Després d’aquest exercici de fanatisme, dir que Shadows està al nivell de qualsevol treball de la banda, els quals tots tenen com a mínim un notable. Des dels llunyans A Catholic Education (1990) i Bandwagonesque (1991), als exercicis perfectes de pop que són Gran Prix i Songs From Northern Britain, arribant als notables Howdy! (2000) i Man-Made (2005), davant de la discografia de Teenage Fanclub només es pot dir que poca broma. Estem davant d’una de les bandes imprescindibles de pop-rock dels darrers 20 anys. I ja està.

El nou treball de la banda liderada per Norman Blake, Gerard Love i Raymond McGinley ha estat publicat pel segell Merge Records. El llistat de cançons el formen:

01 Sometimes I Don’t Need To Believe In Anything            
02 Baby Lee
03 The Fall
04 Into The City
05 Dark Clouds
06 The Past
07 Shock And Awe
08 When I Still Have Thee
09 Live With The Seasons
10 Sweet Days Waiting
11 The Back Of My Mind
12 Today Never Ends

Agradi o no, Oasis han estat una de les bandes més importants de rock de les últimes dècades; i dic rock perquè a la llarga el discurs dels germans Gallagher ha estat més proper al del rock n’ roll, amb totes les seves conseqüències, que no pas del pop o del indie. Tot i que va ser una banda de sentiments contradictoris, sobretot per la llarga llengua dels germans Gallagher, el que no es pot negar és que Oasis van composar algunes de les millors cançons sorgides de les illes britàniques en les últimes dècades, alhora que van recuperar l’arrogancia en el món de la musica, una postura que semblava oblidada en vers del que és políticament correcte. Pot ser que això fós el que al final acabés amb el grup, juntament amb els egos desmesurats dels dos germans, però durants tots els anys que van estar en actiu, van donar molt de color en un panorama, el musical, on cada cop apareixen més “estrelles” totalment anul·lades per l’ indústria, estrelles que acaben sent titelles en mans de les multinacionals, cosa que mai varen ser Oasis.

Aquest és el llistat de temes:

Supersonic
Roll With It
Live Forever
Wonderwall
Stop Crying Your Heart Out
Cigarettes & Alcohol
Songbird
Don’t Look Back In Anger
The Hindu Times
Stand By Me
Lord Don’t Slow Me Down
Shakermaker
All Around The World
Some Might Say
The Importance of Being Idle
D’You Know What I Mean?
Lyla
Let There Be Love
Go Let It Out
Who Feels Love?
Little By Little
The Shock Of The Lightning
She Is Love
Whatever
I’m Outta Time
Falling Down

Superchunk

El treball el publica Merge Records, amb qui treballen des del llunyà Foolish (1994). Titllada pel cantant de Les Savy Fav com la millor banda del planeta, aquest serà el novè treball en estudi d’una discografia que presenta moments més que destacables com els ja citats, No Pocky for Kitty (Matador, 1991),  On the Mouth (Matador, 1993), Here’s Where the Strings Come In (Merge, 1995), Indoor Living (Merge, 1997) i Come Pick Me Up (Merge, 1999).

Del llistat de cançons de Majesty Shredding, destaquem Learned to Surf, tema de l’EP que van editar al 2009, Leaves in the Gutter.

1  “Digging for Something”                        
2. “My Gap Feels Weird”
3. “Rosemarie”
4. “Crossed Wires”
5. “Slow Drip”
6. “Fractures in Plaster”
7. “Learned to Surf”
8. “Winter Games”
9. “Rope Light”
10. “Hot Tubes”
11. “Everything at Once”

Superchunk és una banda dels noranta que els més veterans recorden amb gran sabor de boca gràcies a temes vitamínics amb potents guitarres i base rítmica, i unes melodies meravelloses. Els seus directes, sempre fiables, els van consolidar com una banda imprescindible durants aquells abrumadors anys.  No obstant, l’ombra dels grans grups de l’època (Nirvana, Pixies, Pavement…), i d’altres que van caure en gràcia i que amb els anys lògicament han caigut en l’oblit total van deixar a Superchunk a mig camí. El temps posa les coses al seu lloc: amb una discografia intocable, una actitud honesta i vitalista, i un estat de forma envejable, ens regalaran un altre gran disc i una més que recomanable gira.

El que té personalitat, classe i talent, no li cal mirar a cada moment que ven i que no ven. I Superchunk és un motiu per creure que el més important és creure en el que fas. Si a tu t’agrada, per què no pot agradar als altres?

Us deixem amb aquesta injecció de vitalitat i energia, que és Learned to Surf:

Jason Simon

Three Kings es centra en els cinc mesos de l’anomenada Old Growth Tour, gira del darrer disc en estudi. Imatges de concerts, de backstage, altres que són exercicis de color i àcid a l’alçada de la música del trio, intercalant d’aquesta manera filmacions de la gira amb altres jocs visuals. Aquest treball s’ha editat en DVD, i la B.S.O, crec que en CD.

Els temes que formen Three Kings són:

01 Till Kingdome Come (Live)
02 Between Me And The Ground (Live) 
03 Good Moanin’ (Live)
04 At Her Open Door (Live)
05 To The One
06 That Old Temple
07 The Narrows
08 Everything’S Going On (Live)
09 Seven Seers (Live)
10 Lady (Live)
11 Darlin’ 5:11
12 Push ‘Em To The Crux
13 The Whirlings (Live)
14 Queen Of All Returns (Live)

I aquí teniu una mostra:

Els corbs negres, actualment de gira per EUA en el tour Say Goodnight to the Bad Guys, evidentment no passaran pel nostre país (van passar per Azkena 2009), i baixaran el teló el 13 d’agost. The Black Crowes, una banda que no ha de demostrar res; per tant, a plegar veles per un temps i a desconnectar de tot, que ells poden fer-ho…

…uns altres que ajuden a recuperar forces… si encara te’n queden…

John Dwyer, guitarra i veus, Brigit Dawson, pandereta i veus, Petey Dammit al baix i Mike Shoun a la bateria, formen Thee Oh Sees.  Es van formar al 1997, i treball rere treball, han anat consolidant el seu so. A base d’ EP’s, compliacions, directes i LP’s els de San Francisco, s’han sumat a la llista de bandes que, liderades per The Brian Jonestown Massacre, Spiritualized, The Warlocks, Dead Meadow i Black Lips, han obert un panorama amb arrels 60′s i atmosfera indie de finals dels 80′s (Galaxie 500, Spacemen 3, The Telescopes, Loop, Pale Saints) en el que bandes noves com The Black Angels (els d’Austin, grans nous abanderats), The Strange Boys, Harlem, The Vandelles i Gliss, entre d’altres, han donat aire a un mercat atapeït de banalitat extrema i pretenciositat insuportable. Només cal veure els cartells, no només el disseny, sinó també els noms que apareixen a All Tomorrow’s Parties i a Austin Psych Fest, sense anar més lluny, grups amb recorregut disposats a expressar-se de forma natural, passant-se pel forro la maleïda tendència i un mercat snob i frívol, gràcies a un esperit independent i rebel, passional i autèntic. Són bandes que recuperen l’esperit pop-rock d’abans: això és el que faig, aquí ho teniu, sense mirar què ven. I al final, el temps posa les coses al seu lloc. Qui segueix el mercat, acaba o bé a la lliga d’U2, Coldplay, o bé a la boca i oïdes dels més moderns i guais, i finalment, a l’estanteria ple de pols i oblidat per la moda de torn.

Thee Oh Sees és una de les bandes triades pel comisari del proper All Tomorrow’s Parties, Matt Groening, i que es celebrarà a un poblet del Sud-Oest d’Anglaterra, Minehead (al comtat de Somerset); també tocaran a Barcelona, al Primavera’s. Thee Oh Sees, pop-rock de garatge, sense concessions, psicodèlic i visceral a parts iguals.

Discografia: 34 Reasons Why Life Goes On Without You / 18 Reasons To Love Your Hater To Death [aka 1]; 2 (2004); Song about Death and Dying [aka 3];  Get Stoved [aka 4] (2005); The Cool Death of Island Raiders [aka 5], (2006, com The OhSees); Sucks Blood (2007, com The OhSees); The Master’s Bedroom is Worth Spending a Night In (2008); Thee Hounds of Foggy Notion (2008, Live Album/DVD limited to 1000 copies/LP Version); Help (2009); Zork’s Tape Bruise (2009, Col·lecció de Demos i Singles); Dog Poison (2009) i Warm Slime (2010).

Vídeo:

El disc de RPA & United Artists of Sound es titula Redemption, i es publicarà el 7 de juny. Ja hem pogut escoltar dos temes, Third Eye i Are You Ready?, el primer single de l’àlbum. Darrera d’aquest treball hi trobem el productor i músic de hip hop No ID, qui ha treballat amb Jay-Z, Common i Kanye West, entre d’altres. I és fa evident, sentint els temes, que Richard Ashcroft ha apostat per ritmes ballables i per una tonalitats influenciades per la música negra, això sí, adaptades al seu estil i personalitat. Només cal veure i escoltar el vídeo d’aquest Are You Ready?

D’altra banda, Simon Tong, guitarra de The Verve durant 1996-1999 i membre en diferents etapes de Blur i The Good, The Bad & The Queen, ja té nova banda: Erlan & The Carnival. Amb el disc ja publicat, que rep el mateix nom de la banda, les primeres escoltes mostren un treball influenciat per Fairport Convention, 13th Floor Elevators i Daniel Johnston, per tant parlem d’una banda de folk rock amb tendències psicodèliques. El disc, format per 13 talls, no es pot ficar al mateix sac de la majoria de grups de folk, perquè conté moments ben elèctrics, com es comprova a temes com Love is a killing thing, i d’altres autènticament pop, com Trouble in Mind. Veiem i escoltem el preciosisme pop d’aquest tema:

The Rolling Stones

El disc va ser gravat a una chàteau o mansió residencial de Villa Nellcóte, a Villefranche-sur-Mer, prop de Niça i Cannes, en una casa que havia estat utilitzada per la Gestapo durant la Segona Guerra Mundial. William Burroughs, Terry Southern, John Lennon i Gram Parsons són alguns dels noms que van passar per la casa durant l’any 1971, duran la gravació de l’àlbum. L’octubre de 1971 van acabar les sessions de Nellcóte: la policia va acudir a la mansió per interrogar als residents, ja us podeu imaginar el perquè, i els Stones i la seva tropa van marxar a Los Àngeles per acabar el disc. El 24 i 25 de març de 1972, Jimmy Miller i Andy Johns van realitzar la mescla final als estudis Wally Heider. John Van Hamersveld (artista gràfic autor de Magical Mystery Tour) i Norman Steef (fotògraf i director artístic d’United Artist Recors) es van encarregar del disseny de la portada, amb col·laboració de Robert Frank.

La reedició està formada pels 18 temes de l’àlbum original. Hi haurà una edició de luxe on apareixeran 10 temes inèdits, entre els que trobem títols com Plundered My Soul, Dancing In The Light, Following the River i Pass The Wine, a més de versions alternatives de Soul Survivor i Loving Cup. I com ja va sent habitual, per les butxaques més plenes i generoses, hi haurà una edició de super luxe, l’ anomenada de col·leccionista, que inclou el que ja presenta l’edició de luxe, i a més el vinil, un dvd amb un documental de 30′, i un llibre de 50 pàgines.

Els Stones en el seu moment varen ser els més grans. Ara són una de les més grans màquines de fer diners, però el seu llegat i crèdit són envejables. Almenys, aquest cop faran caixa amb una obra màxima que permetrà als més joves aproximar-se a música de veritat, i als més veterans, recordar la grandesa de Jagger, Richards, Watts, Wyman i Mick Taylor en plenitud artística, a més de la possiblitat d’omplir l’estanteria amb material nou de qualitat.

De moment, podem veure i escoltar un dels temes nous, Baby Lee, interpretat a una actuació en directe de l’any passat.