Discs
NOU! POKEY LAFARGE AND THE SOUTH CITY THREE. MIDDLE OF EVERYWHERE
Semblen sortits d’un dels dibuixos de la sèrie de Robert Crumb, Herois del Blues, i realment, un cop impregnats del seu cançoner, actitud i atmosfera, Pokey LaFarge and The South City Three semblen sortits d’una màquina del temps que els ha fet aparèixer en aquest precís instant de la història per fer front a frivolitat i banalitat que menysprea les arrels, la passió i el compromís de la música popular amb la societat i l’art. Amb una biografia pròpia d’algú que indaga …continuar llegint
NOU! EVERYBODY WAH. BOSCO DELREY
Credencials: amant de la música rock, passant per Elvis i arribant a The Cramps, a qui ret homenatge durant ell vídeo Wild One (no inclòs en aquest Everybody Wah), on evoca el concert de la banda de Poison Ivy i Lux Interior al Napa Mental Hospital; aquest LP, debut, l’ha gravat amb Doug Paisley, a la ciutat de Memphis, els TN Studio, músic que ha col·laborat, entre d’altres, White Stripes, Sonic youth, Pavement, Wilco i Cat Power; els 7 polsades publicats …continuar llegint
NOU! RARITIES & B SIDES. THE RAVEONETTES
Amb In and out of control (2009) i Raven in the grave (2011), The Raveonettes van orientar el seu so cap a terrenys més pop, en un gir força encertat que feia que el grup agafés aire i sortissin amb èxit de l’estancament en que estava començant a caure la seva proposta. Però tot i que els seus dos últims treballs contenen grans temes, i consagren als danesos com una de les millors bandes sorgides en aquest nou mil.lenni, els que portem seguint la banda dels dels seus inicis …continuar llegint
NOU! THIRTEEN. MEGADETH
Les melenes de Dave Mustaine segueixen ben pellroges i brillants, i el més important, les seves noves cançons, recuperen les virtuts dels sempre enyorats temps passats. Han estat uns anys moguts durant la passada dècada: la lesió al braç que el va obligar a desfer la banda; el retorn amb The System Has Failed; ha gravat discs que han mantingut a la banda a la primera plana del metall, com el citat o els posteriors United Abominations i Endgames; ha fet les paus amb …continuar llegint
NOU! YOURS UNTIL THE BITTER END. THE BLOODY HOLLIES
Les diferents generacions de bandes de rock n’ roll visceral, cru, deutor de les bandes mítiques del gènere, han acabat per convèncer a propis i estranys de que els temps dels riffs de guitarra elèctrica, bases rítmiques primitives i melodies expressades amb crits i veus trencades són eterns. Si els 60 tot esclatava, els 70 es consolidava, i els 80 varen aparèixer diferents corrents (des del punk rock de The Replacements al hard rock de Guns n’ Roses i similars i l’explosió de …continuar llegint
NOU! DAYS. REAL ESTATE
Hi ha discs que un se’ls agafa amb algun que altre prejudici, que com sempre, embruten l’experiència, o inclús, l’eviten. Quan un s’apropa a un LP com el segon de Real Estate, Days, amb una portada que sembla extreta d’un fotograma d’una pel·li dels Coen, la ignorància pot jugar una mala passada. Tot i que el seu debut homònim, amb peces com Black Lake i Green River ja varen deixar ben clar quina lliga jugaven, que no és altre que la de de Galaxie 500 (s’hi aproximen i molt), …continuar llegint
NOU! KEEPER. JOHN DOE
El cas de John Doe és dels que evidencien què suposa fer-se gran amb criteri. No és només qüestió d’edat, és qüestió d’una suma de factors. Algú s’imagina a John Lydon (a.k.a Johnny Rotten) al 2012 amb el mateix vestuari que el que duia a el 1977 liderant els Sex Pistols? I parlo de Lydon no per casualitat, sinó perquè és un d’aquells personatges del món de la música rock que més ha evolucionat, però, sense perdre la seva identitat ni el registre mostrat durant els anys punk. Sempre …continuar llegint
NOU! PART LIES, PART HEART, PART TRUTH, PART GARBAGE. R.E.M
Els debats sobre cultura popular avorreixen. Estic fins els ous de defensar unes bandes, uns discs, o unes pel·lis. És tan estúpid com quan es parla de futbol. Tothom pot dir la seva. Evidentment, gent del calibre de Jordi Llovet se’n farà un fart de riure davant dels estèrils debat sobre cultura comercial, la que va des de R.E.M a Sofia Coppola, passant per Terence Malick a Mark Lanegan. És un joc de nens en mans d’autèntics paràsits (des dels més cools i guais als més talibans, …continuar llegint
NOU! SONGS FOR PAIN AND LEISURE. T.W. WALSH
Primer treball del músic, productor i home per tot que és quest jove cell anomenat T.W Walsh. Després dels desapareguts The Soft Drugs (varen plegar al 2008), s’embarca en el seu primer treball des de Blue Laws (2001). Walsh és nascut el 1975, i en ell respira l’autenticitat i pasisó de la generació dels noranta, deutora, entre d’altres, de noms com Neil Young. La profunditat de les textures, l’emotivitat de les melodies, els plecs de les harmonies, i la sensació de que al músic li va la vida en això de composar i interpretar… amb TW Walsh …continuar llegint
NOU! LIVE MUSIC. THE STRANGE BOYS
The Strange Boys varen debutar el 2009 amb Strange Boys and Girls Club armant-la bona i confirmant el que havien apuntat amb EP i single que precedien el seu primer LP: impregnat d’un so garatge, rock n’ roll enèrgic, recordant potser massa als Black Lips. L’actitud descarada, mostrant aplom i frescor va fer la resta; no podem oblidar d’on vénen: ni més ni menys que d’Austin. Aplaudiments i expectació, borratxeres mil i a gaudir-ne del moment …continuar llegint
NOU! PARALLAX. ATLAS SOUND
Sisè treball d’Atlas Sound, projecte personal del líder de Deerhunter, Bratford Cox. Després del seu debut el 2008, amb Let the Blind Lead Those Who Can See but Cannot Feel, gravat al 2007, després de publicar Cryptograms amb la banda titular, quedava ben clar que l’enfoc intimista, introspectiu de la música s’estenia a les lletres de les composicions. Logos, desglossat posteriorment en demos (els tres volums de Bedroom Databank, amb la conseqüent …continuar llegint
NOU! WELCOME 2 MY NIGHTMARE. ALICE COOPER
Welcome to my nightmare va representar el debut d‘Alice Cooper en solitari. Era 1975 i la terrorífica Alícia començava la seva aventura al marge de la seva banda amb un disc conceptual on ens narrava els malsons que vivia un personatge anomenat Steven. Aquest debut s’ha convertit amb el pas dels anys en una de les obres més recordades d’Alice Cooper, una de les seves gran obres mestres indiscutibles. Per aquest motiu, quan el cantant va anunciar …continuar llegint
NOU! YUCK. YUCK
Daniel Blumberg i Max Bloom dirigeixen aquest combo d’indie pop-rock anomenat Yuck, grup que formen amb Mariko Doi, Jonny Rogoff i Illana Blumberg. Provinents (els dos líders) de la banda Cajun Dance Party, aquest any han publicat el seu debut homònim, concretament al mes de febrer. 12 temes carregats d’influències, distorsió, melodies i bones maneres. D’entrada recorden a pesos pesats com Pavement i Sebadoh, i també a bandes …continuar llegint
NOU! CRAZY CLOWN TIME. DAVID LYNCH
Malament, si desconfiem d’algú com David Lynch, i més, a aquestes alçades de partit. No descobrirem el Lynch cineasta. I el musical? El Leonardo dels nostres temps s’ embarca en una nova aventura musical, apuntada amb els singles publicats l’any passat. A més d’implicar-se de forma directa a les bandes sonores dels seus films, va participar i produir els dos primers discs de Jule Cruise, treballar en el Lux Vixens de Jocelyn Montgomery, …continuar llegint
NOU! CONFEDERATE BUDDHA. JIMBO MALTHUS
Després d’un notable debut, la banda formada per Christopher Owens i Chet JR, amants i seguidors del pop-rock neo-clàssic, insisteix en unes constants vitals prou conegudes tractant-se del gènere que és: melodies suaus, harmonies delicades, estridències, les mínimes, i tot, per una causa més que justificada, que no és altra que la cerca de la cançó rodona. I en alguns moments ho aconsegueixen, sobretot quan més s’aproximen a les seves influències,…continuar llegint
NOU! YOGA WITH MONA. THE NORVINS
De Flamin’ Groovies, The Miracle Workers, The Moving Sidewalks, The Cynics a The Fuzztones, The Love Me Nots,Los Chicos, The Revellions, The Hollywood Sinners, The X-Ray Harpoons, Rivals, The Masonics, Niagara and The Hitman, el so que va del pop seixantes i garatge rock al protpunk està més que assegurat, i amb un nivell fora de dubte. I així ho demostren els parisencs The Norvins, amb un nou treball que atravessa timpans, martells, neurones i que sacseja… continuar llegint
NOU! GENTLE SPIRITS. JONATHAN WILSON
El debut de Jonathan Wilson posa damunt de la taula totes les cartes, armes i secrets del músic: folk-rock, alt country, melodies magnífiques, arranjaments i instrumentació el·laborada i perfeccionista, harmonies radiants, i tots els referents, des de Neil Young a Fairport Convention, ben apuntats. Músic i compositor conegut en el mundillo, i no per casualitat, i sí pel seu treball, perquè ha participat, col·laborat i gravat amb Chris Robinson (admirador confés de Wilson),…continuar llegint
NOU! AND THEM BOYS DONE SWANG: ELECTRIC BOYS
Afortunadament, hi ha persones que sí respecten la tradició del rock n’ roll, i que sí entenen que és sentir un estil de vida de forma passional i honesta; i no ens enganyem, pot arribar a ser un univers prou tancat i egocèntric, com qualsevol altre. Però, quan algú és molt seu, és perquè s’estima, perquè té una seguretat a prova de bombes, tot i que es corre el perill de no evolucionar. No és el cas de grups com els veterans suecs Electric Boys, qui de la mà del seu líder,…continuar llegint
NOU! FATHER, SON, HOLY GHOST. GIRLS
Després d’un notable debut, la banda formada per Christopher Owens i Chet JR, amants i seguidors del pop-rock neo-clàssic, insisteix en unes constants vitals prou conegudes tractant-se del gènere que és: melodies suaus, harmonies delicades, estridències, les mínimes, i tot, per una causa més que justificada, que no és altra que la cerca de la cançó rodona. I en alguns moments ho aconsegueixen, sobretot quan més s’aproximen a les seves influències,…continuar llegint
NOU! EL CAMINO. THE BLACK KEYS
Dan Auerbach i Patrick Carney eren molt conscients, alhora de crear aquest nou treball de The Black Keys, que les comparacions amb els seu anterior treball, Brothers, serien inevitables, tenint en compte la repercussió que va tenir el disc i l’estatus que han aconseguit com a banda. Segurament per això només han deixat passar un any des de l’edició del seu disc més elogiat, i han optat per sintetitzar idees, i seguir la màxima de que en molts casos menys és més…continuar llegint
