Cinema
 |
PARANORMAL ACTIVITY. OREN PELI  Els 12000 dòlars de pressupost són la seva gran virtut. Exercici simple sobre el terror més clàssic i quotidià: una parella té la sospita de que hi ha una presència a la casa que apareix quan ells dormen i decideixen gravar què passa. El resultat és prou correcte, tot i que en alguns moments, la cosa grinyola per totes bandes, perquè por, no en fa. L’aparença de fals documental, algun ensurt, i un final on es descobreix el perquè de tot plegat salven la pel·lícula que més ha agradat a Spielberg últimament. Al nivell de…l’esperit de Blair Witch Project; però la trama, els actors i la narració no funcionen al nivell de la seva màxima influència. |
 |
EL BAILE DE LA VICTORIA. FERNANDO TRUEBA  Adaptació de la novel·la d’Antonio Skármeta, Premi Planeta el 2003. Dos exconvictes es troben per donar el cop de la seva vida i retirar-se. Descobreixen que l’amor és el leit motiv de la seva existència i el perquè de tot plegat. Edulcorat però passable llargmetratge amb la participació de Ricardo Darín, Ariadna Gil, un enèrgic Abel Ayala i l’actriu revelació Miranda Bodenhöfer. Al nivell de… Belle epoque i La niña de tus ojos |
 |
BUSCANDO A ERIC. KEN LOACH  Simpàtica pel·lícula, amb un to molt amable, allunyant-se de la cruesa de la majoria de les obres de Loach, però amb el sentit de l’humor de sempre. La honestedat i amb el món obrer sempre en ment, l’exercici és entretingut i molt apte per ‘futboleros’. Al nivell de…Full Monty i Quiero ser como Beckham |
 |
CUENTO DE NAVIDAD. ROBERT ZEMECKIS Criticable però entretinguda adaptació de l’obra clàssica de Charles Dickens. Zemeckis aposta per una adaptació excessivament visual. Les aportacions de Jim Carrey i Gary Oldman es mostren com el millor de la funció i poca cosa més. La versió dels Teleñecos és molt millor. No obstant, la mediocritat de Zemeckis no aconsegueix espatllar aquesta meravellosa història ni impedir sortir del cinema amb un somriure. Al nivell de…Polar Express i Beowoulf, visualment; Dickens s’encarrega de que valgui la pena. |
 |
(500) DÍAS JUNTOS. MARC WEBB  El director Marc Webb intenta donar-li la volta a les comèdies romàntiques fent una deconstrucció d’una típica relació de parella. Malgrat l’esforç, el que ens acaba oferint és un film mínimament original en la seva narració però amb un excés d’edulcorant que empalaga. Joseph Gordon-Levitt acaba irritant i només es salva una correcta Zooey Deschanel i la melomania que respira tot el film. Al nivell de…Friends |
 |
EL IMAGINARIO DEL DR. PARNASSUS. TERRY GILLIAM Excessiva, imaginativa i maleïda, així podríen definir l’últim film del gran Terry Gilliam. El director segueix fidel al seu estil i a la seva inventiva visual segueix intacta, regalant-nos seqüències memorables com l’aparició del Dr. Parnassus o tota la part final del film. Malgrat això, el film és irregular per culpa d’una narració desigual que fa que l’història perdi interès a mesura que passen el minuts. Sense ser el millor film del director, agradarà als seus fans. Al nivell de…Los Hermanos Grimm |
 |
CELDA 211. DANIEL MONZÓN Vigorosa i tensa, Celda 211 conté tots els ingredients dels millors thrillers de presons. Un motí posa a prova a les persones involucrades, posant-se en evidència el contrast entre la vida dins i fora de la presó. Monzón s’atreveix a ser crític amb la classe política, amb la policia i a reflexionar sobre la condició humana. Al nivell…de Brubaker, Cadena Perpetua i El Experimento. |
 |
PANDORUM. CHRISITAN ALVART  La Terra ha estat devastada. Els pocs supervivents viatgen en una nau per repoblar un altre planeta. Petit incovenient: a la nau hi ha uns caníbals que només volen repoblar el seu estòmac. Típica i tòpica, l’al·licient resideix en descobrir els referents. Al nivell…Horizonte Final en els millors moments…i en general de sèries Z estil Alien vs. Predator |
 |
LA NARANJA MECÁNICA. STANLEY KUBRICK Reestrena d’un títol imprescindible de la història del cinema, tan per forma com per contingut. Comèdia negra social que posa en evidència una democràcia subliminalment totalitària i directament hipòcrita. Al nivell…de les millors obres d’art crítiques de qualitat, com 1984, Un Món Feliç o ¿Sueña los Androides con Ovejas Mecánicas? |
 |
MOON. DUNCAN JONES El debut de Zowie Bowie o Duncan Jones és un entretingut film amb look similar a la ciència ficció clàssica. Sam Bell (el personatge de Rockwell) s’enfronta a ell mateix i a una situació que el supera i el desdobla per totes bandes. 10 punts per les maquetes de Bill Pearson i les pinzellades sarcàstiques sobre la societat. Al nivell…de la sèrie The Twilight Zone; un aire al capítol de El Solitari. |
Gràcies per les vostres crítiques de cine i de tot!!! Sovint m’arregleu a l’hora de decidir.
Merci!
Guillem
Deixa el teu comentari!