Panera 1

Cistella Terra de fruita i verdura ecològica per 2/3 persones de Pachamama.

Recordando los sesenta, de Robert Stone (Libros del Silencio, 2011)

Retrato de la madre joven, de Friedrich Christian Delius (Sajalín Editores)

Universos ocultos, de Lisa Randall (Editorial Acantilado, 2011)

1 DVD d’El elemento del crimen, de Lars Von Trier

1 DVD de Los idiotas, de Lars Von Trier

2 entrades per Soy la otra (La diva)

2 entrades pels Cinemes Verdi

2 entrades dobles per l’ Espai Teatral Porta 4

1 entrada doble per la Sala Beckett

1 ArtTicket BCN

Samarreta i bossa de Sympathy for BCNCultura.cat

Panera 2

Guía de vinos de Cataluña, de Jordi Alcover i Sílvia Naranjo (Salsa Books / Edicions 62, 2011)

L’hora zen, de Teresa Solana (Edicions 62)

1 DVD d’El elemento del crimen, de Lars Von Trier

1 DVD de Los idiotas, de Lars Von Trier

2 entrades per Soy la otra (La diva)

2 entrades pels Cinemes Verdi

2 entrades dobles per l’ Espai Teatral Porta 4

1 entrada doble per la Sala Beckett

1 ArtTicket BCN

Samarreta i bossa de Sympathy for BCNCultura.cat

Panera 3

El enorme tiempo, de Giuseppe Bonaviri (Sajalín Editores, 2011)

Història de la meva puresa, de Francesco Pacífico (Edicions 62, 2011)

2 entrades per Soy la otra (La diva)

2 entrades pels Cinemes Verdi

2 entrades dobles per l’ Espai Teatral Porta 4

1 entrada doble per la Sala Beckett

1 ArtTicket BCN

Samarreta i bossa de Sympathy for BCNCultura.cat

Una d’elles pot ser teva. Per participar en el sorteig d’una de les tres paneres només has de dir els 5 fets, idees o personatges (en clau negativa o positiva, però 5 en total) que tu consideres més destacables de l’any i enviar-nos-ho a concurs@bcncultura.cat amb l’assumpte “Panera 2011″. D’aquesta manera participareu al sorteig per guanyar una de les tres paneres. El concurs romandrà obert des del 19 de desembre al 4 de gener a de 2012. El dia 5 ens posarem en contacte amb vosaltres perquè vingueu a buscar la panera durant el mateix dia, excepte la de Pachamama que us la portaran a casa.

Com a condicions d’ús, assenyalar que:

- Les entrades de Sat Teatre! són per la funció del 6 de gener
- Les de la Beckett són per Rates (abans de que la lluna caigui), o bé per Cronopios rotos. Variaciones sobre Cortázar, o bé Tornem després de la publicitat.
- Les de l’Espai Teatral Porta 4 són vàlides per qualsevol de les obres que es troben en cartell durant els mesos de gener i febrer.
- Les dels Cinemes Verdi (i Verdi Park, pels més despistats) són per utilitzar de dimarts a divendres, per tant, no són vàlides pel dia de l’espectador.
- La cistella Terra de Pachamama us la portaran a casa a partir del 8 de gener (a concretar), sempre que estigui dins els límits d’entrega que s’especifiquen al seu web a l’apartat “Com funciona”.

Bon nadal i bones festes, i que l’any que ve sigui menys gris que aquest darrer… Afortunadament, sempre ens quedarà l’art, la cultura i l’ecologisme. Volíem també agrair els noms dels que fan possible aquestes 3 paneres (gràcies amics/amigues):

EL ÁRBOL DE LA VIDA. TERRENCE MALICK

El cinquè film de Malick connecta l’art cinematogràfic amb la metafísica, i podria ser considerat com una gran pregària del cineasta, construïda a través de fragments de vida (possibles apunts autobiogràfics) d’una família de Waco, l’ O’Brien, comandada amb mà de ferro pel personatge d’un magnífic Brad Pitt (també ho estan Jessica Chastain com a Mrs. O’Brien i Hunter McCracken interpretant al fill gran, Jack). Mantenint l’essència del seu estil visual, Malick pren el relleu de Vidor i Dreyer, entre d’altres, per elevar el cine a la categoria d’art transcendental. Mostra la seva fe en Déu des del títol del film (l’arbre de la vida és un dels símbols cabalístics del judaisme), però també es carrega la teoria del creacionisme en els primers moments del film, on recrea el big bang. Expressa un punt de vista, però de forma oberta, flexible, aproximant-se als temes propis de la seva filmografia, des de Malas Tierras, sent La delgada linea roja el paradigma de la seva obra; fins que ha arribat El árbol de la vida, on redunda en la importància dels petits detalls, de l’amor i de les relacions humanes, claus per sentir-se viu, i que sovint se’ns passen per prejudicis i la maleïda intransigència, que minva, sovint de forma definitiva, la capacitat per evolucionar de les persones.

El lirisme i profunditat (i la pluja de suggerències, detalls -llenguatge corporal!- i matisos que ofereix una filmació pròxima, precisa i preciosista), i sobretot, la hipersensibilitat d’una narració que flueix, eleva el cinema a la categoria d’art imprescindible per comprendre la vida, i alhora posar en dubte la pròpia existència i la filosofia de vida que apliquem per donar sentit a tot plegat. Narrativament impecable, trencant la linealitat narrativa, desvirtuant la contingència en l’espai i la continuïtat temporal, Malick ha creat una poema cinematogràfic que ens empeny a preguntar-nos què és la vida, com la vivim cadascú de nosaltres, amb el convenciment de que és una d’aquelles obres d’art (si un és capaç de gaudir-la amb la mirada neta que exigia Ozu, i això inclou obviar el pragmatisme de Charles S. Peirce), que marquen un punt i a part, tot i que en algun moment resulti inabordable.

Al Nivell d’… el revers vitalista de Sacrificio.

A partir del divendres 17 de juny, els Cinemes Verdi inauguren un cicle sota el nom de Un verano de cine con los grandes maestros, on durant tota l’època estival projectaran films imprescindibles de la història del cinema amb còpies restaurades i evidentment en versió original subtitulada. Les grans dues obres mestres de Francis Ford Coppola, El Padrino i El Padrino 2, seran les encarregades d’obrir aquesta nova iniciativa dels Verdi. La resta de films que es podran veure i gaudir en condicions inèdites fins ara són: Por un puñado de dólares, La muerte tenía un precio, El bueno, el feo y el malo, Hasta que llegó su hora i Érase se una vez en América, totes elles de Sergio Leone; El cuchillo en el agua, Repulsión, Cul de sac i La semilla del diablo, de Roman Polanski; El gran dictador i Tiempos modernos, de Charles Chaplin; Funny & Alexander, d’Ingmar Bergman; To be or not to be, d’Ernest Lubich; La escalera d’Stanley Donen; El Gatopardo de Luchiano Viscontti; i Los 400 golpes de François Truffaut. Un auténtic luxe per tots el amants del setè art.

El còmic explica la vida de Miguel Núñez (Madrid, 1920-Barcelona, 2008), qui va viure la República Espanyola, la posterior guerra civil, la lluita contra el franquisme, i la il·lusió per l’arribada de la democràcia. Ho va viure tot, i de ben a prop. Al març de 1936 va fundar les Joventuts Socialistes Unificades, i quatre mesos després, del PSUC, acabada la guerra, consumada la derrota dels defensors de la democràcia, al 1939, Miguel Núñez va ser empresonat. Ell mateix explicava com el cura de la presó d’Ocaña, a Toledo, participava de les tortures als presos. Són moltes les vivències d’un home que va lluitar per canviar Espanya i tot el que olorava a ranci, mostrant-se crític amb tot tipus d’actitud anti-democràtica, fos comunista, estalinista, franquista o nazi.

Aquest magnífic còmic és un homenatge a la seva vida. Enhorabona Miguel. I enhorabona a autors i editorial.

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=ZMTv9n8uMpo]

A partir del 23 de febrer, la Fundació Foto Colectània presentarà per primera cop la sèrie Women are beautiful, del fotògraf nord-americà Garry Winogrand. La sèrie correspon al treball que va realitzar de 1960 al 1965, on la dona era el centre de les seves característiques fotografies de carrer, tot i que mai va deixar de fotografiar-la. Al 1975 va publicar el llibre que dóna títol a l’exposició que podrem veure; en aquesta hi trobarem 85 fotos de les realitzades, precisament, entre 1960 i 1975.

Free-lance durant tota la seva vida, Winogrand va captar de forma directa i autèntica la vida del carrers, amb una mirada diàfana, sense cap mena d’afectació. Elegant, honest, amb una ironia fina i intel·ligent, el seu treball té un caire sociològic, de manera que ens permet veure, sense metàfores ni dobles sentits, com era la societat d’aquells anys. Gent rica, gent no tant rica, gent humil, els més pobres, el fotògraf, nascut al Bronx al 1928, era un tot terreny que no buscava un enquadre determinat, sinó que buscava una mirada, una situació, un moment, que ell aconseguia veure i per tant capturar de forma espontània
i natural. La proximitat física de les fotos, juntament amb una objectiva distància, donen una idea de la forma de treballar de Winogrand.

Intuïtiu com pocs, va saber trobar la veritat de la realitat, i feia un ús dels recursos per simple necessitat. Si una fotografia requeria un angular perquè necessitava que entrés molta gent, l’utilitzava, de la mateixa manera que si havia de situar la càmera d’una manera determinada, ho feia, però perquè l’essència de la foto així ho exigia. Ell mirava, i la càmera, que eren els seus ulls, retratava. El príncep dels carrers, com se’l coneixia, tenia com a referents a Walker Evans i a Robert Frank. El seu nom és un dels més destacats de la fotografia de carrer. Un càncer va acabar amb ell al 1984. Es calcula que hi ha unes 300.000 imatges del fotògraf sense editar, moltes de les quals ni les havia revel·lat. A més del citat llibre, de Garry Winogrand també trobem els títols The Animals (1969), Public Relations (1977), Stock Photographs: The Fort Worth Fat Stock Show and Rodeo (1980), The Man in the Crowd: The Uneasy Streets of Garry Winogrand (1998), The Game of Photography (2001).

A Winogrand se li detecta una humilitat i transparència, pròpies del que actua per necessitat. Avui en dia, on tots “som” fotògrafs (o ens ho pensem), no està de més donar una ullada a l’obra dels què realment ho són o ho eren, com és el cas. Ell sortia al carrer amb la càmera, i es limitava a mirar, veure i disparar.
Demostra la senzillesa de qui actua amb naturalitat: Fotografio una cosa per saber a què s’ assembla aquella cosa una cop fotografiada. Qui vulgui conèixer a Garry Winogrand, o si més no, gaudir del treball d’aquest i, si cal, prendre’n nota, ja sap què ha de fer: a partir del 23 de febrer, podrem veure l’exposició centrada en la sèrie Women are beautiful a la Fundació Foto Colectània, recordem-ho, situada a Julián Romea 6, D2, de BCN.

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=Tl4f-QFCUek]

L’artista Sebastian Neitsch ens convida a entrar en la seu del Goethe-Institut de la ciutat per a interactuar amb una projecció que juga amb els contorns de cada superfície que alberga l’entrada de l’edifici i per la qual l’artista possibilita que l’espectre sonor exterior i interior de la casa es transformi en un mapa gràfic minimalista.

Sebastian Neitsch va estudiar Multimedia-Design a Halle (Saale) i Cultura de la interfaz a Linz. Ha treballat com professor lector a la Universitat de Belles Arts de Linz, a la HKD de Halle, a l’Universitat Santral de Istanbul, a Leipzig i a Graz. També ha treballat com dissenyador i professor i com desenvolupador informàtic per al Futurelab Linz el 2009. Durant el 2009 i el 2010 ha estat treballant per al pavelló austríac en l’exposició de Shangai juntament amb d’altres reconeguts artistes com Woei i Peyote.

Més informació : www.sebastianneitsch.de

Panera nº1

- Cistella TERRA de Pachamama: 5/6 grups de verdura ecològica i de temporada, 2/2’5 kg de fruita i mitja dotzena d’ous ecològics [+ informació]

- Saó Abrivat, collita 2007 (una ampolla de vi negre de Mas Blanch i Jové) [+ informació]

- Llibre Contra la indiferencia, de Josep Ramoneda (Galàxia Gutenberg)

- Llibre Subsòl, d’ Unai Siset (Bromera)

- Llibre La Comunidad, de Tanquerelle i Yann Benoit (La oveja roja)

- Llibre Los bosques de Upsala, de Álvaro Colomer (Alfaguara)

- Llibre Muerto y enterrado, de Charlaine Harris (Suma de Letras)

- Llibre Los olivos de Belchite, d’ Elena Moya (Suma de letras)

- DVD d’ Adiós Muchachos de Louis Malle (Avalon)

- Blu-Ray de Shutter Island de Martin Scorsese

- DVD The Girlfriend Experience, d’ Steven Soderbergh

- 1 Carnet d’ Amics del CCCB: pemet entrada gratuïta a totes les activitats de producció pròpia i més aventatges

- 1 Articket: únic tiquet per visitar les millors exposicions permanents i temporals de 7 museus de Barcelona, durant 6 mesos

- 1 Abonament SAT3! de teatre familiar de Sant Andreu Teatre

-1 samarreta i 1 bossa de Sympathy for BCNCultura.cat

Panera nº2

- Saó Abrivat, collita 2007 (una ampolla de vi negre de Mas Blanch i Jové) [+ informació]

- Llibre El alquiler del mundo, de Pablo Sánchez (Ediciones Destino)

- Llibre Cinc-cents bars i una llibreria, de Roser Caminals (Edicions 62)

- DVD Adiós, muchachos, de Louis Malle (Avalon)

- Blu-Ray de Shutter Island, de Martin Scorsese

- DVD The Girlfriend Experience, d’ Steven Soderbergh

- 1 Articket: únic tiquet per visitar les millors exposicions permanents i temporals de 7 museus de Barcelona, durant 6 mesos

- 1 Abonament SAT3! de teatre familiar de Sant Andreu Teatre

-1 samarreta i 1 bossa de Sympathy for BCNCultura.cat

Panera nº3

- Saó Abrivat, collita 2007 (un vi negre de Mas Blanch i Jové)

- Llibre El club de los optimistas incorregibles, de Jean-Michel Guenassia (RBA)

- Llibre No hay bestia tan feroz, de Edward Bunker (Sajalín Editores)

- Llibre La noche es todo el día, de Preeta Samarasan (Suma de letras)

- 1 Articket: únic tiquet per visitar les millors exposicions permanents i temporals de 7 museus de Barcelona, durant 6 mesos

- 1 Abonament SAT3! de teatre familiar de Sant Andreu Teatre

-1 samarreta i 1 bossa de Sympathy for BCNCultura.cat

Com podeu guanyar una d’aquestes paneres?

Només us heu d’inscriure a la newsletter (si no ho esteu ja), i triar un dels noms que apareixen a cadascun dels següents rànquings del millor de l’any. Heu de dir simplement quina pel·li, llibre, disc i activitat del 2010 us quedeu de les que proposem a continuació:

Pel·lícules:

- Origen, de Chistopher Nolan

- Shutter Island de Martin Scorsese

- The girlfriend experience d’ Steven Soderbergh

- Un profeta de Jacques Audiard

- Alicia en el país de las maravillas de Tim Burton

- Fantastic Mr. Fox de Wes Anderson

- Un tipo serio dels Germans Coen

- Conocerás al hombre de tus sueños de Woody Allen

- La red social de David Fincher

- I’m not there de Todd Haynes

Discs:

- The Golden Adz de Sufjan Stevens

- High violet de The National

- The Suburbs d’ Arcade Fire

- Hawk d’ Isobel Campbell i Mark Lanegan

- Grinderman 2 de Grinderman

- This is happening d’ LCD Soundsystem

- Halcyon digest de Deerhunter

- Heligoland de Massive Attack

- The Big To-Do de Drive-by Truckers

- Shadows de Teenage Fanclub

Llibres:

- Contra la indiferencia de Josep Ramoneda

- El club de los inconformistas incorregibles de Jean-Michel Guenassia

- El alquiler del mundo de Pablo Sánchez

- Notas al pie de Gaza de Joe Sacco

- Calle de los maleficios de Jacques Yonnet

- Black, black, black de Marta Sanz

- El invierno de Frankie Machine de Don Winslow

- Los árabes. Del imperio otomano a la actualidad d’ Eugene Roman

- Cinc-cents bars i uns llibreria de Roser Caminals

- Perro come perro d’ Edward Bunker

- Fin de David Monteagudo

Activitats:

- Festival L’ Alternativa

- Any Cerdà

- In-Edit

- Primavera Sound

- Festival de Sitges

Simplement heu d’enviar un e-mail a concurs@bcncultura.cat amb la vostra trïa. A continuació, us oferim un exemple de resposta vàlida per participar en el concurs (no oblideu que primer heu d’ estar inscrits a la newsletter):

Pel·lícula: Fantastic Mr. Fox de Wes Anderson

Disc: The Big To-Do de Drive-by Truckers

Llibre: Contra la indiferencia de Josep Ramoneda

Activitat: Festival l’Alternativa

D’aquesta manera tan ràpida i àgil participareu al sorteig per guanyar una de les tres paneres. El concurs romandrà obert des del 7 de desembre fins les 23:59 del 24 del mateix mes. El 27 de desembre comunicarem els guanyadors i ens posarem en contacte amb vosaltres per fer-vos arribar la panera.

Aquests són els noms dels que fan possible aquestes tres paneres (gràcies amics/amigues!):

La Universitat de Harvard és de per sí un club el·litista pels millors estudiants dels EUA. Els mateixos estudiants de la prestigiosa universitat creen clubs, i entrar o no entrar en ells marca l’estatus d’un estudiant. Mark Zuckerberg (Jesse Eisenberg clava el personatge) i Eduardo Santeri (Andrew Garfield) són dos estudiants d’informàtica, de segon curs, apasionats dels clubs i d’internet. Entre els dos, i després de que Zuckerberg veiés la pòssibilitat de crear un club social gratuït per internet, gràcies en part a un esborrany de xarxa social anomenat HarvardConnection, creen TheFacebook. L’èxit és immediat, i després de conèixer a Sean Clarke, el creador de Napster, el nom de la xarxa passa a ser Facebook, el milió d’usuaris s’assoleix ràpidament, i la xarxa social s’extén per tot el món. La trama del darrer film del director de El Club de la Lucha contempla la gestació de Facebook, les baralles dels seus creadors, les demandes que va haver de combatre Zuckerberg, per una banda d’Eduardo Saverin i per l’altra dels bessons Winklevoss i Dustin Moskovitz, ideòlegs de la HarvardConnection. Personalment, el retrat dels bessons, interpretats per Armie Hammer, musculosos regatistes que es passen hores i hores al gimnàs, el considero sublim.

David Fincher recupera el ritme narratiu dels seus millors films, com The Game, El Club de la Lucha i Zodiac, convertint La Red Social en una pel·lícula que passa per sobre de l’espectador com una màquina perfectament engrassada. No hi ha temps a perdre, i sembla que, contagiat pel tarannà atrevit, precipitat i impulsiu de la Generació Internauta, Fincher retrata impecablement el tarannà, actituds i maneres d’uns joves espavilats, infantils i poc acostumats al no i a la derrota. La velocitat que imprimeix a la narració i als diàlegs és de vertigen, però considerem que la idònea per explicar la història d’uns personatges que en sis anys han viscut a una velocitat desbordant. Fincher despulla les virtuts i defectes d’aquest estil de vida, mostrant-se al marge, però amb un punt de vista prou clar. Certament es mulla només els peus, però la pel·lícula és la que és, i realment, és un entreteniment més que notable.

Mark Zuckerberg no pot estar gaire content del retrat que ens ofereix el director de Seven, però potser té el que s’ha guanyat, tant en forma de fama, diners i reputació. A La Red Social, Zuckerberg és un projecte impressionant d’informàtic, sense gaires aptituds socials, un xic pedant, molt infantil, i totalment enganxat a internet, a qui una ex-nóvia, Erica Albright (Rooney Mara) li acaba posant els punts sobre les ‘i’. Eduardo, l’amic de Zuckerberg que l’ajuda, sobretot econòmicament, a crear Facebook, és un altre gran informàtic, però més pausat i menys obssessiu (o motivat?). De fet, quan ja existeix TheFacebook, coneixen al destestable i depredador Sean Clarke (sorprenent Justin Timberlake), qui és vist com un jove ambiciós, amant de la frivolitat i de ser sempre el més llest, el més ràpid i enterat, i com no, amb un punt cruel: pensa primer de tot en generar, si és possible, bilions de dòlars, i després, en passar per sobre tothom, excepte de la gallina dels ous d’or del moment, Zuckerberg.

El vouyerisme, buscar la fòrmula per triomfar, la vida trepidant, la recerca del que és efímer i immediat, el síndrome de l’Emperador i de Peter Pan, prendre’s la vida com una competició, la frivolitat, l’ambició, l’ego, buscar ser conegut i famós,… Fincher destria molt subtilment a un jovent que no toca de peus a terra, però que potser ja no cal, perquè la realitat virtual s’ha convertir en el més important. L’aparador en el que s’han convertit les xarxes socials, entretenir-se mirant les vides dels altres, mostrant la pròpia, fent amics fent un click, discutir a través del xat, organitzar events multitudinaris amb gent que no es coneix, són els valors que es defensen. Sembla ser que aquesta s’ha convertit en el modus operandi de la sociabilitat per una gran part del planeta; només cal veure la quantitat d’usuaris que té Facebook i aquest tipus de webs. A gaudir…de la pel·li, i, no posarem punt i final, sense aplaudir a Trent Reznor i Atticus Ross per la banda sonora; les composicions per accentuar la tensió, i els temes escollits, com el final Baby, You’re a Rich Man dels Beatles, estan a l’alçada en tot moment de la que és una de les pel·lícules de l’any.

Bagge, a més de riure’s fins i tot de la seva pròpia ombra, reflexiona sobre el perill de que aquest món virtual pugui esdevenir una obssesió pels seus usuaris. Els diferents personatges, des d’un periodista, al típic freakie que es passa el dia davant de l’ordinador, fins a qui manté una postura més crítica amb el tema, mostren com un simple hobbie pot passar factura i ser l’origen d’alguns dels dèficits socials, de la pèrdua d’identitat real, i del perill que el món d’un es redueixi a un entorn irreal.

Other Lives és una novel·la gràfica tan divertida com realista sobre un tema ben actual, publicat per DC Comics/Vertigo Graphics, a l’espera de l’edició castellana.

Fins el 22 de maig es podrà veure aquesta exposició, obra de les angleses Jane i Louise Wilson, les quals van poder accedir a l’arxiu que la família Kubrick donà a la University of the Arts de Londres, amb el que han preparat el material d’aquest treball (i que està disponible per artistes, cineastes, fotògrafs i investigadros). La videoinstal·lació consta d’un document audiovisual de 17 minuts, projectat en una pantalla rodejada de miralls que projecten la imatge infinitament, fent honor al títol, que en castellà es tradueix com Desplegando los papeles arios, i es reflexiona sobre el personatge no consumat de Johanna, Tania, sobre la pròpia actriu, i sobre una pel·li que mai es va fer. El treball de les dues artistes es completa amb dues sèries de fotografies; una realitzada a l’antiquari de llibres Maggs de Londres, és un treball de les localitzacions de Kubrick; i l’altra sèrie, Stills from Kubrick-Ealing Archive, fa referència a l’obsessió metòdica del director en la recopil·lació d’informació per les seves obres.