Discs
 |
NOU! RPA & THE UNITED NATIONS OF SOUND Richard Ashcroft s’aparta de les sonoritats lisèrgiques i l’ èpica que el van caracteritzar amb els seus The Verve. El cantant mira cap una altra banda, el R&B, per entregar un disc ple de textures electròniques, arranjaments made in Brian Wilson, i melodies marca de la casa. Bon inici amb el single Are You Ready, l’ enèrgica Born Again, i la contundent America, tres temes que donen identitat a la nova proposta d’ Ashcroft, més encertat que ens els seus dos últims treballs en solitari. Llàstima de Royal Highness (amb un riff calcat al Sweet Jane de la Velvet Underground) o Life Can Be Beautiful (balada que ha firmat una infinitat de vegades). Sona a… Riahnna + Brian Wilson + The Verve El Millor… America, Are You Ready, She Brings Me The Music, Beatitudes. El Pitjor… Life Can Be Beatiful, Royal Highness. |
 |
NOU! ALEGRIAS. HOWIE GELB & A BAND OF GYPSIES
Del southwest dels EUA al sudoeste de l’estat espanyol. El Giant Sand Howie Gelb s’ha ajuntat amb uns músics encapçalats per Raimundo Amador, produïts per Fernando Vacas i el seu segell Eureka, amb John Parish ajudant, han creat aquest disc que sona a americana i a flamenc, que té aromes de Tucson i de Còrdova, predominant les melodies i textures del país de Gelb. Les diferents sonoritats es respecten, i s’abracen, perquè a més de moments més que notables, es detecta que fent el disc s’ho han passat tant bé com ho permet Còrdova. |
 |
NOU! DIRTY SHIRT ROCK N’ ROLL. JSBX  Repàs als 10 primers anys d’existència de la Blues Explosion de Jon Spencer. 22 temes que segueixen sonant igual de potents que en el seu dia, i que resumeixen a la perfecció el que era aquesta banda: una màquina perfecta de rock n’ roll, articulada a base de funk, esperit garatge i classicisme visceral. Avui en dia encara ningú ha pogut ocupar el lloc que van deixar aquest poderós trio. Només cal escoltar l’inici de Bellbottoms o Hell, per adonar-nos que segueixen sent Blues Explosion Nº 1. Sona a… ROCK N’ ROLL El Millor… no pots deixar d’escoltar-lo, un cop i un altre, i un altre… El Pitjor… que ja no hi són. |
 |
NOU! VOL. 2. WOODEN SHIJPS 44 minuts de jam psicòtica i al·lucinògena. Atmosfera carregada d’evasió i llibertat, distorssió, textures denses i lisèrgiques, loops de guitarra, veus cavernoses… els de San Francisco presenten un quart treball i un segon àlbum de hard-to-find singles, on fins i tot es despengen amb el Vampire Blues de Neil Young i Contact de Serge Gainsbourg. Des del passat, cap endavant, aquests californians aposten per un torrent elèctric en el que val la pena embarcar-se i mirar-s’ho tot des de dalt de tot. Els amants del so garatge i de la psicodèlia, amb aquest grup, podem cantar goool! Sona a… The Doors + Spacemen 3 + The Warlocks El Millor… Tot. El Pitjor… Encara no sé dir el nom; i que de moment, no vinguin. |
 |
NOU!…AND THE PIONEERS SABOTEURS. MICAH P. HINSON El quart disc del músic de Memphis, comptant el mini-àlbum The Baby and the Satellite, permet situar la seva obra on ja l’havien col·locat els més optimistes. Íntim, afectat i cru, Micah P. Hinson es mou entre textures de la tradició de cantautors nordamericans de sempre, afegint una atmosfera més actual. Lletres realistes i de caire polític, per tant, pessimistes, arranjaments densos, i la forma de cantar, dota aquest treball d’una dimensió tan fosca com suggerent. Sona a… Johnny Cash + Richard HAwley + Sufjan Stevens. El Millor… 2′s & 3′s, Seven Horses Seen or Through the Hours, Dear Ashley, She’s building Castles in her heart, Watchers tell us of the night. El Pitjor… que es digui que és un nou Dylan. |
 |
NOU! INFINITE ARMS. BAND OF HORSES  Defensar els seus dos primers àlbums com treballs d’americana en una vessant pop no ha suposat res més que una gran decepció. La banda liderada per Ben Bridwell, presenta en el darrer disc un so encara més convencional i net. En algun tema es poden aproximar als Death Cab for Cutie més accesibles, i en altres, a Wilco i bandes d’americana; no obstant, la majoria de temes d’aquest disc estan a l’alçada de bandes menors a les citades. I el que importa són els temes. Sona a… Coldplay + Iron & Wine. El Millor… Older, NW Apt. El Pitjor… massa sucre. |
 |
NOU! MONDO CANE. MIKE PATTON Nou projecte de l’inclassificable, Mike Patton. Aquest cop es fa acompanyar per una orquestra de 30 músics per revisar la cançó italiana. Més proper a la figura de crooner, que la de vocalista neuròtic, el cantant impregna de les seves particulars formes cada un dels temes. Lluny del histrionisme de les seves últimes propostes, Mondo Cane, mostra un Patton més contingut, i la cosa funciona molt millor. Inspirat retorn. Sona a… un gran Mike Patton. El Millor…l’obertura amb Il Cielo In Una Stanza, la versió de DeeperDown d’ Ennio Morricone i Urlo Negro. El Pitjor… ara que ha reunit Faith No More, res. |
 |
NOU! OUT OF OUR MINDS. MELISSA AUF DER MAUR Va ser baixista de dos dels grans noms de la musica dels 90 en els seus pitjors moments: Hole i Smashing Pumkins. Aquest és el seu segon treball en solitari, un disc de fàcil digestió, que no deixa de recordar a les seves anteriors bandes, amb alguns bons moments, però que acaba fent-se massa repetitiu. El millor del disc, la col.laboració vocal de Glenn Danzig en l’obscura balada Father’s Grace. Sona a… Ghotic AOR. El Millor… Follow The Map, The One, Isis Speak, Father’s Grace. El Pitjor… és millor que el darrer treball de Hole. |
 |
NOU! FURTHER. THE CHEMICAL BROTHERS  Probablement aquest és el seu millor treball des del ja llunyà Surrender. Després de les seves fallides dos últimes entregues (Push The Button i We Are The Night), el duet britànic recupera el que millor els hi va funcionar en el passat per entregar un disc més directe i vital, que recupera l’efectivitat dels temps passats en moments com Horse Power (un nou Hey Boy, Hey Girl) o la psicodèlica Swoon. No obstant, en conjunt sona a moments ja viscuts. Sona a… Chemical Brothers 7.0 El Millor… Horse Power, Swoon. El Pitjor… no deixa de ser el mateix de sempre. |
 |
NOU! END TIMES. EELS Enèsima baixada als inferns del subconscient del músic. Un disc introspectiu i magnífic que recupera l’essència més trista i embaucadora d’Everett, amb temes del nivell d’ On My Feet i Walking Clouds, un dels bonus tracks. El disc és del tot rodó, perquè tot i el dolor que hi trobem, els temes són magnífics, i com les grans obres, audició rere audició es van apreciant més matissos, i per tant, amb el temps, el disc acaba per atrapar-te. El Millor… In my younger days, Mansion of los feliz, A line in the dirt, High and lonesome, On my feet. El Pitjor… És cruel i exigent; i el fet de descobrir tard el disc. |
 |
NOU! SHADOWS. TEENAGE FANCLUB Després de cinc anys sense presentar noves cançons, els escocesos tornen a la càrrega i demostren que estan en plena forma. El bo i millor del pop-rock es concentra en Shadows, un disc amb aromes 60 i 70, on les melodies, les guitarres i la base rítmica sonen tan cuidades que només queda treure’s el barret. Estem davant d’un nou àlbum d’una de les millors bandes de pop dels darrers 20 anys, i en aquest disc, ho tornen a demostrar. Sona a… The Byrds + Big Star + R.E.M El Millor… Tot…i què bona és Baby Lee, i Sometimes I Don’t Need to Believe in Anything, i Dark Clouds, i… El Pitjor… Res. |
 |
NOU! RENMIN PARK. COWBOY JUNKIES Més de vint anys després de The Trinity Session, els Timmins segueixen al peu del canó. I de quina manera. Country-blues pausat i profund, toc trip-hop, amb algun matís de la cultura xinesa que han viscut d’aprop per una adopció (Renmin Park és un parc públic de Zhengzhou) fan d’aquest treball un viatge existencial i ple força que els allunya de l’AOR i de balades nyonyes de darrers treballs. Aquest àlbum inicia de forma brillant les Nomad Series. Sense frivolitats ni comoditats compositives. Sona a… Marianne Faithfull + Tom Waits + Soulsavers El Millor… Renmin Park, Sir Francis Bacon at the Net, Stranger Here, I Cannot Sit Sadly By Your Side, My Fall, Little Dark Heart El Pitjor… la meva ignorància respecte la cultura xinesa. |
 |
NOU! I AND LOVE AND YOU. THE AVETT BROTHERS Blue Grass, Country, Folk, americana, això sí, aromatitzats amb algun detall pop i rock ‘n’ roll, aquesta hiperactiva banda (gairebé disc per any des del 2000) ofereixen un so que va a les arrels de la música americana. Produït per Rick Rubin, els elements més pop doten al treball d’una melodia i èmfasi que, juntament amb un piano protagonista i les textures citades, situen a I and Love and You en el camí dels treballs de Felice Brothers, My Morning Jacket, Monsters of Folk, etc. Sona a… Townes Van Zandt+Dr. Dog. El Millor… Tot. El Pitjor… Ni idea. |
 |
NOU! 4. THE BAMBOOS Seguint la línea de Sharon Jones & the Dap-Kings, la banda liderada per Lance Ferguson practica una música que beu directament del funk i del soul de tota la vida. El descobriment de Kylie Auludist com a cantant, ja com un membre més de la banda, confirma els australians com un combo ideal per revitalitzar l’ànima i donar llum i vida als dies més grisos. Quart disc, i segurament el més rodó, perquè trobem el bo i millor dels seus predecessors. Entren de meravella. Sona a… Funk i Soul d’alta escola. El Millor… Gairebé tot. El Pitjor… encara no ho sé. |
 |
NOU! MOJO. TOM PETTY & THE HEARTBREAKERS El veterà músic ha fet del seu darrer treball un recorregut per diferents tonalitats rock dels últims 50 anys. Des de blues, la gran font d’inspiració del disc, algun apunt de rock sinfònic, rock ‘n’roll, algun matís més dur, i en definitiva, un disc llarg en extensió i ambiciós en la seva proposta. Els més puristes i els amants del rock més clàssic, tècnic i/o pur el disfrutaran. Aromes John Lee Hooker, Bob Dylan i Led Zeppelin, entre d’altres, desfilen per Mojo. Sona a… Diccionari del Rock. El Millor… fa el que li agrada i el que li dóna la gana. El Pitjor… es fa un pèl llarg. |
Deixa el teu comentari!