Donant un tomb per l’Eixample Dret em vaig creuar amb l’antic colmado Betlem (Girona, 70), que porta obert com a local gastronòmic des de la segona quinzena d’agost; és nou i ja no s’hi cap, això és senyal que el que fan ho fan bé. El Betlem abans era un colmado tradicional que Víctor Ferrer, el seu propietari, ha volgut transformar gràcies a la seva experiència en el sector de la restauració, acumulant més de 10 anys d’experiència.

El concepte del Betlem és el d’un gastrobar, és a dir, un bar de tapeo amb productes de qualitat i molt més informal que un restaurant. I en l’interiorisme es reflexa la intenció, doncs han col·locat taules i tamborets per optimitzar un minúscul espai perquè el públic vagi rotant constantment i tastant les delícies que proposa la carta.

En l’apartat de Tapes i Tastets podem tastar, entra d’altres propostes, l’assortit de toreras (7,20€) que vindria a ser un assortit de pintxos, la selecció de formatges (6,50€), una boníssima amanida de tomàquet fresc, ceba tendra i ventresca (7,30€), un abundant plat de pernil d’aglà (11,50€), croquetes de pernil ibèric (1,90€/unitat), i unes patates braves arromescades (4,30€) que feien molt bona pinta… com ja veieu un llistat molt atractiu, del que també hem de tenir en compte les begudes: 2€ la copa de Moritz, de pressió, molt ben servida i 2,70€ el vermut Izaguirre del tirador.

Si res del que us hem dit abans us fa el pes, també teniu l’opció de menjar entrepans freds (pernil d’aglà 7,30€, xoriço picant de Lleó 4,30€, vegetal de tonyina 5,30€, llonganissa “Sendra” amb foie 9,30€ o formatge curat i anxoves 6,30€, entre d’altres) i entrepans calents (botifarra 5,10€, hamburguesa de vedella 7,10€, truita de pernil ibèric 5,10€, truita de tonyina 4,80€, bacó i formatge 5,30€ i truita d’escarxofa si és temporada 5,90€, entre d’altres).

El Betlem també conserva les seves arrels amb un espai per la Vinoteca, on es poden comprar ampolles de vi molt seleccionades. El diumenge és l’únic dia que fan festa, però us podeu apropar al vespre entre setmana, a fer un soparet. o el dissabte a fer el vermut, o a petar la xerrada després de dinar. En qualsevol cas, quedareu encantats perquè tot està per llepar-se els dits, i a més, la relació qualitat-preu, valorant situació, matèria prima i abundància en els plats, és molt més que correcta.

Betlem
c/ Girona, 70
93 265 51 05

La primera parada és la Vermuteria del Tano (situada a la cantonada del carrer Joan Blanques amb Bruniquer), una bodega de les d’abans amb solera. Ja fa una colla d’anys que els gitanos de la Vila van batejar aquesta bodega del carrer Bruniquer amb el nom de la Vermuteria del Tano perquè el seu propietari es diu Cayetano, qui porta 21 anys regentant-la.

Us podeu a prendre un quinto (1,20€) o una mitjana (1,50€) d’Estrella Galícia o si ho preferiu un vermut (has d’anar amb compte si et prens un segon) envoltat de tauletes de marbre i bótes de vi. Si us acosteu a la barra podreu veure les conserves: banderilles de seitó amb oliva, les de seitó amb oliva farcida de pebrot (3€), unes escopinyes gegants i carnoses (3,50€), les anxoves, les navalles, els musclos en escabetx, les patates fregides Torres amb salsa picant… Si no l’heu provat, us el recomano.

La Vermuteria del Tano
C/ Bruniquer, 30
Barri de Gràcia <M> L4 Joanic/ L3 Fontana
Telefon: 932131058
Horari: Feiners: de 9 a 21h // Dissabte i diumenge de 12 a 16 h

I la següent parada és una amb regal inclós: cervesa + tapa per 1,50€. Sí, sí, ho has sentit bé… i al barri de Gràcia. Sembla que els locals s’estan espavilant i saben veure què atreu als consumidors, i amb sentit comú, que tanta bona falta fa.

La Gatamala (al costat de la Plaça Rovira) no té res a veure amb el veí d’acera (el restaurant La Panxa del Bisbe) la regenten la Lucy i la Trinity, una al peu del canó de la cuina i l’altra amb molt bona mà per servir la canya de Moritz. Si demanes una canya  et regalen una tapa (un tros de pà amb formatge, bull…), i a partir de la quarta tapa et serveixen tapa calenta. El tamany de la canya és la dels gots en vidre de cafè amb llet, i la tiren molt bé, amb el punt just d’escuma i pressió.

Fa un any que estan animant el panorama del vermut gracienc i ja tenen alguns adeptes. L’estratègia? arribar a primera hora de la tarda i fer-te amb un tros de barra o l’única taula i passar-t’hi hores i hores… i si es fa de nit et pots prendre un gintònic, que diuen que són molt bons… els haurem d’anar a tastar, no?

Gata Mala
Rabassa, 37
Barri de Gràcia <M>L4 Joanic/ L3 Fontana
Telefon: 636 393 610
Horari: Feiners// Dissabte: de 18 a 01h

Per aquests dies que de ben segur que us acostareu a veure la decoració dels carrers en motiu de les Festes de Gràcia (us recomanem el carrer Mozart, Joan Blanques i la divertida crítica que es fa a les retallades a Sant Pere Màrtir, a part dels guanyadors), us aconsellem que us apropeu a la Bodega Quimet (Vic, 23), ben a prop de la neuràlgica Travessera de Gràcia amb Gran de Gràcia.

Fundada el 1954, la bodega ha estat recuperada per dos germans, un dels quals és cuiner. Quimet era el propietari del local i el seu fill Eugeni, després de portar-lo durant 40 anys es va jubilar. Han conservat els elements originals i com comenta el David “les partes parlen” de tot el que han vist passar mentre els cartells dels Beatles o Chaplin, els observen atentament. Unes 10 taules permeten als comensals aposentar-se per esmorzar, fer el vermut, dinar, sopar o fer unes copes. A la Bodega Quimet qualsevol d’aquestes opcions té lloc, sense oblidar que també venen vi i que hi ha gent que només hi va a comprar el vi, o a petar la xerrada.

La Bodega Quimet ofereix una varietat d’embotits extremenys (una de les seves especialitats importada d’Oliva de la Frontera – Extremadura-) entre les que podem trobar les mitges racions o les racions de pernil (4,5/8€), llonganissa (2,1/3,8€) o xoriço picant (1’8/3,1€), i el formatge picant (3/6€) o curat (2,9/5,8€) o un variat extremeny ibèric (8,5€) que inclou xoriço picant, llom, llonganissa i xoriço gran; que poden ser acompanyats per pà amb tomàquet (1,5€) o unes olives de la iaia (2,5€). També hi ha el clàssic variat de vermut (9€) amb tonyina, olives, cloïsses, escopinyes, navalles, pebrot escalivat, seitons, anxoves i pà amb tomàquet.

L’amanida Quimet (3€) és molt bona, porta tomàquet, tonyina, olives i ceba de figueres i pot ser una solució per aquells que no vulguin menjar embotit, així com un fresquet got de gaspatxo (1€). I una altra opció són les torrades d’embotit ibèric (llom o pernil 6,3€, entre d’altres) o els entrepans (de 4 a 6€).

Així que, ja ho veieu, els preus són assequibles i ajustables a cadascuna de les butxaques del consumidor: un vermut i una canya de Moritz molt ben tirada costen 2,9€. Porta un any en funcionament a les mans d’aquests germans, que tan bé ho estan fent. Llarga vida a la Bodega Quimet (no confondre amb la de Poble Sec).

Bar Bodega Quimet
C/ Vic, 23. Gràcia. Metro L3 Fontana i Ferrocarrils L6/L7 Gràcia.
Horari: De Diumenge a Dimecres de 10 a 23:30h – De Dijous a Dissabte de 10 a 00:30h

Vols desconnectar del bullici de la ciutat?, Tens bona orientació?, Vols prendre algo a la fresca rodejat de natura?, Un dels teus plats favorits són les sardines a la brasa?

Si la resposta és sí a aquestes preguntes, hem trobat el teu lloc: La Caseta del Migdia. A la muntanya de Montjuïc,  concretament al Mirador del Migdia, podràs trobar un dels racons més amagats de la ciutat de Barcelona on es poden gaudir d’unes vistes panoràmiques excepcionals de l’urbe. I aquestes vistes tenen un preu: arribar-hi. Si no disposem de vehicle propi pot ser una excursió, que si es va amb la suficient antel·lació no serà un maldecap. L’autobús 193 ens deixa a prop i si anem amb temps de sobres pode acostar-nos al Castell de Montjuïc que seguint el Camí de Mar ens acosta al Mirador del Migdia.

El menú és senzill i les opcions limitades: botifarra i pollastre a la brasa, amanida amb vinagreta de mel i mostassa, blat de moro i pa torrat. Els dimecres de Juny, Juliol, Agost i Setembre es celebren les Sardines&Rumba, un menú complet que inclou una amanida, 6 sardines a la brasa i una brotxeta de meló i sindria; amb l’acompanyament musical de la millor rumba catalana, per 19€.

Si encara no hi has anat, t’aconsellem que ho facis, i millor si és en colla. Consulta els horaris (de dimecres a diumenge) i les propostes musicals que aconsellen a www.lacaseta.org.

Fa poc més d’un mes que el nou Cafè Pagès ha obert les seves portes. El fill de l’amo del Casa Pagès ha obert aquest nou establiment amb l’horari de cuina de 18 a 24h on estava el Tàbata (c/ Torrent de l’Olla, nº 27) i, la veritat, és que la zona és més cèntrica que no la del Casa Pagès, que encara continua obert i és més conegut pels graciencs. El nou Cafè Pagès té un aire diferent quant a decoració, és més de disseny, no és tan rústic, però la carta és la mateixa ja que hi ha opcions vegetarianes i per tots els gustos; els funciona i per això l’han conservat.

Hi podem trobar les amanides de sempre per 4€ (de formatge de cabra, de rúcula, la caprese, de pollastre, de tonyina, la variada i la d’espinacs), els platets d’embotit 3, 50€ ( de fuet, pernil, formatge i xoriço gallec) i han inclós l’assortiment per 7,50€. Els esplèndids entrepans de xapata amb nom de filòsofs també continuen: Freud 4,50€ (amb pit de pollastre, formatge brie i tomàquet amb vinagreta d’olives negres), Kant 4€ (enciam, tomàquet, tonyina, ou dur i maionesa), Ortega i Gasset 4,50€ (pernil serrà i brie amb vinagreta de mel i nous), Nietzsche 3,80€ (verdures rostides  en la seva salsa), Plató 4,80€ (botifarra amb carxofes),  Sòcrates (llom amb pebrots verds i formatge manxec) i l’Aristòtil 3,90€ (espinacs i formatge de cabra amanit amb vinagreta de mel). Així com les truites 3,50€ de pernil i formatge, la francesa de bolets i ceba i la d’espinacs, bacó i tomàquet i les tapes com les braves (de 2,5 a 6€) o les carxofes laminades (3,50€).

Una opció cèntrica al barri de Gràcia on podem fer un mós o bé un cocktail (podeu prendre un gintònic per 5€ i promocionen el gintònic de la setmana) a preus populars, i és per aquest motiu que els cops qui hem anat s’acaba omplint. Tot i que el local és una mica més gran que el del c/ Llibertat , a hora punta d’un divendres és possible que et sigui difícil trobar lloc, per això et recomanem que t’hi apropis un pèl més aviat.

Estem ben contents que aquest negoci familiar prosperi davant les cadenes dels gegants de la restauració que en aquests temps de crisi estan arreplegant la majoria dels locals en lloguer buits. Cafè Pagès, et desitgem tota la sort del món i que continuis conservant aquest esperit familiar i la senzillesa que ens va deixar prendats a nosaltres i a tothom que us prova.

Si no l’heu visitat, us animem a que ho feu, ja sigui a l’antic o a aquest, el que us vagi millor, són clavats, l’únic és que un és més rústic que l’altre i que en el nou tenen més varietat de vins/alcohol per acabar de filar més prim amb el paladar dels clients.

Cafè Pagès
c/ Torrent de l’Olla nº 27 [mapa]

Es diu que les bodegues estan tornant a omplir-se de públic i és possible que el motiu sigui la recerca d’una alternativa als actuals bars de disseny en els que pagues més per la decoració que no pas pel que et serveixen, i potser, perquè la bodega de tota la vida, té quelcom que és intocable: l’ambient de tapes i beguda de tota la vida, el de tertúlia, enrenou i xivarri. De bodegues com les d’abans a Gràcia coneixem la Bodega Filomena al carrer Verdi, la Bodega Luís al carrer Bruniquer i la Bodega Costa Brava al carrer Alzina 58. La característica comú d’aquestes bodegues és que el públic que hi acut sol ser del barri i t’hi pots apropar un diumenge o un festiu perquè estarà obert, i això mateix vam fer un festiu qualsevol que volíem fer un vermut al barri de Gràcia, però intentant evitar els locals que aposten més per la sofisticació.

Taules de marbre amb peu de ferro i cadires de fusta recolzaven el públic no tant gran que encetava la jornada amb un quinto o vermut (amb oliva) i que quan mirà l’hora es va adonar que ja havia passat l’hora de dinar, i és el que ens va passar exactament a nosaltres. La pissarra de la Bodega Costa Brava a part de les típiques xips amb salsa espinaler o olives, ofereix unes empanades xilenes (2,50€) que poden ser de pollastre, carn o vegetal que estan boníssimes però que saben a poc si continues bebent i encara no has dinat. És per això que potser han sumat a la pissarra uns entrepans que saben a glòria: bikini (3,30€), bikini país (3,80€), llonganissa (2,90€), xoriço picant (2,70€), mallorquí (3,80€) o tonyina (3,20€), entre d’altres.

Potser faltarien més cosetes per picar, però no té preu que s’hi estigui tan bé i tan tranquil en aquesta petita bodega regentada amb amor amb unes 10 taules, una barra i unes bótes a l’exterior per als fumadors. És possible que una tarda qualsevol no hi trobeu lloc, generalment està ple (tot i estar-ho, algun raconet es troba, i sense que sigui agobiant), però aneu provant, perquè algun dia sí trobareu taula, i no us decepcionarà ni l’ambient, i menys, els preus populars.

Bodega Costa Brava
C/ Alzina 58

El Cafè Suec obre de dimarts a dijous i diumenge de 18h a 2:30h i divendres i dissabte de 18 a 3h. Podeu beure des de combinats des de 6€ (per exemple un mojito, una caipirinha o un margarita) a la típica cervesa/clara (2,5€). Si us entra la gana el Cafè Suec ofereix unes torrades (des de 2,50 fins a 4,50€) de les que podem destacar “l’estrella” que és una base de salmó amb salsa sueca (anet i mostassa) prou bona; també hi ha xapates des de 4,5 fins a 6€ (d’escalivada amb formatge de cabra, escalivada amb anxoves o brie amb guacamole) però just avui no hi havien i ens hem quedat amb les ganes de tastar la de brie…

La veritat és que la bona companyia fa que el temps passi volant, però el que sí és cert és que el Cafè Suec té quelcom que et fa sentir a gust i que et passin els minuts facilment quasi sense adonar-te. És potser aquest el motiu que justifica els 7 anys d’antiguitat del local, que té aquest nom perquè el propietari és suec; la senzillesa personificada en bar.

Una contra? la poca oferta d’entrepans, però donat que no tenen cuina i ho fan allà mateix s’entén que tinguin un ventall limitat d’entrepans que no requereixin de cuina, amb l’excepció del bikini (2,5€).

Cafè Suec
C/ Alzina 2-4, 08024 Barcelona
Metro: L3
Dill-Dijous i Diumenge de 18h a 02:30h i Divendres-Dissabte 18h a 03:00h
Dilluns tancat

El menú de migdia per 8,50€ ofereix: 1 entrant, un primer plat, un segon plat, beguda i postre. D’entrant pots triar entre una amanida verda servida en un plat de postre o suc (de taronja, de tomàquet, de préssec, de pinya, etc.). De primer plat tenien una varietat de cinc plats ente els que trobem una deliciosa amanida de cítrics, molt bona paella mixta, raviolis a la bolonyesa, espinacs a la crema o papates guisades. De segon plat tenien sis propostes: garró al forn, botifarra amb seques, bistec de vedella (amb +0,75€ de suplement), estofat de vedella a la jardinera, suquet de rap i filet de rosada a l’andalusa. Els postres també són variats: saboroses peres al vi, arròs amb llet, natilles, flam, quallada amb mel, iogur, mouse o fruita del temps.

Les racions són molt abundants i si et menges els tres plats acabes tip. Hi ha una capacitat per més d’unes 50 persones, en unes taules individuals arreplegades de 3 en 3; així que si et fa mania compartir taula davant o al costat d’algú que no coneixes, aquest no és el teu lloc. Quan la temperatura ho permet també afegeixen unes 3 taules que constitueixen una diminuta terrassa pels privilegiats que s’afanyin a ocupar-les o els que tinguin la sort d’estar-hi en el moment oportú.

Un restaurant de tota la vida on no s’estan per floritures, saben el que el client vol: un bon tracte (on si et coneixen et saluden pel nom) i una relació qualitat-preu: bona. Accepten Ticket Restaurant! Si un dia estàs a prop de Glòries, i vols dinar bé ja saps què fer…

Restaurant Julian
C/ Llacuna, 92
08018 Barcelona
93 300 76 95

En total son 16 els carrers guarnits, un més que l’any passat: Berga, Bruniquer, Fraternitat, Joan Blanques de Dalt, Joan Blanques de Baix, Llibertat, Mozart, La Perla, plaça Vila de Gràcia, plaça Rovira i Trias, placeta de Sant Miquel i Rodalies, Progrés, Providència, Puigmartí, Tordera i Verdi. Un 70% de la programació es fa en horari dïurn, i el Dissabte 15 de matinada els grups de foc i de timbals del districte despertaran el barri en un recorregut que té com a punt de Sortida la Plaça de la Revolució.

Una de les novetats d’aquesta edició és que la Federació de la Festa Major de Gràcia s’ha constituït en Fundació privada, deixant enrere la federació inicial. Per primer cop, Ajuntament i la Fundació han signat un conveni de col·laboració que permetrà recollir conjuntament les aportacions i ajuts del Districte. La idea és treballar per fer unes festes més familiars, amb un control positiu de la contaminació acústica, de la sostenibilitat i de la neteja. D’ altra banda, la programació nocturna s’ha reduït perquè sigui més senzill que tothom pugui gaudir de les festes.

El nou mapa de Barcelona reconeix el barri com la Vila de Gràcia. Recordem que Gràcia era un municipi independent que va ser agregat a Barcelona l’any 1897, juntament amb Sants, Sant Gervasi de Cassoles, Les Corts, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals, per l’espectacular creixement demogràfic de la ciutat. L’esperit d’ Ildefons Cerdà, el d’una Barcelona amb edificis baixets on es donés aire a la ciutat i es cuidés el proletariat, el del socialisme utòpic que volia aplicar a l’Eixample amb el pla urbanístic, mal aplicat pels interessos i especulació dels propietaris de sól de mitjans del S.XIX, es viu en part a la Vila de Gràcia.

El dijous 21 de maig, un advocat de l’Ajuntament, acompanyat de la policia, va tancar el bar acusant als propietaris de tolerar el consum de cannabis. El novembre de l’any passat un policia va veure a un dels empleats fumant un porro amb uns clients, situació que va suposar una amonestació pels dos socis que governen el Mendizábal. La segona denúncia la van rebre el passat 16 de desembre, quan uns agents van trobar un porro apagat a un dels cendrers del local. El dijous passat, com dèiem, l’Ajuntament va tancar un local amb 70 anys d’història. Han deixat 6 famílies sense feina; perquè sí.

Corrupció. Empresaris pujant-se sous. Gent sense vivenda. Gent sense feina. Gent que no arriba a fi de mes. Educació escolar millorable. De què s’hauria de preocupar l’Ajuntament?