BCNCultura.cat: agenda barcelona, llibres, cinema, música, restaurants » Breus

Acantilado publica la 2a novel·la de David Monteagudo

Daniel Bossio — Mon, 30 Aug 2010 08:28:25 +0000

David Monteagudo s’ha fet un nom dins del panorama literari amb Fin. Aquest escriptor era un autèntic desconegut fins la publicació d’ aquesta triomfant òpera prima (ha venut els drets de Fin per la gran pantalla a Alejandro Amenábar) que en les seves hores lliures es dedicava a escriure i a guardar els manuscrits que anava finalitzant. El més important és que Acantilado està a punt de publicar la que serà la seva segona novel·la, Marcos Montes.

Per tant, mica en mica, anem descobrint el material guardat de Monteagudo. Aquest cop ens narra la història de Marcos Montes, un operari que tracta de sortir d’una mina d’or després d’un accident. Les relacions humanes, el perdó, la reflexió personal, David Monteagudo s’endinsa en els dominis de l’ànima. Marcos Montes sortirà a la venda el 22 d’octubre.

Altres títols d’Acantilado que sortiran a la llum pròximament són La tía Mame, de Patrick Dennis (a la venda el 17 de setembre), Visión desde el fondo del mar, de Rafael Argullo (17 desetembre), París-Nueva York-París. Viaje al mundo de las artes y de las imágenes, de Marc Fumaroli (24 de setembre), Literatura Universal y literatura europea, de Victor Klemperer (24 de setembre), Solidaridad, soledad, d’ Adam Zagajewsli (1 d’octubre), La perplejidad filosófica, de Jeanne Hersch (22 d’octubre), Venían a buscarlo a él, de Berta Vias (29 d’octubre), Vida de Tolstói, de Romain Rolland (29 d’octubre) i El espíritu de Praga, d’ Ivan Klíma (29 d’octubre).

Àfrica: cares i creus, al Palau Robert

Daniel Bossio — Fri, 27 Aug 2010 18:46:29 +0000

Des del 24 d’agost fins el 29 de setembre es pot veure l’exposició Àfrica: cares i creus (Problemes i solucions per una salut i educació dignes) al Palau Robert. Organitzada per la Fundació Àfrica Digna, amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació i Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Renta, la mostra presenta la realitat de l’Àfrica Subsahariana, a través de sis testimonis (Em dic Moses, Sóc la Mamma Damaris, Sóc el Doctor Victorio Torres, Sóc la Teriano, Em dic Ron Beaton i El meu nom és Mary Jo) que ens expliquen la seva història i la realitat de la sanitat i l’educació d’un continent on els problemes no tenen res a veure amb els nostres: al continent africà 1.400 milions de persones viuen amb un euro al dia, 854 milions pateixen fam i 72 milions de nens no estan escolaritzats, 500.000 dones moren durant el part o l’embaràs cada any i 11 milions de menors de cinc anys moren, la majoria per malalties fàcilment tractables.

Aquest projecte que impulsa la Fundació Àfrica Digna pretén sensibilitzar i ensenyar les necessitats diàries dels habitants del continent africà, centrant-se en l’àmbit educatiu i sanitari. Àfrica: cares i creus ens ajuda a entendre les necessitats, sobretot en els dos àmbits citats, i d’aquesta manera, conèixer millor realitats del món tan allunyades i a la vegada tan properes. Perquè hi ha creus, sí, i també hi ha cares, gràcies al treball diari i constant de molts africans i de voluntaris per convertir les creus en cares.

Els reptes del nou mil·lenni, com indiquen des de la Fundació Àfrica Digna, exposats a la Cimera de Nova York de l’any 2000 per tal de treballar en el desenvolpament són, entre d’altres, eradicar la pobresa i la fam, l’educació universal, igualtat entre gèneres, reduir la mortalitat dels nens, millorar la salut materna, combatre el vih / sida i la sosteniblitat del medi ambient. Per tant, parlar dels objectius del desenvolupament del mil·lenni és parlar d’Àfrica.

Festes de Sants 2010

Daniel Bossio — Sun, 22 Aug 2010 18:38:59 +0000

Ja estan aquí les Festes de Sants, una tradició que s’inicia el 1837. Del 22 d’agost al dissabte 28, els carrers del barri de Sants oferiran una muntanya d’activitats, a més de la possibilitat de poder gaudir del guarniment de molts d’ells. Per tant, la Festa Major de Sants, i també la Festa Alternativa de Sants, que arriba a la 16a edició, ja han començat.

Aquest any, la Colla dels Diables celebren el 30 è aniversari, per tant, dissabte 28, no val perdre’s el correfoc. Com anuncien al web, aquest any doncs, per celebrar aquesta fita hem organitzat un correfoc diferent, que busca la màxima complicitat entre els diables, les bèsties infernals i els valents participants que volen viure i sentir de ben a prop les emocions i sensacions que es generen entre foc i tabals. El Correfoc és Dissabte a les 21:30 h., a Carretera de Sants amb Riego i acabant amb un Castell de focs a l’Espanya Industrial.

Com hi ha un munt de propostes que aquesta Festa Major de Sants 2010, us recomanem que mireu o bé festesdesants.net, o bé festesdesants.cat. En totes dues trobareu tota la informació.

Mark Twain multiplicat per tres

Daniel Bossio — Sun, 22 Aug 2010 17:51:07 +0000

S’han publicat tres llibres de Samuel Langhorne Clemens, més conegut pel seu pseudònim, Mark Twain (Missouri, 1835-Connecticut, 1910) en edició de butxaca, un amb el relat El billete de 1000000 de libras (Menoscuarto, 2010), i dos reculls de contes curts, Cuentos Selectos (DeBolsillo, 2010) i Cuentos Humorísticos (Navona, 2010). Tots tres, per menys de 10 euros, i tots tres, ens oferiran la possibilitat de gaudir d’un autor arriscat, crític i amb una absoluta panoràmica de la realitat i de la condició humana; gran oportunitat per joves lectors, i per aparcar, si pot ser, definitivament, la mala literatura, i de llegir a un autor amb un esperit crític encantador i demolidor. L’autor de Les Aventures de Tom Sawyer, Les Aventures de Hucklberry Finn i Un Ianqui a la Cort del Rei Artús és un autèntic torrent d’idees, reflexions i de dards enverinats cap als elements que ataquen la llibertat, i un escriptor apte per tots els públics. És una ocasió de fàbula pels nois i noies que s’inicien en la lectura.

El robo del elefante blanco, El periodismo en Tenessee, La leyenda de Venus Capitolina, Canibalismo en los vagones de tren, Cómo llegué a ser editor de un periódico agrícola, són alguns dels que hi trobem a Cuentos Selectos. A Cuentos Humorísticos, entre d’altres, han inclòs ¿Está vivo o muerto?, El romance de la doncella esquimal, El legado de mil dólares, La célebre rana saltadora del condado de Calaveras, entre d’altres.

Tres opcions econòmiques per redescobrir a un dels escriptors més importants de la literatura nordamericana. I com és dels més grans, els seus llibres, relats i escrits en general, són del tot intemporals. On romandran (i què aporten) els llibres destinats als adolescents i algunes de les novel·les més venudes avui en dia d’aquí 100 anys? El que és segur és que Mark Twain seguirà sent intocable.

A Woman, A Gun And A Noodle Shop. Zhang Yimou revisa els Germans Coen

toni — Sun, 15 Aug 2010 11:27:38 +0000

Tres anys després de la shakesperiana La Maldición de la Flor Dorada, amb cerimònia dels Jocs Olímpics del 2008 pel mig inclosa, Zhang Yimou torna amb una personal revisió del debut dels Germans Coen, Sangre Fácil (1984). Amb el títol d’ A Woman, A Gun and a Noodle Shop, el director de Sorgo Rojo, La Linterna Roja i Camino a Casa, porta al terreny del western i les arts marcials, l’excel·lent exercici de cinema negre que ara fa 26 anys va donar a conèixer els directors de Fargo. Ambientada a l’època medieval, la història gira entorn del propietari d’un restaurant perdut enmig d’un desert a l’oest de la Xina. La trama esclata quan aquest descobreix que la seva dona l’està enganyant amb un altre home; la decisió que pren per solucionar aquest maldecap és contractar un policia corrupte perquè assassini a ella i el seu amant.

Les imatges vistes ens presenten un film colorista i estilitzat, seguint les pautes de Hero, La Casa de las Dagas Voladoras i La Maldición de la Flor Dorada, allunyant la història de l’estètica de film noir de l’original.

La pel·lícula es podrà veure en la propera edició del Festival de Cinema de Sitges 2010.

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=0o14JfRwruI]

Suede i LCD Soundsystem celebren els 10 anys del Razz

Daniel Bossio — Wed, 11 Aug 2010 08:38:14 +0000

Suede, set anys després de que els membres de la banda liderada per Brett Anderson trenquessin peres definitivament, s’han reunit. Amb els mateixos membres que formaven la banda a partir de Coming Up, els londinencs s’han embarcat en una gira per Europa, amb data a Barcelona, concretament el 26 de novembre. Juntament amb el retorn de James Murphy i els seus LCD Soundsystem a BCN, estem davant de dues cites que no mereixen cap mena de presentació, i de moment, són les més destacades del programa de concerts presentat per la Sala Razzmatazz per commemorar el seu 10è aniversari. L’altra bona notícia és que caldrà estar atent a l’anunci de les noves bandes que aterrin a la nostra ciutat per l’aniversari del Razz.

Aquests són els concerts confirmats: LCD Soundsystem estaran a Barcelona el 6 de novembre. Suede, el 26 de novembre. The Tallest Man on Earth, el 2 de desembre. Altres noms confirmats per celebrar els 10 anys són Jamaica (13/11), Yelle (02/12), Two Door Cinema Club (10/12), Aphex Twin & Friends (11/12) i Caribou (12/12).

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=W259SOBS56M]

Sajalín Editores publica ‘La tumba del tejedor’

Daniel Bossio — Mon, 09 Aug 2010 07:12:04 +0000

La darrera novetat literària de Sajalín Editores porta per títol La tumba del tejedor. Publicat per primer cop en castellà, estem davant d’uns dels contes curts de la literatura anglesa més respectats. El seu autor és Seumas O’Keally (Loughrea, 1881-Dublin, 1918), un destacat periodista,dramaturg, poeta i escriptor irlandès, i presenta una bibliografia amb diverses obres de teatre, dues novel·les i quatre llibres de relats. Va morir prematurament als 38 anys per culpa d’una hemorragia cerebral durant una disputa amb un grup de soldats britànics que van irrompre a la redacció del diari Nationality, vinculat al Sinn Fein, del que era editor en cap. La tumba del tejedor va ser publicada de forma pòstuma al 1919.

La tumba del tejedor és la història d’una tomba perduda. El teixidor d’un petit poble irlandès, Mortimer Heir, ha mort, i dos ancians, la vídua i dos joves enterradors no recorden on és la tomba del clan del teixidor. Amb un to tragicòmic, els protagonistes recorren pel cementiri i per la història del poblat, intentant demostrar, sobretot els dos ancians, que el seu cap segueix clarivident. És una reflexió profunda sobre el pas del temps, la relació entre generacions, el deliri i la paraula. El resultat, un llibre irònic sobre el sentit de la vida.

The Pains of Being Pure at Heart: 15 i 16 d’agost a la Sala Sidecar

Daniel Bossio — Thu, 05 Aug 2010 17:54:57 +0000

El 15 i 16 d’agost, The Pains of Being Pure at Heart estaran a la Plaça Reial 7, és a dir, a la Sala Sidecar. Finalment hi tocaran dos dies seguits, per la demanda d’entrades. Aquests concerts queden emmarcats en el cartell A Quemarropa que està preparant la citada sala, amb noms a punt per descarregar adrenalina i bona música, entre el que destaca també el de Greg Dulli.

Els de Nova York, amb un LP, un parell d’EP’s, i un bon grapat de singles, el darrer data de juny d’aquest any, Say No To Love, es van convertir en la sensació del 2009. En només tres anys, quan van publicar el primer EP, This Love is Fucking Right (2007), la banda formada per Kip Berman, Kurt Feldman, Alex Naidus, Peggy Wang-East s’ha col·locat en primera fila del panorama musical. El seu so, amb pinzellades dels Smiths i dels Pastels, i del C86 en general, i aromes shoegazing, és més que efectiu gràcies a uns temes tan simples com rodons, i propietaris d’ unes melodies que t’atrapen ipso facto. La frescura i la immediatesa dels temes, la naturalitat i l’espontaneïtat que mostren, i en definitiva, pop revitalitzant que si més no, desconnectarà Barcelona durant ambdues dates.

Al Primavera Sound 2009 ja els vàrem disfrutar durant 45 minuts. La Sala Sidecar ens els torna a brindar. Perquè mai es un mal moment per escoltar Contender, Young Adult Friction, Stay Alive o el darrer single, Say No To Love:

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=qMyURfKRTEM]

Matador Records celebra l’aniversari amb Sonic Youth, Pavement, Cat Power, The New Pornographers i Yo La Tengo

Daniel Bossio — Mon, 02 Aug 2010 06:40:21 +0000

21 són els anys que celebra el segell Matador Records, desde que Chris Lombardi el va fundar a Nova York al 1989, i es va unir en la direcció Gerard Cosloy. Després d’algunes voltes i canvi de propietari, varen recuperar el segell al 1999 i treballen amb el Beggars Group des del 2002.

De l’1 al 3 d’octubre, Las Vegas, concretament el Casino The Palms, acollirà la festa d’aniversari, The Lost Weekend, en la que es reuniran les següents bandes: Sonic Youth, Pavement, Belle and Sebastian, Guided By Voices, Cat Power, The New Pornographers, Fucked Up, Jon Spencer Blues Explosion, Superchunk, Kurt Vile, Harlem, Cold Cave, Ted Leo & The Pharmacists, entre d’altres.

La llista de convidats al complert es pot consultar a la web de Matador Records. Sense veure ni saber tots els artistes que desembarcaran a la terra del joc de l’1 al 3 d’octubre, amb els noms que hem citat pels tres dies, segurament converteixen aquest festival de música en un dels més atractius que es poden veure.

Una mica de Pavement…

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=nX-45QBwftQ]

…i una altra mica de JSBX…

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=19KV46fb9z4]

‘Nowhere Boy’, biopic del John Lennon pre-Beatles

Daniel Bossio — Sun, 01 Aug 2010 20:19:39 +0000

Sam Taylor-Wood, fotògrafa i videoartista, coneguda per la sèrie de retrats Crying Men, on va fotografiar a Benicio del Toro, Hayden Christensen i Lawrence Fishburne, entre d’altres, s’ha atrevit a indagar en la biografia de John Lennon i dirigir una biopic de la seva vida, Nowhere Boy, que abarca els aproximadament primers vint anys de vida del músic, fins que es formen els Beatles al 1960. La pel·li, amb Aaron Johnson interpretant a John Lennon, es preveu que s’estreni al nostre país cap a finals d’aquest any.

Pel film, ha revisat la biografia de Lennon, i fins i tot ha rebut l’ajuda de Yoko Ono, qui va donar el vist i plau definitiu, amb el seu fill Sean, després de veure’s la pel·li dues vegades, i que també ha cedit els drets de Mother, de l’álbum Plastic Ono Band. Un altre que també ha col·laborat activament és el superbeatle Paul McCartney. El guió el firma Matt Greenhalg (tal i com va fer a Control, d’Anton Corbijn), escrit en gran part a partir de la biografia Imagine This: The Growing Up with My Brother John Lennon, de Julia Baird, germanastra del músic assassinat a l’any 1980.

Dels Beatles només hi ha un acord del tema A Hard Day’s Night. La pel·li es centra en la vida familiar de Lennon, la relació amb la tia Mimi (interpretada per Kristin Scott-Thomas) i sa mare, Júlia (Anne-Marie Duff), les angoixes i les influències que el van marcar, amb Elvis, Screamin’ Jay Hawkins i Buddy Holly com els primers grans referents. De ben jove va enganxar-se al rock ‘n’ roll i així és com forma The Quarrymen amb McCartney i Harrison a finals dels 50 (apareix In Spite of All the Danger, tema de la banda embrionària), anys en els que els tres s’anaven a casa de la mare de Lennon, Julia, a escoltar la música d’Elvis i Gene Vincent, entre d’altres.

Aquest és el tràiler de Nowhere Boy:

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=f-HGi0ifCnA]