Viernes por la mañana: bañándome en el sol matinal, doy pasos cada vez más cortos. Me paseo por la atmosfera del alma. Ayer empecé a sentir cómo mi edificio se venía abajo. ¿Deberé construir otro en otros terrenos o consegurié detener la explosión de toda la dinamita? Me siento un poco ajeno a todo lo que creía tener bajo control. No es tan fàcil dirigir esta vida idealizada que llevo ahora. Todos parecen echarse al grito”sálvese quien pueda”.
En primer lloc, si us voleu estalviar aquestes paraules, aneu al vídeo que hi ha al final, un documental de quinze minuts que resulta una aproximació idònia de la vida i obra de Lois Pereiro, perquè val i molt la pena per endinsar-se en l’univers d’aquest malaguanyat i commovedor autor.
Hi ha moltes maneres d’entendre l’art, tantes com formes d’entendre la vida. Bé, cadascú dirà la seva, i sobretot, els lectors d’intocables com Andre Bazin o Arthur C. Danto es dedicaran a debatre sobre l’art, activitat sempre interessant. Els més erudits i els més teòrics que es dediquin a això, a teoritzar. Per un servidor, tot es basa en l’emoció que un pot sentir vers una forma d’expressió artística. Quan un s’apropa a un autor, i sent la passió d’aquest i es contagia d’una determinada actitud i d’un punt de vista compartit, com s’explica? Hi ha autors que s’expressen de forma honesta, autèntica i fins i tot, visceral. I un d’ells és Lois Pereiro, un clàssic de la literatura gallega que cal reivindicar, un autor capaç de mostrar les entranyes a través del seu art, mostrant a un artista compromès amb la seva obra, que a través de la seva creació es mostra i opina.
Libros del Silencio ha publicat Obra completa de Lois Pereiro (amb pròleg de Pere Gimferrer, introducció de Xosé Manuel Pereiro i traducció de Daniel Salgado, precisament l’any en el que rep homenatge del Dia das Letras Galegas. Per primera vegada es reuneix de forma íntegra l’ obra completa (poesia i prosa) en edició bilingüe gallec i castellà, en una iniciativa que ha comptat amb el recolzament de la Xunta de Galicia i amb la que es pretén reivindicar la figura d’un autor de culte. En ell hi trobem el text original i la traducció de Poemas para una loia, Poemas 1981-1981, Poesía última de amor y enfermedad, Náufragos del paraíso, Modesta proposición… i Conversación ultramarina. Una producció breu, però intensa i imprescindible, on l’esperit i actitud de Rosalía de Castro i d’ Allen Ginsberg es donen la mà.
Poeta allunyat de dogmes, capaç de conjuntar la sensibilitat rosaliana amb la més radical modernitat, la vitalitat desbordant amb uns impulsos autodestructius, el compromís amb l’individualisme i les veus de la seva terra amb la cerca de veus germanes amb la potència de la música punk i rock i del cinema de Godard, Scorsese i Fassbinder, i en especial, de la literatura centro-europea, amb Thomas Bernhard, Peter Handke o Paul Celan com referents constants.
El pròleg, de Pere Gimferrer, descriu a l’autor de forma immillorable: Lois Pereiro conquistó, con palabras estremecidas y estremecedoras, la luz del ser, tras haber conquistado antes el ser del mundo. ¿Habrá que recordar aquel ‘ser para la muerte’ heideggeriano? No ncesariamente, aunque tampoco hay por qué esquivar su palidecido o cárdeno color (‘un poco de su color’ es todo lo ue de la filosofia dijo que quería tomar Paul Valéry, y hemos de darle crédito). Baste con saber cómo ve Pereiro que termina el corredor de fondo: solitario, enfermo, fatigado, la muerte se anticipí y llegó antes.
Lois Pereiro era un autor que s’expressava amb una sinceritat tan crua com emocionant, aliè a modes, tendències, i conciliant l’individualisme escèptic amb la tradició demolidora de l’expressionisme alemany, mostrant-se com un autor compromès amb uns ideals i una manera d’entendre la literatura. Una cita de Cioran que hi trobem en aquesta Obra Completa de Lois Pereiro, corresponent a Conversa Ultramarina, testimoni dels darrers anys de vida de l’autor gallec, sintetitza la vida i obra d’aquest: Un hombre que practica toda su vida la lucidez se convierte en un clásico de la desesperanza.
Us deixem amb el documental Lois Pereiro. As armas de paixón:
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=qxFIs2z_dsw]