Ciutat oberta, de Teju Cole

0

CIUTAT OBERTA. TEJU COLE

Quaderns Crema

Qui és Teju Cole? És historiador de l’art especialitzat en pintura flamenca del segle XVII, però ens serà més útil saber que és fill de pare i mare nigerians, que va néixer als Estats Units i que va viure a la ciutat de Lagos la seva infantesa per tornar a estudiar al seu país nadiu amb 18 anys. Amant de la fotografia, emigrant per herència i tradició, ha publicat Ciutat oberta, la seva primer novel·la, un artefacte literari ple d’espiritualitat, profunditat i honestedat, on recorre emocions, geografies, inquietuds, aprenentatges, opinions i dilemes mentre passeja pels carrers de Nova York a través del protagonista de l’obra.

El debut de Cole com a escriptor és extraordinàriament contradictori. I les contradiccions i l’art casen perfectament, sempre i quan les intencions són les d’un autor, i no les d’un farsant o les del provocador de fira. Cole és un autor, i aconsegueix signar una novel·la que s’allunya dels postulats de l’estructura clàssica, d’inici, nus i desenllaç, per oferir un recorregut per les inquietuds, sensacions, aprenentatges i pensaments d’un protagonista, Julius, un jove psiquiatre nigerià que en té prou amb obrir els ulls, despertar la ment i encendre l’ànima per descobrir-se i alliberar-se de la inèrcia que ens condueix d’un lloc a l’altra sense adonar-nos de res més que de nosaltres mateixos, o el que és més previsible, mirant i pensant com un més, sense ganes ni intenció d’esdevenir un individu amb ganes de posar en dubte tot i de mirar el que no es mira o el que temem mirar. L’autor camina mentre conversa amb sí mateix amb la intenció de topar amb la seva història, amb el seu amor-odi cap a la ciutat, sabedor de la complexitat de les societats del segle XXI, i reconeixent que no existeixen els paradisos, i menys a les ciutats, on la condició humana pinta els carrers amb els colors de les seves virtuts i dels seus defectes. I què millor que mostrar les contradiccions de la nostra condició que en un interminable passeig per la ciutat amb un personatge debatent sobre el sentit de tot plegat?

Cole juga amb el títol, Ciutat oberta. Nova York, o Barcelona, les ciutats contenen el millor i pitjor de tots nosaltres. A les ciutats capitals, la vessant cosmopolita hi és, l’apertura a altres realitats, condicions, cultures… però, realment, és així? La tensió, l’estrès, els prejudicis, la violència, implícita i explícita, les pors, els odis, finalment, juguen un paper vital i la ciutat oberta que anhelem no existeix. D’altres significats de ciutat oberta són els que tenen a veure amb la guerra, amb les ciutats que no lluiten contra l’enemic, que es deixen ocupar, anul·lar, per por, per falta d’actitud, perquè acceptar la derrota resulta l’opció triada, o bé per sentir-se inferior o bé per evitar mals majors per plantar cara. De tot plegat de l’ambivalència del terme, Cole reflexiona sobre la ciutat en tota la seva dimensió, des de l’individu al conjunt, i a l’inrevés: comunicació, convivència, tolerància, respecte, silencis, crits, presses, racons, espais oberts, veritats, mentides, oferint una panoràmica del que suposa viure en un entorn tan atapeït de persones com de diferències. L’autor cerca entendre’s i entendre, i va amunt i avall, raonant, argumentant, filosofant, xocant amb tot allò que sovint evitem enfrontar-nos.

Recorda el seu estimat professor de Literatura i tot el que havia après d’ell, visita un camp de detenció d’immigrants il·legals, es baralla amb el seu propi passat, recorda a la seva mare alemanya i al seu pare nigerià, conversa sobre filosofia amb un marroquí seguidor de Malcolm-X a Brussel·les, escolta a un vell immigrant haitià a Manhattan que les ha vist i desitjat per seguir viu, es deixa endur per Mahler, Xostakòvitx i Chopin, pensa en el cinema i les clixés adquirits pel setè art, compara els EUA amb Europa, s’endinsa a l’enterrament del seu pare i l’experiència amb la mort… Julius vol trobar respostes, necessita entendre l’existència, fuig de la comoditat cercant sense descans i amb una sinceritat emotiva una explicació al seu passat i a tot allò que no el permet fer una pausa en el seu anhel per entendre’s i entendre el món. El seu punt de partida és Morningside Heigths (els que coneguin la ciutat, que ens ho expliquin), a partir del qual les seves passejades es transformen en autèntics debats interns que fan de l’obra un collage literari que es converteix per sí mateixa en una novel·la atípica, original i desafiant per tot el que ens empeny a contemplar en pla general i en primer pla.

… Això formava part de la sospita que tenia segona la qual en la societat hi havia una disposició que empenyia la gent a entre judicis irreflexius i opinions infundades, una disposició anticientífica; al problema etern de la incompetència matemàtica de la major part de la població sembla afegir-s’hi una incapacitat encara més general d’anàlisi de les dades empíriques. Això era una mina d’or per als especialistes a prometre solucions immediates: els polítics, o els sacerdots de qualsevol religió. Era especialment útil per a aquells qui desitjaven atraure gent a alguna causa. La causa en si mateixa, fos la que fos, importava poc; comptava la militància i prou.

Teju Cole quan viatja no fotografia monuments ni avorrits paisatges de postal; ell busca mirar les coses amb un altre punt de vista i fixar-se en tot allò que passa desapercebut. La novel·la evidencia aquesta manera de fer, plasmant la visió particular d’un escriptor que indaga en la banalitat del dia a dia, que filosofa sobre la quotidianitat, que s’enfronta a la seva vida i que s’atreveix a preguntar-se i cercar quin és el sentit de tot plegat. Ara bé, no ens equivoquem. No trobarem grans respostes ni discursos tan pedants com obsolets; Ciutat oberta només és una obra que sempre ens acompanyaran i que sovint recordarem quan ens preguntem qui som. Publicada en castellà per Acantilado i en català per Quaderns Crema, qui necessiti rumiar sobre la vida que no s’ho pensi dos cops i que accepti aquest inquiet i llarg passeig amb en Julius.

 

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Leave A Reply