La primera pel·lícula del fotògraf Anton Corbijn s’apropa a l’univers en blanc i negre amb el que semblaven conviure Ian Curtis i el seu trastorn bipolar. Durant dues hores, Corbijn fa èmfasi en la personalitat del cantant dels Joy Division, la trajectòria curta però brillant de la banda, la seva relació amb la seva dona, fill, i sobretot, la seva obssessió per camuflar la seva enfermetat. Destacar l’excel·lent interpretació de Sam Riley, que li va valer el Bristish Independent Film Award al millor nou actor del 2007.
Gran part de la pel·lícula es desenvolupa fora dels escenaris i de l’estudi de gravació, presentant a Curtis en el seu dia a dia: des de la seva manera d’enfrontar-se amb la feina de músic fins la seva vida diària com a marit i amant. El text és una adaptació de Matt Greenhalgh del llibre de la vidúa de Curtis, Deborah Kerr (Touching from a distance. La vida de Ian Curtis i Joy Division, editat per Metropolitan Ediciones). Tant el llibre com el film presenten un Ian Curtis obssessionat per l’èxit i pels seus ídols (des de Burroughs, Kerouac, Ballard fins a Jim Morrisson, Iggy Pop o Bowie).
Rodat amb un blanc i negre i una sobrietat expositiva que poc tenen a veure amb els excessos visuals del món del videoclip, Corbijn crea l’atmosfera idònea per apropar-nos al talent de Curtis i dels seus Joy Division d’una manera austera, realista i inclús trencadora amb la visió sovint massa idílica que tenen els snobs sobre la no tan enigmàtica però sí atractiva figura del cantant de Manchester.
