Cinema
 |
LA HUÉRFANA. JAUME COLLET-SERRA Una família adopta a una nena intel·ligent i agradable, aparentment. Un cop començada l’escola, Esther, la nena, mostra les seva altra cara: la de reventa-famílies. Pel·lícula de terror al més pur estil Hollywood dels darrers anys. Ben narrada, no deixa de ser un blockbuster de por. Al nivell… de El Orfanato i Reflejos. |
 |
LOS LÍMITES DEL CONTROL. JIM JARMUSCH Probablement el film més radical i abstracte del director d’Akron. Jarmusch aposta per reduir el guió a la mínima expressió,i donar-li el protagonisme a la forma, aconseguint un film tant lisèrgic i misteriós com els personatges que l’habiten. L’arribada a Madrid del personatges Issach De Bankolé és senzillament brutal, gràcies a l’inspirat treball de Christopher Doyle. Al nivell… de Jim Jarmusch. |
 |
SI LA COSA FUNCIONA. WOODY ALLEN El monòleg inicial del personatge de Larry David, ja deixa a veure que estem davant d’un Allen molt diferent al vist en el seu tour turístic per Europa. El director torna a Nova York per regalar-nos la comèdia de la temporada. Diàlegs magistrals i uns Larry David i Evan Rachel Wood en estat de gràcia són el millor d’aquesta divertida obra carregada de vitalisme, que en el fons és tot un cant a l’amor. Al nivell… de Desmontando a Harry i Melinda y Melinda. |
 |
REC 2. JAUME BALAGUERÓ I PACO PLAZA Entreteniment de por, amb tocs d’humor negre molt ben trobats. L’enginy d’aquest parell d’entertainers segueix intacte; l’èxit no els ha acomodat. La segona part és igual de fresca i atrevida. No apte per porucs ni per al·lèrgics a la sang, però sí i molt pels que ja saben què van a veure. Al nivell… de la primera part, i no és poc. |
 |
¡EL SOPLÓN! STEVEN SODERBERGH  Comèdia entretinguda on apareixen alguns dels individus que desfilen per la majoria d’ oficines. Les mentides, els secrets i les trampes de les empreses, vistes amb sentit de l’humor súbtil. El look de Matt Damon, i en general el personatge, recomanables. Al nivell… de les comèdies clàssiques…sense arribar als nivells d’excel·lència de El Apartamento. |
 |
MALDITOS BASTARDOS. QUENTIN TARANTINO “La infame y salvaje historia de una venganza desenfrenada”. Tal qual. I manipulant una frase del personatge Hans Landa, interpretat per un magnífic Christoph Waltz, direm: “Senyor Tarantino, si aquests són els seus referents cinematogràfics i aquesta és la seva pel·lícula…BRAVO!”. Al nivell… del millor Tarantino. |
 |
LET’S GET LOST. BRUCE WEBER El cèlebre fotògraf reestrena el biopic en un blanc i negre intens sobre un dels gran personatges del jazz contemporani. Sincer i cru, igual que Baker. Al nivell… de The Future is Unwritten i Joy Division |
 |
DISTRICT 9. NEILL BLOMKAMP Comença com una història de ciència-ficció amb narració i enfoc interessants; però es fa llarga, amb un punt ridícul i final fluix. Resultat: un vídeojoc amb una mica de contingut. Al nivell… de Monstruoso i REC quan funciona; d’ HALO quan avorreix. |
 |
FLORES NEGRAS. DAVID CARRERAS  Cine d’art i assaig, amb una trama política situada durant el final de la guerra freda, amb un exili a Barcelona i assassinats pel mig. Art, encara, perquè s’esmera en l’estètica; però l’assaig es perd en situacions inintel·ligibles. Al nivell… en quan a trama als Bourne; narrativament, a Rocknrolla. |
 |
GORDOS. DANIEL S. ARÉVALO  Entre el drama i la comèdia, Gordos tracta la falta d’autoestima dels grassos i la falta d’ètica d’algunes terapies. Un humor directe no salva una pel·li prescindible. Al nivell… El método i Azuloscurocasinegro |
Gràcies per les vostres crítiques de cine i de tot!!! Sovint m’arregleu a l’hora de decidir.
Merci!
Guillem
Deixa el teu comentari!