Frank i April Wheeler tenen una casa fantàstica a Revolutionary Road. En Frank treballa a una oficina i té un sou digne. L’April s’ocupa de la casa. Tenen dos nens preciosos. Són una parella jove, guapa i simpàtica que ho té tot per viure amb un fals somriure a la boca. Ells volien ser diferents, però ja formen part de la màquina social: una màquina que tritura els cors, que anul·la l’esperit, que esborra la creativitat i fomenta l’estupidesa, l’apatia i la corrupció. L’April sent l’angoixa de no ser el que diuen ser i intenta obrir els ulls del seu marit; però en Frank és un materialista més: només es preocupa per l’aparença, la comoditat i el patrimoni.

Sam Mendes adapta l’obra de Richard Yates (editat en català per Proa) per retratar el buit irremediable que suposa no ser el que un creu ser. El sistema viu de com ens eduquen: obeïr, produir i cosumir, quan la vida té altres al·licients menys anestiants. La vida és quelcom més que resignar-se al fals benestar que ens proposen. No és qüestió de voler ser diferent; és qüestió d’aturar-se a pensar qui ets i com vols viure. Per què l’Acadèmia ha menyspreat totalment la pel·lícula?