Discs
 |
NOU! SPOON. TRANSFERENCE  Britt Daniel i cia. han anat una mica més enllà i en aquest setè disc, si bé continuen en la seva línea new wave i post-indie amb matissos garatge, aquest Transference és més immediat, menys pulit que Ga Ga Ga Ga Ga i Gimme Fiction. Potser perquè en aquest disc han tingut el control absolut del seu so, i sona tot més anàrquic, més fresc. En definitiva, la mateixa fòrmula, més alliberada, i amb els mateixos resultats: elegants, intensos, i del tot recomanables. Sona a… Pixies+Gang of Four+Roxy Music. El Millor…. gairebé tot. El Pitjor… Goodnight Laura. |
 |
NOU! BLUE RODEO. THE THINGS WE LEFT BEHIND La banda de Jim Cuddy i Greg Keelor, els liders, compositors i alma maters dels canadencs Blue Rodeo, continuen demostrant que són una banda d’americana (o huuríem de dir country rock canadenc) més que respectable. Amb 4 milions de discs venuts al seu país, en el que és el seu 12è àlbum en estudi, els canadencs ofereixen l’enèsim bon grapat de cançons, plenes d’armonies country i melodies pop, segell inconfusible d’aquests veterans incombustibles. Sona a… Flying Burrito Brothers+Beatles+Jackson Browne. El Millor…. la primera part del disc. El Pitjor… les balades. |
 |
NOU! AMERICAN VI: AIN’T NO GRAVE. JOHNNY CASH Johnny Cash va ser un músic autèntic i passional, fins els últims instants de la seva vida; per això segurament els arxius del seu productor, Rick Rubin, han d’estar plens de petites joies que poc a poc van sortint a la llum. Aquesta nova entrega de la série American Recordings segueix les pautes dels últims treballs de l’ home de negre: temes propis i versions, aquest cop de Kris Kristofferson i Sheryl Crow. Imprescindible. Sona a… JOHNNY CASH El Millor… ja us ho podeu imaginar: TOT El Pitjor… ja us ho podeu imaginar: RES |
 |
NOU! BLAKROC. BLAKROC El grup de rock, The Black Keys, es fan acompanyar per pràcticament tota la nació del bon hip hop en aquest disc batejat com a Blakroc, i la verita és que la fusió sona de forma impecable. El duet Black Keys s’ecarreguen de l’apartat músical, adaptant-se perfectament a les maneres del hip hop; bases rítmiques contundents i força marcades, i guitarres sutils i hipnòtiques, que mai volen agafar un protagonisme que recau en les rimes de RZA, Mos Def, Raekwon, Q-Tip, Old Dirty Bastard (que torna d’entre els morts en el tema inicial). Una de les grans sopreses de l’any. Sona a… hip hop auténtic. El Millor… les aportacions de RZA i Mos Def, demostrant que quan estan en forma, gairebé ningú els pot fer ombre. El Pitjor… aquest disc demostra la gran diferència que hi ha entre els grans noms del passat i els del present del hip hop. |
 |
NOU! CLASSIC FANTASTIC. FUN LOVIN’ CRIMINALS  El seu anterior treball va ser força decepcionant. Amb aquest nou disc, els de Nova York tornen a les seves arrels més macarres, però tot i que l’intent es bo, el disc no passa de correcte, amb algun que altre gran moment i poca cosa més. Un cop escoltat aquest Classic Fantastic està clar que els grans dies de Come find yourself o 100% Colombian ja queden molt lluny i la banda ha perdut gran part de frescor. Això sí, celebrem que hagin tornat. Sona a… Welcome to the Poppys. El Millor…Classic Fantastic i How Low, que inclou un sampler del Bring the noise de Public Enemy. El Pitjor… sembla difícil que tornin a entregar-nos una obra al nivell dels seus tres primeres treballs. |
 |
NOU! BEAT THE DEVIL’S TATTOO. B.R.M.C. Amb el seu tercer treball, Howl, B.R.M.C. va oferir-nos la seva millor obra; el seu següent treball Baby 81, no passava d’efectiu i aquest nou disc segueix les mateixes passes que el seu predecessor. Tot i que la banda segueix gravant alguna que altre gran cançó, com l’inicial Beat the Devil’s Tatoo, l’acústica The Toll, o el tema que tanca el disc Half -State, el conjunt total de l’àlbum no passa de correcte. Si segueixen així no passaran mai de ser una banda de segona divisió. Sona a… dejà-vu. El Millor… Beat the devil’s tattoo, The Toll i Half-State. El pitjor… la fórmula comença a fallar. |
 |
NOU! THE MAGNETIC FIELDS. REALISM 
Després de l’excel·lent Distorsion, i amb una discografia on trobem àlbums com Holiday i 69 Love songs, per citar-ne dos, els de Nova York ofereixen un treball molt irregular, i en alguns moments, soporífer. Les influències pop 50’s i principis dels 60’s, sobretot de la factoria Phil Spector, i els aromes de Leonard Cohen i de Nico, aquest cop no serveixen de gaire; les grans melodies i la gràcia dels de Merrit apareixen en poquíssims temes. |
 |
B.S.O. I’M NOT THERE. VARIS ARTISTES  Eddie Vedder, Sonic Youth, Highway 61 revisited, Mark Lanegan, Cat Power, Jeff Tweedy, Just like a woman, Yo La Tengo, The wicked messenger, The Black Keys, Stephen Malkmus, Willie Nelson, Calexico, Ballad of a thin man, Roger McGuinn, Karen O, Tombstone blues, Charlotte Gainsbourg, Tom Verlaine…Tots aquest noms, entre d’altres, en un mateix disc. No podem demanar més. Sona a… l’alçada de la pel·lícula. El Millor…Cat Power, Mark Lanegan, Mason Jennings, Karen O i Sonic Youth. El Pitjor… Jack Johnson. |
 |
WE ARE ONLY RIDERS. JEFFREY LEE PIERCE SESSIONS PROJECT. VARIS ARTISTES Jeffrey Lee Pierce va ser víctima d’una mort prematura, cosa que el va convertir en una llegenda i en una figura de culte del rock underground nord-americà de la dècada dels 80. Ara, un bon grapat dels seus admiradors més il·lustres amb, Nick Cave, Mark Lanegan, Deborah Harry, The Raveonettes, Mick Harvey i Lydia Lunch, al capdavant, desenterren algunes composicions inèdites del líder de The Gun Club, amb un resultat excel·lent. Un disc a l’alçada de l’homenatjat. Sona a… gran homenatge. El Millor… Ramblin’ man de Nick Cave i Constant Witing de Mark Lanegan. El Pitjor… es fa curt. |
 |
TEEN DREAM. BEACH HOUSE Victoria Legrand i Alex Scully, van viatjar des de Baltimore fins a Nova York per gravar aquest Teen Dream, el seu tercer treball (primer per SubPop). Aquest viatge ha tingut com a resultat una expansió en la seva música; i de la timidesa que mostraven en les seves dues primeres obres han passat a un explosió emocional realment notable, que vesteixen amb un so més ric que reforça el seu delicat dream pop. Sona a… Mazzy Star + Nico + Cocteau Twins. El Millor… Zebra, Walk in the park, Real Love. El Pitjor… segurament es posaran de moda. |
Deixa el teu comentari!