Discs
 |
THE BUNDLES. THE BUNDLES  Banda formada per l’ ex-Moldy Peaches Kimya Dawson, Jeffrey Lewis i alguns dels seus ‘junkyards’, com Jack Lewis i Andres Griffen, i Karl Blau, aquests The Bundles es presenten com una mena de superbanda anti-folk. Dawson, després de la breu reunió amb Adam Green i els citats Moldy Peaches, ha creat juntament amb Lewis una col·lecció de cançons que beuen del folk més lo-fi i del pop més lleuger, i que segurament faran les delícies de tots els fans d’aquest gènere musical divertit i fresc per alguns, monòton i avorrit per altres. Sona a… Juno+Adam Green+Beck. El Millor… Pirates Declare War, Shamrock Glamrock El Pitjor… com no li trobis la gràcia… |
 |
BIG STAR. KEEP AN EYE ON THE SKY  La banda d’Alex Chilton es mereixia aquesta immensa retrospectiva que recupera gairebé tot el seu llegat. Quatre cd’s, 98 temes, escrits interessants, fotos, algunes de William Eggleston. Tota la música del grup, excepte In Space, temes dels membres en altres projectes, directes amb alguna que altre versió; la caixa que recupera la vida, obra, influències d’una banda que va marcar les pautes de grups tan importants, com per exemple, R.E.M i els Replacements. Sona a… Una de les millors bandes de la història del pop-rock. El Millor… Tot. El Pitjor… Res. |
 |
THEE OH SEES. HELP Banda de culte a la seva ciutat natal, els de San Francisco són un dels hereus del memorable so de la Costa Oest de finals dels 60′s. Un retorn al passat fet des de la qualitat i la personalitat. Distorsió, efectes i reverberacions a dojo, bases rítmiques del rock més primitiu, guitarres sonant a garatge amb tonalitats psicodèliques, melodies totalment 60′s, molts estem per tant d’enhorabona, no només per aquest disc, sinó també perquè els podrem veure al proper Primavera Sound. Sona a… The Sonics+The Seeds+Jefferson Airplane+The Black Angels El Millor… Enemy Destructs, Meat Steo Lively, A Flag in the Court, Can You See?, Destroyed Fortress Reappears… El Pitjor… que mai tindrem prou psicodèlia. |
 |
ARCHIE BRONSON OUTFIT. COCONUT  Els britànics publiquen el seu segon 3r àlbum, després Derdang, Derdang, considerat un dels treballs a recordar del 2006 per Greg Dulli o per la Mojo, per exemple. Els de Wiltshire han apostat aquest cop per Tim Golsworthy com a productor, músic d’UNKLE que ha treballat amb LCD Soundsystem, David Holmes i Massive Attack entre d’altres. El resultat és un disc amb 10 temes diferents però sense que ens faci dubtar de la personalitat d’aquesta eclèctica banda, on trobem tant apunts del rock més salvatge fins a tonalitats dels noms a recordar de la new wave. Sona a… Captain Beefheart+Pere Ubu+The Birthday Party El Millor… Magnetic Warrior, Wild Strawberries, Bite it & Believe it, Harnes (Bliss). El Pitjor… la portada. |
 |
RETRIBUTION GOSPEL CHOIR. 2 El projecte del líders de Low i Red House Painters, Alan Sparhawk i Mark Kozelek, confirmen que aposten pel rock de sempre. Ara, amb Kozelek de productor, Matt Livingstone, baixista de Low i el bateria Eric Pollard, els confirma com una catarsi de rock directa i expansiu. Continuant la línea del primer àlbum, composicions amb ‘crescendos’ que esclaten en forma de guitarres de rock dels 70′s, amb algun aroma indie, 2 és un disc de clàssic rock n’ roll que guarda poques similituds amb la banda titular del 66% del grup. Sona a… Neil Young+The Who+Soundgarden El Millor…. les cinc primeres cançons. El Pitjor… poca cosa. |
 |
DRIVE BY TRUCKERS. THE BIG TO DO En el que és el seu vuitè àlbum d’estudi, la banda de Patterson Hood i Mike Cooley demostren que no fallen i ens ofereixen un altre treball d’excel·lent rock’n roll musculós i amb aromes surenys. En aquest àlbum hi ha espai també per melodies més pop i obertes, com (It’s gonna Be) I told You So, on recorden les Ronnettes, i per una balada tan dolça com aspre, You Got Another. Amb matissos, estem davant dels Drive By Truckers de sempre, senzillament una de les milllor bandes de rock n’ roll de l’actualitat. Aquí no hi ha lloc per orxates ni per tonteries de nens; aquí hi ha lloc per temes com This Fucking Job. Sona a… Drive By Truckers. El Millor…. Daddy Learned to Fly, Drag the Lake Charlie, After the Scenes Dies,…gairebé tot. El Pitjor… que han suspès la gira europea. |
 |
SPOON. TRANSFERENCE Britt Daniel i cia. han anat una mica més enllà i en aquest setè disc, si bé continuen en la seva línea new wave i post-indie amb matissos garatge, aquest Transference és més immediat, menys pulit que Ga Ga Ga Ga Ga i Gimme Fiction. Potser perquè en aquest disc han tingut el control absolut del seu so, i sona tot més anàrquic, més fresc. En definitiva, la mateixa fòrmula, més alliberada, i amb els mateixos resultats: elegants, intensos, i del tot recomanables. Sona a… Pixies+Gang of Four+Roxy Music. El Millor…. gairebé tot. El Pitjor… Goodnight Laura. |
 |
BLUE RODEO. THE THINGS WE LEFT BEHIND La banda de Jim Cuddy i Greg Keelor, els liders, compositors i alma maters dels canadencs Blue Rodeo, continuen demostrant que són una banda d’americana (o huuríem de dir country rock canadenc) més que respectable. Amb 4 milions de discs venuts al seu país, en el que és el seu 12è àlbum en estudi, els canadencs ofereixen l’enèsim bon grapat de cançons, plenes d’armonies country i melodies pop, segell inconfusible d’aquests veterans incombustibles. Sona a… Flying Burrito Brothers+Beatles+Jackson Browne. El Millor…. la primera part del disc. El Pitjor… les balades. |
 |
AMERICAN VI: AIN’T NO GRAVE. JOHNNY CASH Johnny Cash va ser un músic autèntic i passional, fins els últims instants de la seva vida; per això segurament els arxius del seu productor, Rick Rubin, han d’estar plens de petites joies que poc a poc van sortint a la llum. Aquesta nova entrega de la série American Recordings segueix les pautes dels últims treballs de l’ home de negre: temes propis i versions, aquest cop deKris Kristofferson i Sheryl Crow. Imprescindible. Sona a… Johnny Cash. El Millor… ja us ho podeu imaginar: Tot. El Pitjor… ja us ho podeu imaginar: RES |
 |
BLAKROC. BLAKROC El grup de rock, The Black Keys, es fan acompanyar per pràcticament tota la nació del bon hip hop en aquest disc batejat com a Blakroc, i la veritat és que la fusió sona de forma impecable. El duet Black Keys s’ecarreguen de l’apartat musical, adaptant-se perfectament a les maneres del hip hop; bases rítmiques contundents i força marcades, i guitarres subtils i hipnòtiques, que mai volen agafar un protagonisme que recau en les rimes de RZA, Mos Def, Raekwon, Q-Tip, Old Dirty Bastard (que torna d’entre els morts en el tema inicial). Una de les grans sorpreses de l’any. Sona a… hip hop auténtic. El Millor… les aportacions de RZA i Mos Def, demostrant que quan estan en forma, gairebé ningú els pot fer ombre. El Pitjor… aquest disc demostra la gran diferència que hi ha entre els grans noms del passat i els del present del hip hop. |
Deixa el teu comentari!