Discs
 |
CLASSIC FANTASTIC. FUN LOVIN’ CRIMINALS  El seu anterior treball va ser força decepcionant. Amb aquest nou disc, els de Nova York tornen a les seves arrels més macarres, però tot i que l’intent és bo, el disc no passa de correcte, amb algun que altre gran moment i poca cosa més. Un cop escoltat aquest Classic Fantastic està clar que els grans dies de Come find yourself o 100% Colombian ja queden molt lluny i la banda ha perdut gran part de frescor. Això sí, celebrem que hagin tornat. Sona a… Welcome to the Poppys. El Millor…Classic Fantastic i How Low, que inclou un sampler del Bring the noise de Public Enemy. El Pitjor… sembla difícil que tornin a entregar-nos una obra al nivell dels seus tres primeres treballs. |
 |
BEAT THE DEVIL’S TATTOO. B.R.M.C. Amb el seu tercer treball, Howl, B.R.M.C. va oferir-nos la seva millor obra; el seu següent treball Baby 81, no passava d’efectiu i aquest nou disc segueix les mateixes passes que el seu predecessor. Tot i que la banda segueix gravant alguna que altre gran cançó, com l’inicial Beat the Devil’s Tatoo, l’acústica The Toll, o el tema que tanca el disc, Half -State, el conjunt total de l’àlbum no passa de correcte. Si segueixen així no passaran mai de ser una banda de segona divisió. Sona a… dejà-vu. El Millor… Beat the devil’s tattoo, The Toll i Half-State. El pitjor… la fórmula comença a fallar. |
 |
THE MAGNETIC FIELDS. REALISM  Després de l’excel·lent Distorsion, i amb una discografia on trobem àlbums com Holiday i 69 Love songs, per citar-ne dos, els de Nova York ofereixen un treball molt irregular, i en alguns moments, soporífer. Les influències pop 50′s i principis dels 60′s, sobretot de la factoria Phil Spector, i els aromes de Leonard Cohen i de Nico, aquest cop no serveixen de gaire; les grans melodies i la gràcia dels de Merrit apareixen en poquíssims temes. Sona a… a cares b de becaïna. El Millor… You Must Be Out of Your Mind, We are Having a Hootenamy, From a sinking Boy El Pitjor… Interlude, The Doll’s Tea Party, Everytihng is One Big Christmas Tree, Painted Flower. |
 |
B.S.O. I’M NOT THERE. VARIS ARTISTES  Eddie Vedder, Sonic Youth, Highway 61 revisited, Mark Lanegan, Cat Power, Jeff Tweedy, Just like a woman, Yo La Tengo, The wicked messenger, The Black Keys, Stephen Malkmus, Willie Nelson, Calexico, Ballad of a thin man, Roger McGuinn, Karen O, Tombstone blues, Charlotte Gainsbourg, Tom Verlaine…Tots aquest noms, entre d’altres, en un mateix disc. No podem demanar més. Sona a… l’alçada de la pel·lícula. El Millor…Cat Power, Mark Lanegan, Mason Jennings, Karen O i Sonic Youth. El Pitjor… Jack Johnson. |
 |
WE ARE ONLY RIDERS. JEFFREY LEE PIERCE SESSIONS PROJECT. VARIS ARTISTES  Jeffrey Lee Pierce va ser víctima d’una mort prematura, cosa que el va convertir en una llegenda i en una figura de culte del rock underground nord-americà de la dècada dels 80. Ara, un bon grapat dels seus admiradors més il·lustres amb, Nick Cave, Mark Lanegan, Deborah Harry, The Raveonettes, Mick Harvey i Lydia Lunch, al capdavant, desenterren algunes composicions inèdites del líder de The Gun Club, amb un resultat excel·lent. Un disc a l’alçada de l’homenatjat. Sona a… gran homenatge. El Millor… Ramblin’ man de Nick Cave i Constant Witing de Mark Lanegan. El Pitjor… es fa curt. |
 |
TEEN DREAM. BEACH HOUSE Victoria Legrand i Alex Scully, van viatjar des de Baltimore fins a Nova York per gravar aquest Teen Dream, el seu tercer treball (primer per SubPop). Aquest viatge ha tingut com a resultat una expansió en la seva música; i de la timidesa que mostraven en les seves dues primeres obres han passat a un explosió emocional realment notable, que vesteixen amb un so més ric que reforça el seu delicat dream pop. Sona a… Mazzy Star + Nico + Cocteau Twins. El Millor… Zebra, Walk in the park, Real Love. El Pitjor… segurament es posaran de moda. |
 |
SLOW ATTACK. BRETT ANDERSON És possible que algun dia Brett Anderson, en un atac d’inspiració, ens torni a oferir una obra a l’alçada dels seus inicis amb Suede. De moment, en aquest segon treball en solitari ens demostra que encara està molt lluny de poder-ho fer. Slow attack és un treball ple de balades avorrides, que tret d’algun petit moment, no diu res a favor del cantant. Si Brett Anderson no hagués estat cantant de Suede, ningú s’interessaria per aquest disc. Sona a… balades. El Millor… el que va fer al passat. El Pitjor… cada dia queden més lluny els dies de The Drowners o The Wild Ones. |
 |
HELIGOLAND. MASSIVE ATTACK Set anys ha passat des de l’últim treball dels de Brístol, l’irregular 100th Window. Amb aquest Heligoland, Massive Attack tornen a recuperar la foscor de Mezzanine i l’immediatesa de Blue Lines. Robert Del Naja i Grant Marshall han tornat a gravar una obra a l’alçada de la seva llegenda, més enllà de l’etiqueta del trip hop. Només cal escoltar l’inicial i impressionant obertura amb Pray For Rain o la monumental clausura amb Atlas Air, per adonar-nos que Heligoland ja és un dels millors treballs d’aquest 2010. Sona a… Mezzanine + Blue lines. El Millor… Atlas Air, Girl I Love you, i la col·laboració de Hope Sandoval a Paradise Circus. El pitjor… la col.laboració de Damon Albarn. |
 |
COUPLE TRACKS. FUCKED UP Els canadencs demostren en aquest recopilatori que resumeix tota la seva trajectòria, que els seus origens eren més furiosos i 100% hardcore: energia en estat pur, esperit rebel i trangressor, i sobretot, una banda amb grans temes que diuen veritats com punys. Al correcte The Chemmistry of Common Life (2009) només el tema Crooked Head està a l’alçada dels Triumph of Life, David Christmas o Carried Out to the Sea, per citar algunes del magnífic Couple Tracks; hi ha un pas cap al convencionalisme que en temes com Royal Swan i Twice Born grinyola per totes bandes. Els temes de Couple Tracks, en canvi, sonen amb una llibertat i frescura que valdria la pena recuperar en el pròxim LP. Sona a… Minor Threat+Hüsker Dü+Refused+Turbonegro. El Millor… tot el que trasmeten i com sonen… aire fresc. El Pitjor… que la fama pugui aniquilar la ràbia i el talent. |
 |
THE FALL. NORAH JONES Norah Jones trenca amb el seu passat, i accentua la seva personalitat com a músic gràcies a col·laboradors de la talla del productor Jacquire King i dels músics Ryan Adams, Marc Ribot i Smokey Hormel, entre d’altres. La que ja es pot considerar una cantautora referent gràcies a temes com You’ve ruined me oWaiting demostra que no és només una nena mona amb la veu maca. Aquest disc sona menys net, menys innocent, més rock, més intens. A destacar l’edició doble, amb un EP que conté un directe amb temes propis i versions de Jesus Etc. de Wilco, Cry, Cry, Cry de Johnny Cash i Strangers de The Kinks. Sona a… Cat Power+Ryan Adams+Norah Jones. El Millor… que la fama no l’ha absorbit i ha sabut donar un pas endavant. El Pitjor… els dos primers temes. |
Deixa el teu comentari!