Cinema
 |
CIUDAD DE VIDA Y MUERTE. LU CHUAN  Barbàrie bèlica narrada en blanc i negre i que ha rebut la Concha de Oro a la millor pel·lícula del Festival de Sant Sebastià. Gran producció amb controvèrsia al seu país que relata amb maestria durant els primers minuts la presa de Nanking i una segona part més dramàtica, on les dones que s’ofereixen com a voluntàries per consolar als soldats sexualment, posen els pèls de punta. La primera hora és magnífica, amb la reconstrucció dels fets d’una altra mostra de la maldat humana. S’ha de veure en pantalla gran, als Cinemes Verdi la projecten amb alta definició. Al Nivell de… Salvar al Soldado Ryan + La Lista de Schindler |
 |
SOUL KITCHEN. FATIH AKIN  Una zona industrial d’Hamburg és la seu de Soul Kitchen, el restaurant de Zinos, encarnat per Adam Bousdoukos, qui a la vida real és el restaurador d’una taverna al barri d’Ottensen a Hamburg . Una okupa, un cuiner incomprès, una nena de família rica, un expresidiari… són els personatges entranyables triats del director de Al otro lado i Contra la pared que donen vida a aquesta comèdia amenitzada amb bona música i que arrenca més d’un somriure. Al Nivell de… Cuscús. |
 |
ACANTILADO ROJO (RED CLIFF). JOHN WOO  Acantilado Rojo (Red Cliff) és el treball més ambiciós y faraònic filmat fins ara per el director de Hong Kong. John Woo ha volgut fer la seva particular epopeia èpica i clàssica, però el resultat acaba per decepcionar. El film està ambientat a la Xina del segle II i ens narra la confrontació de diversos clans pel domini del territori. Una durada excessiva, 150 minuts (la versió que es va estrenar a Xina durava 240 i va ser dividida en dos parts) fa que el film acabi avorrint. Al Nivell de… Windtalkers. |
 |
FLOR DEL DESIERTO. SHERRY HORMAN L’autobiografia de Waris Dirie Flor del desierto es va publicar el 1999 i no va trigar gaire en ser un bestseller. El 2002 el productor Peter Herrmann, Wairis Dirie i Sherry Horman, la directora, van arribar a un acord sobre com fer la pel·lícula del llibre. Flor del desierto és l’història d’una nena somalí que fuig del desert i acaba a Londres treballant a una hamburgueseria gràcies a la “compassió” d’una dependenta d’una botiga de roba que és una fustrada ballarina. Com si es tractés de La ventafocs, un fotògraf la descobreix i la seva vida cambia. Història edulcorada però que val la pena per la denúncia que fa de l’ablació. Al Nivell de… Slumdog Millionare |
 |
CORAZÓN REBELDE. SCOTT COOPER Una novel·la de Thomas Cobb és l’origen de l’òpera prima d’Scott Cooper, qui ha tingut com a padrins a figures de la talla de Robert Duvall i Jeff Bridges. El protagonista de Last Picture Show i El Gran Lebowsky interpreta a una llegenda del country respectada i admirada, però abandonada i poc menys que oblidada. Decisions errònees, vicis excessius, i falta de sort, fan que el gran Jeff Bridges, en aquest cas, el gran Bad Blake, busqui encara el sentit a la vida, almenys a la seva. Talent, ganes i personalitat no li manquen, com tampoc a un immens Jeff Bridges. La banda sonora, excepcional. Al Nivell de… Dias Sin Huella i El Luchador. |
 |
LOS HOMBRES QUE MIRABAN FIJAMENTE A LAS CABRAS. GRANT HESLOV Ja ho diuen a l’inici: la pel·li guarda semblances amb la realitat. Tot i que el to és hilarant, conceptes com crear super soldats, veure terrorisme per tot arreu, militars obsessionats per la seva professió, i algun que altre, provenen directament de l’enfoc ridículament bel·licista del món que tenen els EUA i cia. Una visió sarcástica i surrealista de l’exèrcit, on un gurú hippie crea un nou tipus de soldat: la màquina de matar silenciosa, vident i amb connotacions hippies. Entretinguda i àcida, els divertits personatges interpretats per Jeff Bridges i George Clooney, i donar la volta a l’exèrcit, fan que valgui la pena. Al Nivell de… Tres Reyes i Tropic Thunder. |
 |
UN PROFETA. JACQUES AUDIARD  Una de les pel·lis de l’any. Un jove delinqüent ingressa a la presó; estarà 6 anys, i decidit a sortir més intel·ligent i en millor disposició, Malik (un gran Tahar Rahim), no perd el temps per establir contactes i fer-se un lloc. Una trama hipnòtica, un protagonista dels que enganxen, una narració tensa, amb la càmera que segueix de forma asfixiant a Malik, Un Profeta entra directament a la llista d’obres imprescindibles del gènere criminal. Cine d’autor amb majúscules. Al Nivell de… Fuerza Bruta, El Expreso de Medianoche, Gomorra. |
 |
THE LOVELY BONES  Peter ‘Spielberg’ Jackson ens ofereix un drama fallit per totes bandes. L’encert de la primera mitja hora, gràcies a una Saoirse Ronan magnífica (intrepeta a Susie, protagonista i narradora en off omnipresent) i a una trama fins el moment entretinguda, mantenint cert factor sorpresa, s’esmicola d’immediat. A partir del crim, només Stanley Tucci se salva. Els personatges de Wahlberg i Weisz són poc més que invisibles, i les imatges oníriques del cel on viu la nena semblen fetes per un nen amb mal gust. El to cursi i catòlic acaba per dinamitar-ho tot. Gran pèrdua de temps. Al Nivell de… Ghost, City of Angels. |
 |
SHUTTER ISLAND. MARTIN SCORSESE Scorsese és un clàssic. La contundència visual, amb seqüències marca de la casa, com l’arribada dels personatges de DiCaprio i Ruffalo a la illa Shutter, la tempesta, el descens al far, ja valen una pel·li. El director de Queens, no obstant, es perd en el laberint contruït arrel de la novel·la de Dennis Lehane (Mystic River), en una trama tramposa que es veu venir, amb uns personatges lineals, un metratge excessiu i una música que de tant intentar imitar la d’ El Cabo del Miedo, acaba per avorrir. Aromes Tournier, Hitchcock, aparença visual 50′s…però no està al seu nivell; tot i així, val la pena. Al Nivell de… la pitjor obra d’Scorsese, nivell que firmarien molts. |
 |
I’M NOT THERE. TODD HAYNES I’m not there no és un biopic a l’ús ni corrent, com tampoc ho ha estat la carrera de Bob Dylan; la pel·lícula de Todd Haynes és un film carregat de personalitat autoral. El director recrea en forma de gran collage la vida d’un dels mites més importants del rock, a partir de les seves múltiples reencarnacions, cada una d’elles amb la cara d’un actor diferent. Mostrant-nos de manera fidel i realista l’univers Dylan, des d’entrevistes a portades de discs, arribant a moments realment memorables com la recreació del concert en el Festival de Newport, amb una actuació impressionant de Cate Blanchett. Al Nivell de… el millor Dylan. |
Gràcies per les vostres crítiques de cine i de tot!!! Sovint m’arregleu a l’hora de decidir.
Merci!
Guillem
Deixa el teu comentari!