Hores de Cinema de Terror

Sessió Especial: Insidious de James Wan

Secció Oficial a Competició: Sennentuntschi de Micheal Steiner

Secció Oficial a Competició: The Ophan Killer de Matt Farnsworth

Sessió Sorpresa

Secció Oficial a Competició: Territories d’Olivier Abbou

Secció Oficial a Competició: Vile de Taylor Sheridan

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=dTjNytHQFtQ]

El Festival de Cinema Independent de Barcelona, l’Alternativa, organitzat per l’associació cultural sense ànim de lucre La Fàbrica de Cinema Alternatiu, celebra la 18ª edició de l’11 al 19 de novembre. Ens agrada aquest festival perquè ofereix la possibilitat de gaudir d’algunes pel·lícules que, injustament, no tenen cabuda a les sales comercials.

Vols guanyar 1 dels 5 abonaments que sortegem?? Participa al concurs!!

La passada edició ja va ser un èxit: es van presentar a concurs més de 210 films de 38 països i van assistir-hi al voltant de 25.000 espectadors; i aquesta edició no serà menys. Com cada any 4 espais de Barcelona constituiran les seus habituals: el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), cinemes Maldà, Institut Francès i Casa Amèrica Catalunya.

La programació de L’Alternativa 2011 reparteix les exhibicions a través de 3 Seccions Oficials Competitives (Llargmetratges de ficció, llargmetratges documentals i curtmetratges), Seccions Paral·leles, Activitats Paral·leles, Pantalla Hall, Pantalla Lliure i Escoles de Cinema del Món. Les Seccions Oficials Competitives compten amb la possibilitat de veure al voltant de 50 pel·lícules seleccionades entre les quasi 2.000 obres rebudes. Les Seccions Paral·leles mostraran les produccions dels creadors més joves, així com retrospectives, homenatges i cinematografies poc conegudes. Es comptarà amb la secció Mirades del Sud. Documental Argentí, que impulsarà la producció de cinema documental argentina amb films com Fotografías (2007) d’Andrés Di Tella o Gorri (2010) de Carmen Guarini; i la secció Translacions: cinema documental independent a Turquia, que oferirà una mirada especial al cinema documental independent que s’està fent actualment en aquest país, que  inclourà 7 films i es complementarà amb una taula rodona sobre el cinema independent a Turquia que formarà part de les Activitats Paral·leles; i la secció Petits Experiments, degut a l’èxit de la passada edició tornen a amb l’objectiu pedagògic de construir un nou subjecte espectador més actiu, conscient i reflexiu.
Pantalla Hall, com cada any, presentarà una programació gratuïta i ininterrompuda al Hall del CCCB i Escoles del món continuarà oferint projeccions i tallers gratuïts dirigits a joves creadors, estudiants de cinema i professionals del mitjà en col·laboració amb diversos centres educatius.

Com podeu veure, en les següents setmanes s’anirà concretant la programació de l’Alternativa que va néixer l’any 1993 i que any rere any es consolida com un espai de divulgació, reflexió i anàlisi gràcies a les obres cinematogràfiques que es projecten i ajuden a observar el món des d’un altre prisma.

Us continuarem informant, BCNCultura.cat per segon any consecutiu és mitjà col·laborador de L’Alternativa.

Si un ha tingut la fortuna de donar un tomb per la península, i més concretament, si ho ha fet per Euskal Herria, estarà del tot d’acord que Donosti és una d’aquelles ciutats a la que vols tornar sí o sí. A San Sebastià tens de tot i ho tens tot a mà. Còmoda, simpàtica, acollidora, no és enorme ni estressant, és oberta i lluminosa, la ciutat és la bomba, i si algú sap d’alguna vacant pel que sigui, si cal fer un Donosticultura, cap allà anirem. Perquè és una ciutat per viure: La Plaça de la Constitució, el Teatre Victòria Eugènia, El Peine del Viento, Els Jardins de Miramar, El Monte Igueldo, L’ïlla de Santa Clara, La Platja de La Conxa, el casc antic,…Passejar-se per les platges a contemplar la ciutat de d’alguna muntanya, el menjar, gaudir dels festivals d’art i cultura, com el jazzaldia, el Donostia Zinemaldia… I aquí ens aturem, perquè tot això val molta pasta, i de moment, estem per informar-nos del proper Festival de Cinema de San Sebastià, que arriba a la 59a edició, consagrat des de fa més dècades com un dels grans certàmens de cinema internacional. I aquest any, qui seran els protagonistes?

A la Secció Oficial competiran per la Urrezko Mazkorra, el màxim premi, la Conxa d’Or al millor film, i també per les tres Conxes de Plata (actor, actriu i director), a més dels Premis del Jurat de foto, guió i l’Especial: Kim Ki-Duk, que arriba amb Amen,  Wang Shianshuai amb 11 Flowers, Terecence Davies amb The Deep Blue Sea, Isaki Lacuesta amb Los Pasos Dobles, Arturo Rapstein amb Las Razones del Corazón, July Delpy amb Le Skylab i Sarah Polley amb Take this Waltz, Juan Carlos Fresnadillo amb Intruders, Eric Toledano i Olivier Nakache amb Intouchables, Filippos Tsitos amb Unfair World, Mathieu Demy amb Americano, Björn Runge amb Happy End, Hirokazu Kore-eda amb I wish, Ana Katz amb Los Marziano, Enrique Urbizu amb No habrá paz para los Malvados, Oren Moverman amb Rampart, João Canijo amb Sangue do Meu Sangue, Benito Zambrano amb La Voz Desnuda, Rodrigo García amb Alberto Nobbs, i Asier Altuna amb Bert Solari.

També hi trobem seccions com Zabaltegi-Nuevos Directores, Zabaltegi-Perlas amb les novetats de Terrence Malick, Wim Wenders, Johnnie To, Aki Kaurismäki, Shame d’Steve McQueen,…) , Zabaltegi-Especiales (on destaquen els noms d’Scorsese, Wiseman, Rulfo, un altre cop Lacuesta i Kore-eda, tot i que a mi em posa tot de punta Neil Young Journeys de Jonathan Demme), Zabaltegi-Especiales Medianoche ((una de les eccions noves, juntament amb una on es fusiona cinema i gastronomia, que es dirà Culinary Zinema), Horizontes Latinos, Made in Spain, … Aneu cap a Seccions i us en fareu una millor idea; ara bé, anem a destacar la Restrospectiva d’Enguany, anomenada American Way of Death (Cine Negro Norteamericano 1990-2010). I la selecció de pel·lis és acollonant: Uno de los nuestros, Fargo, El Rey de Nueva York, La Noche es Nuestra, El Americano, Muerte entre las Flores, Reservoir Dogs, Heat, The Underneath: Bajos Fondos, Sospechosos Habituales, Zodiac, Mystic River, Antes de que el Diablo Sepa que Estás Muerto, Cuestión de Honor,… i me’n deixo algunes.

De tots els Jurats, el que més responsabilitat i pressió tindrà és el Jurat de la Secció Oficial, que està presidit per Frances McDormand. L’acompanyen Guillermo Arriaga, Àlex De La Iglesia, Bent Hamer, Bai Ling, Sophie Maintigneux i Sophie Okonedo.

Si t’emociones amb el cinema, apropar-se a l’edició d’enguant de la Donostia Zinemaldia d’enguany és una obligació moral. Ara bé, en aquesta vida, de moment, algun dia canviarà, segur, els que no tenim temps, o el que és el mateix, els que no tenim diners, ens ho mirarem des de casa, des de BCNCultura, o millor encara, des de la completíssima web oficial del festival. No ens oblidem, del 16 al 24 de setembre, a la meravellosa ciutat de San Sebastià, tindrà lloc la 59a edició del festival, que estrena director, José Luis Rebordinos, qui succeeix en el càrrec a Mikel Olaciregui.

De Darren Aronofsky, president enguany del jurat de la Biennale de Venècia, concretament, de la 68a Mostra d’Art Cinematogràfic, només es pot esperar que, talment com fa quan dirigeix, defugi el camí més convencional per endinsar-se en terrenys més inexplorats a l’hora de dictar sentència sobre els premis d’un festival que aquest any venia força carregat de grans noms amb, si fem cas de la reacció de crítica i públic, bones obres sota el braç. Roman Polanski, David Cronenberg, Alexandr Sokurov, Todd Solondz, Tomas Alfredson, Steven Soderbergh i molts d’altres van rebre, qui més qui menys, els aplaudiments del públic i l’aprovació dels crítics fent ballar les apostes sobre els favorits, un joc que encanta als cinèfils de tota mena. Així, tot i que no hi havia un favorit clar, el jurat va acabar atorgant un Lleó D’Or sorprenent per arriscat i, segons Darren Aronofsky, de forma unànime.

Faust, d’Alexandr Sokurov, va ser la mereixedora del gran premi del festival, agafant a gairebé tothom per sorpresa. I el cert és que el cinema de Sokurov, hereu i deutor del seu compatriota Andréi Tarkovski, no destaca per ser fàcilment assimilable i, per tant, poc apte a crear unanimitats en festivals de cinema o esdeveniments semblants. Amb Faust, adaptació molt personal de l’obra de Goethe, Sokurov tanca la seva tetralogia sobre el poder, formada per la present més Moloch, Taurus i El Sol (basades respectivament en Hitler, Lenin y Hiroito). Autor a més de l’excepcional El Arca Rusa, el director es va endur alguns pals de més de la crítica, que es va posicionar clarament del costat de Shame, d’Steve McQueen, la radiografia, segons sembla un punt pujadeta de to, d’un addicte al sexe  interpretat per Michael Fassbender, favorit clar i guanyador de la Copa Volpi al millor actor per la seva interpretació.

El Lleó d’Or al millor director va anar a parar a les mans de Cai Shangjun, director de Ren Shai Ren Hai. Es tracta de la història d’un home que busca venjança caçant l’assassí del  seu germà, història que serveix d’excusa al director per examinar les obsessions del seu protagonista i els motius que el porten fins al seu destí.

Deanie Yip, protagonista absoluta de A simple life, de la directora de Hong kong Ann Hui, es va endur la Copa Volpi a la millor actriu en el paper d’una criada que, després de 60 anys servint a la mateixa família, pateix un infart i és ingressada en una residència en pèssimes condicions, fent-se càrrec de la seva cura i manutenció el fill de la família per a la que treballava. Aquest film va rebre encesos elogis de la crítica i del públic per la seva capacitat d’enfrontar els personatges amb la realitat amb severitat i petites dosis d’humor.

L’Ossella al millor guió va ser atorgat a Yorgos Lanthimos (també director del film) i Efthimis Filoppou per Alpis, obra que segueix el camí iniciat amb Canino, amb la família com a centre de tot. En aquest cas, un grup de persones es dediquen a consolar d’altres que han perdut un ésser estimat, substituint-lo.

El premi del jurat va recaure en Terraferma, d’Emanuele Crialese, una història sobre la capacitat d’adaptació als canvis que ens proposa la vida ambientada en una illa italiana.

A banda del llistat de premis, volem destacar pel·lícules que marxen amb les mans buides, ja sigui perquè no van tenir la sort d’endur-se cap premi o perquè anaven fora de concurs, son les següents:

The Ides of March, de George Clooney, suposa la tornada al cinema polític del director de Buenas noches y buena suerte després de la relliscada de Ella es el partido. Amb un repartiment de grans noms (Ryan Gosling, Philip S. Hoffman i Paul Giamatti), Clooney sembla que torna amb força a la direcció, reservant-se, això si, un paper principal. Molt aplaudida.

 Carnage, de Roman Polanski. Després de la meravella anomenada El escritor, el director polonès (nascut a París) es passa a la comèdia negra per retratar l’absurditat dels convencionalismes socials amb una història sobre l’enfrontament de dos matrimonis a causa d’una baralla entre els seus fills. Sembla que el director dispara amb bala utilitzant un humor subtil i la seva ja clàssica habilitat per portar històries i personatges al límit. El repartiment, estel·lar (Kate Winslet, Christophe Waltz, Jodie Foster i John C. Reilly).

Un método peligroso, de David Cronenberg. La parella cinematogràfica que formen David Cronenberg i Viggo Mortensen ja ens ha donat dos exemples del seu enteniment (Una historia de violencia i Promesas del Este). Ara tornen en un biopic de ficció sobre la relació entre els mestres del psicoanàlisi Sigmund Freud i Carl Jung (interpretats respectivament per Mortensen i un -darrerament- omnipresent Michael Fassbender). Molt ben rebuda, suposa terreny abonat per a un director que gaudeix endinsant-se en les profunditats de la psicologia humana i les seves reaccions.

Contagion, d’Steven Soderbergh, sembla una d’aquelles obres del director més properes al cinema comercial, el que no vol dir forçosament que hagi de ser una obra menor (i si no només cal recordar Ocean’s twelve, una pel·lícula que conjuga rendibilitat i qualitat a parts iguals). La seva capacitat per experimentar i el seu característic estil visual al servei d’una història sobre una pandèmia amb grans noms al repartiment (Kate Winslet, Matt Damon, Marion Cotillard…).

El topo, de Thomas Alfredson. El creador de la preciosista Déjame entrar ens ofereix aquest cop una història d’espies (adaptació d’un llibre de John  le Carré) per a la que ha comptat amb actors de solvència contrastada (Gary Oldman, Colin Firth, John Hurt…). Si demostra el sentit del ritme (lent, lentíssim, però espectacular) i estètic que va mostrar a Déjame entrar ja té la feina feta. Ovacionada al festival.

 4:44 Last day on earth, d’Abel Ferrara. El controvertit realitzador de, per exemple, Teniente Corrupto, s’apunta a la moda de la fi del món amb un film biactoral sobre un matrimoni que espera l’arribada de la fi del món al seu apartament de Nova York, d’on l’acció no surt en cap moment. Willem Dafoe i Shanyn Leigh en són els protagonistes.

Life without principle, de Johnnie To. El director de Hong Kong deixa de banda la yakuza i conceptes com l’honor per passar a retratar allò que mou el món avui en dia (com ell mateix ha afirmat), els diners i les mentides que calen per aconseguir-lo. Ara és l’engany el que, en comptes de la violència, serveix per aconseguir acumular poder. El director de les dues parts d’Election o d‘ Exiled parla sobre aconseguir el mateix d’una altra manera. Menys violenta de l’habitual, va agradar força.

Mildred Pierce, de Todd Haynes. Sorprèn veure una mini-sèrie en un festival de cinema, però els noms i la qualitat apunten alt. El director de la original I’m not there torna una mica a l’esperit que desprenia Lejos del cielo en una història sobre una dona que decideix separar-se del seu marit quan aquest l’enganya. Tenint en compte que tot succeeix als anys 30, la seva vida es complica amb dues nenes per tirar endavant en un món masclista i amb altres costums. Kate Winslet (un altre cop) n’és la protagonista.

N’hi ha hagut moltes més (a sota trobareu el palmarès complert), com Dark Horse, De Todd Solondz, en una pel·lícula que diuen recupera l’humor negríssim de Happiness o Killer Joe, la nova proposta ”tarantiniana ” del veterà i intermitent William Friedkin, però no puc deixar d’esmentar un dels premis, el que ha rebut l’actor i director Al Pacino, que presentava el seu nou film, Wilde Salomé, amb el que fa més o menys el mateix que en el seu moment va fer amb el Ricard III de Shakespeare a Looking for Richard, però aquest cop amb l’obra Salomé d’ Oscar Wilde. Una nova lliçó del que significa passió pel teatre i el cinema i una atronadora ovació per part del públic quan va sortir a recollir el Glory to the filmmaker award.

En resum, ha estat una de les millors Biennales dels últims anys i així ho han confirmat tant la crítica com el públic. Potser per això Madonna hauria d’haver escollit una altra edició per presentar la seva última pel·lícula i s’hagués estalviat els xiulets que va rebre. N’hi ha que no aprenen.

Palmarès complert del festival:

Lleó D’Or  a la millor película: Faust  d’Aleksander Sokurov 

Lleó de plata al millor director: Shangjun CAI per Ren Shan Ren Hai

Premi especial del jurat: Terraferma  d’ Emanuele Crialese

Copa Volpi al millor actor: Michael Fassbender perShame d’ Steve McQueen

Copa Volpi a la millor actriu: Deanie Yip per Tao jie (A Simple Life) d’ Ann Hui

Premi Marcello Mastroiani al millor actor/actriu novell: Shôta Sometani i Fumi Nikaidô por Himizu de Sion Sono

Premi Osella a la millor fotografia: Robbie Ryan per Wuthering Heights d’ Andrea Arnold

Premi Osella al millor guió: Yorgos Lanthimos y Efthimis Filippou por Alpis (Alps) de Yorgos Lanthimos

Lleó del futur/Premi “Luigi de Laurentiis a la millor òpera prima:  Là-bas de Guido Lombardi – Semana Internacional de la Crítica

Secció Orizzonti:

Millor llargmetratge: Kotoko de Shinya Tsukamoto

Premi especial del jurat: Whores’ Glory de Michael Glawogger

Millor migmetratge: Accidentes Gloriosos de Mauro Andrizzi y Marcus Lindeen

Millor curtmetratge: In attesa dell’avvento de Felice D’Agostino and Arturo Lavorato

Mencions especials: O Le Tulafale (The Orator) de Tusi Tamasese i All The Lines Flow Out de Charles LIM Yi Yong

Secció Centrocampo:

Millor película: Scialla! de Francesco Bruni

Millor curtmetratge: A Chjàna de Jonas Carpignano

Millor documental: Pugni chiusi de Fiorella Infascelli

Mencions especials: Al documental Black Block de Carlo Augusto Bachschmidt i a Francesco Di Giacomo per la fotografia de Pugni chiusi

Lleó d’Or a la trajectoria: Marco Bellocchio

Premi Glory to the filmmaker: Al Pacino

Premi persol 3D al treball més original de l’any: Zapruder Filmmakers Group (David Zamagni, Nadia Ranocchi, and Monaldo Moretti)

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=iqkoLV81E3c]

Encara falten unes setmanes, però ja podem anticipar algunes de les pel·lícules que podrem veure al proper Festival Internacional de Cine Documental Musical de Barcelona, el càlid i passional In-Edit, que aquest any es celebrarà del 27 d’octubre al 6 de novembre. S’han desvetllat alguns títols, així com el nom de l’homenatjat, que aquest any serà Murray Lerner, un altre dels grans precursors del documental musical. Com cada any, tot i que encara s’ha de tancar la programació, hi haurà molt per veure, amb pel·lis que tocaran molts noms i pals, però que tindran, com a mínim, el mateix leitmotiv, que és l’emoció i l’amor per la música, uns sentiments que cada any respira Barcelona gràcies a l’In-Edit, que enguany complirà el novè aniversari.

Anem a la programació, secció per secció quins són els primers títols que s’han presentat:

Secció Oficial Internacional trobem els següents títols: Blaze Foley: Duct Tape Messiah, de Kevin Triplett; Bröntzman: Der Film, de René Jeuckens, Bury The Hatchet, d’Aaron Walker,  Color Film Obssessed: A film about The Replacements, de Gorman Bechard, Michel Petrucciani: Body and Soul, de Michael Radford, O Samba que Mora em Mim (The Samba Within Me), de Georgia Guerra-Peixe, Passione. A Musical Adventure, de John Turturro, Tahlina Sky: The Story of Kings of Leon, d’Stephen C. Mitchell i Trobadours, de Morgan Neville i Last Days Here, de Don Argott i Demian Fenton.

Secció Ofical Nacional: Jaime Urrutia: La Fuerza de la Costumbre, de Carlos Duarte Quin, Next Music Station: Morocco, de Fermín Muguruza i Papagordo. En Casa de Raimundo Amador, de Laura Llamas i Víctor Morilla.

Secció Excedlents: George Harrison: Living in a Material World, de Martin Scorsese, Michael Nyman in Progress, de Silvia Beck, The Ballad of Genesis and Lady Jaye, de Marie Loser, Toots and The Maytals. Reggae got Soul, de George Scott i Who Took the Bomp? Le Tigre on Tour, de Kerthy Fix.

London’s Backstage: Maratón Nocturno (From London To Wight): Blue Wild Angel: Jimi Hendrix at The Isle of Wight, Leonard Cohen: Live at the Isle of Wight, i Listening to You: The Whot at The Isle of Wight, totes tres de Murray Lerner.

Homenatge a Murray Lerner: Festival!, From Mao to Mozart: Isaac Stern in China, Message to Love: The Isle of Wight Festival, i Miles Electric: A Different Kind of Blue.

Al web de l’In-Edit trobareu tota la informació sobre el festivall, així com l’aprecidada graella. Ara us deixem amb Leonard Cohen interpretant The Partisan a The Isle of Wight:

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=QjzDl93HIFo]

]]> http://www.bcncultura.cat/activitats/in-edit-2011-primers-acords/feed/ 0 http://www.bcncultura.cat/activitats/primavera-club-2011-noves-incorporacions/ http://www.bcncultura.cat/activitats/primavera-club-2011-noves-incorporacions/#comments Wed, 31 Aug 2011 10:13:29 +0000 Daniel Bossio http://www.bcncultura.cat/?p=40493 [...]]]>

Si fa uns dies vèiem com Fleet Foxes, Superchunk i The Pop Group encapçalaven els primers noms que transitarien pels diferents escenaris del Primavera Club 2011, que tindrà lloc del 23 al 27 de novembre a la nostra ciutat (i a Madrid), ara toca afegir-ne d’altres, i que ja van donant silueta i una mica de color al germà petit del Primavera Sound. Anem a per ells.

El primer nom que destaca és el d’Stephen Malkmus and the Jicks, que arribaran amb el lluminós Mirror Traffic, produït per Beck, i cinquè àlbum en estudi de la banda que va formar el membre de Pavement un cop dissolts aquests. El disc és el primer dels Jicks després del parèntesi que varen fer precisament per la gira mundial de Pavement, i conté els elements que fan de Malkmus un dels compositors pop més respectats dels darrers vint anys. No hi falten motius per afirmar-ho: gairebé totes les cançons del grup, amb una discografia amb clàssics com Slanted and Enchanted, Crooked rain, crooked rain i Wowee Zowee, varen ser composades per Malkmus. Stephen Malkmus and the Jicks es podria considerar com l’equip primavera (filial) de Pavement, perquè el compositor i líder és el mateix autor, però no hi trobem cap Trigger Cut/Wounded Kite at: 17 ni cap Gold Soundz ni cap Range Life ni cap In the Mouth a Desert. Però si s’aprecia una vocació pop idèntica, que rau de les mateixes influències, que van dels Beatles posteriors a Rubber Soul als R.E.M dels sis primers treballs, fins arribar a Green, on les melodies de Malkmus, amb la seva inconfusible veu, i les harmonies i textures construïdes, atapeïdes, amb algun punt cacofònic i noise, però on venç finalment el caràcter vital i expansiu. En aquest recent Mirror Traffic, només cal punxar les vitamíniques Tigers, Senator, o la grandiosa Spazz, o la retro Forever 28, i donar-se un bany de positivisme i immediatesa pop. No són Pavement, però qui vulgui alegrar les oïdes, les neurones i l’ànima, que recordi que Stephen Malkmus and the Jicks estaran a Barcelona a finals de novembre.

Vetiver, amb l’irregular The Errant Charm encara molt fresc, també participaran en la nova edició d’aquest Primavera Club. Ho faran acompanyant a Fleet Foxes, tant a Barcelona com a Madrid. St. Vincent, o Annie Erin Clark, a punt de publicar Strange Mercy (sortirà al setembre), els portuguesos Gala Drop (amb un àlbum homònim i dos EP’s que els situen en l’òrbita d’Animal Collective i Panda Bear), Unknown Mortal Orchestra, que recullen les cendres de The Mind Chicks i es presenten en societat amb un debut homònim com una ballable fusió de funk i psicodèlia post-punk, Gardens & Vila, també amb debut homònim, que a base de sintetitzadors i senzilles melodies construeixen himnes de pop ambiental, Still Corners, competència directa de Beach House, la densitat i transcendència electrònica d’uns altres fills d’una de les ciutats més culturals, Austin, els SLEEP ∞ OVER, els seus veïns Pure X, que presentaran el seu pop pausat i metafísic, i per últim, els britànics Holy Other, vistos al darrer Sónar, que s’endinsen, a base de veus i melodies fantasmagòriques, en l’eclèctica etiqueta witch house; tots ells són els darrers noms que s’han afegit a un cartell que anirà creixent. D’altra banda, com ja és costum, durant les dates prèvies es celebraran una sèrie de concerts que serviran com aperitiu i postre d’aquest festival: Throwing Muses, reactivats a través de Kirstin Hersh, sense Tanya Donelly, però amb Bernie Georges i el bateria Dave Narcizo, estaran el 29 i el 30 d’octubre a Madrid i Barcelona, respectivament, presentant un nou treball, el segon en quinze anys, trenta anys després de la seva formació i vint-i-cinc anys després del seu debut; Bonnie Prince Billy, o Will Oldham, estarà al Casino de l’Aliança de Poble Nou el 27 d’octubre, oferint el seu combinat d’americana, country, folk, indie, música tradicional del seu país i tot el que pot oferir aquest jove veterà de Louisville; i recordar que altres noms, com Emeralds, Mogwai, Man Man, Explosions in the Sky, Elbow i The Battles, també recorreran l’estat espanyol, amb la mateixa excusa primaveral, a partir del mes de setembre fins a finals d’any.

Recordem que el Primavera Club 2011 es celebrarà del 23 al 27 de novembre; anirem informant de més novetats. Us deixem amb la presentació que Stephen Malkmus and the Jicks varen fer d’alguns dels temes del seu nou Mirror Traffic a Amoeba Records el passat 25 d’agost:

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=XfiSa9c0r4A]