Pel·lícules com La sombra de un gigante, Delta Force, Muerte antes que deshonor, Mentiras arriesgadas o Reglas de compromiso són només cinc exemples del maltracte que han rebut els musulmans i en general el món àrab a la gran pantalla. Un maltracte premeditat i ben estudiat: la majoria de la gent occidental veu el món àrab com a fanàtics religiosos i enemics de la civilització occidental. És correcte pensar que tots els occidentals són fanàtics de la religió catòlica? I n’hi ha uns quants.

Jack Shanshee ha dedicat 20 anys per revisar mil pel·lícules de totes les èpoques per corroborar que només en 50 d’elles els musulmans rebien un tracte objectiu, com succeeix per exemple a Syriana, El reino del cielo o Tres Reyes. Encara n’hi ha qui intenta llegir la història amb objectivitat. Som nosaltres els que hem de decidir i jutjar de manera honesta. Per què tendim a recolzar a qui ens resulta més pròxim i obviar la història i el sentit comú? Per què acceptem les opinions del sistema sense dubtar?  Serà cert el que diu Klaus Wermer, referint-se al món occidental, el benestar i les marques quan afirma que “El sistema nos enseña a ser hijos de puta”?