‘La Casta: el increíble chollo de ser político en España’, de Daniel Montero

Al 2007, Gian Antonio Stella i Sergio Rizzo s’atreviren amb tot i van publicar La Casta. Así los políticos italianos se han convertido en intocables. D’aquesta manera, posaven els punts sobre les i, explicant com els polítics italians gasten els diners públics del país. Stella i Rizzo no han destronat a Berlusconi, però segurament van sentir-se amb la força i humanitat de posar en alerta a uns ciutadans cansats, desesperançats o passius amb la classe política. El documentadíssim llibre dels dos periodistes italians del Corriere della Sera, on despullen les xifres que es mouen en el circ polític italià (per ex., els polítics italians són els que més cotxes tenen; posats en fila, col·locant el primer a Roma, arribarien fins a Moscú), té afortunadament la seva versió a Espanya: La Casta: el increíble chollo de ser político en España, de Daniel Montero.

El llibre és una acumulació de dades definitives. Hi ha una davant la qual t’has de mossegar la llengua i les mans, o no: A Espanya no hi cap institució que pugui dir quants polítics cobren de l’Estat. El descontrol és absolut, perquè tampoc hi ha dades d’absentisme. És més, quan un d’aquests polítics, que ningú pot enumerar, es jubila, té dret a una pensió vitalícia de 74.000 €. Recordem que un espanyol corrent té dret a un màxim de 32.000 € de pensió, xifra a la que optarà sempre i quan tingui 35 anys cotitzats; un senador o un diputat, exercint com a tal durant 6 anys, ja pot optar a aquesta pensió de 32.000 €. Sense oblidar que a un diputat o senador, cobri el que cobri (després en direm algunes que diu Montero), com a molt se li aplica un 4,5% d’IRPF. A un treballador que cobri 24.000 € l’any li retenen un 14%, aproximadament.

Més dades per tirar coets:

• L’ex-president d’Andalusia, Manuel Chaves, cobra una indemnització vitalícia de 46.000 € a l’any per abandonar el càrrec, més els gairebé 82 mil euros per ser ministre
• El gruix dels diputats, 350, disposen de 5.000.000 d’euros a l’any en bitllets d’avió, tren i vaixell
• Els cotxes que utlitzen no són precisament utilitaris: per exemple, Gallardón va amb un Audi A8 de gairebé 600.000 €, Camps, president de València, comunitat amb més de 200 cotxes oficials entre els que no hi ha cap Panda ni cap 131 Supemirafori, va amb un Volvo S80, que es veu que també és ‘molt humil’ (Andalusia en té 234)
• Els alts càrrecs sí que estan controlats: 8.112 alcaldes, 65.896 concejals, 1206 parlamentaris autonòmics, 1031 diputats provincials, 650 diputats i senadors,…el total suma 77.057 alts càrrecs que són els que formen La Casta, que en total cobren, 720 milions d’euros, diners que surten de les butxaques de tots els contribuïents
• Per Nadal, el Congrés gasta 160.000 € en regals, 11.000 càrrecs públics reben regals, la suma dels quals és de 2.200.000 € a l’any
• Aquesta és bona: no hi ha límit legal pels menjars on hi ha representació política, ni cap mena de fiscalització prèvia en la compra de champagne, pernil de gla i puros “de alta cava”.
• Al 2008, el govern de La Rioja va pagar 200 mil euros en hores extres a conductors, ja que van haver de fer un total de més de 870 mil km durant tot l’any, 2.300 km. al dia, suficients per recórrer Espanya d’est a oest tres vegades.
• La Casta va invertir 66 milions d’euros en subvencionar-se les eleccions del 2008, 44 dels quals venien dels bancs, els mateixos que van embargar la casa a 60.000 famílies, deixant 180.000 persones sense sostre. Tanta història amb la crisi i resulta que La Casta té un deute amb els bancs de 144,8 milions d’euros.
• Tema multes: qui paga les multes dels polítics? la resposta ens la podem imaginar tots.
• El Parlament Europeu té una Oficina de Lluita Contra el Frau (OLAF). El hàndicap és que només els parlamentaris poden accedir a les dades.
• Els ministres mantenen durant dos anys una pensió de jubliació de 58 mil euros, xifra 6 vegades superior a la mitja espanyola.
• Els parlamentaris que no viuen a Madrid cobren 1.820 euros per cobrir despeses de manutenció i d’allotjament. Els que hi viuen, 870 euros al mes.
• Cada parlament autonòmic, diputació i ajuntament fixa sense límit el que cobren els seus càrrecs electes.  L’alcaldesa de Marbella, una tal Marisol Yagüe, es va atribuïr un sou de gairebé 85.000 € l’any; José Bolarín, l’alcalde de Ulea, un municipi de Múrcia de 900 habitants, cobra 4.000 € al mes…
• Taxis: cada menbre de La Casta disposa de 250 euros al mes per evitar metro i bus.
• Mòbils: Els senadors disposen d’1,7 milions l’any per gastar en mòbils.
• El socialista Zapatero va carregar les seves vacances a les arques públiques de l’estat. Ha arribat a gastar-se 200.000 € en unes vacances… El dubte és saber si les vacances duren tot l’any…
• Jose Mari “Ansar”, el Señor del Bigote con Abdominales de Culturista, quan va plegar com a president va demanar una pensió vitalícia de 74.000 €. Ho volia sumar al sou de 220.000 euros anuals que té com a conseller del magnat Rupert Murdoch.
• José Bono cobra al mes gairebé 14.000 €, sense comptar extres per despeses imprevistes. És la suma total al sou com a diputat, complements, despeses de lliure disposició i despeses de representació. Quina feinada que ha de tenir.
• Rodrigo Rato, després d’abandonar l’FMI, se li ha concedit una pensió vitalícia de… tatxan… 80.000 €…
• Traca final: Rajoy guanya gairebé 200.000 € l’any; Jordi Pujol cobrarà fins el 2014 més de 76 mil euros per ser l’ex-President, i a partir de llavors, més de 56 mil; Leire Pajín cobra més de 100 mil euros l’any;  José Ignacio Goirigolzarri, ex-conseller delegat del BBVA tindrà una pensió de 3 milions d’euros l’any.

Ara faltaria conèixer les xifres dels empresaris que tan apreten als seus treballadors amb l’excusa de la crisi, quan ells incrementen els seus sous i ocupen una posició intocable i exagerada com la que té La Casta que retrata el llibre de de Daniel Montero.