Réquiem por un campesino español, de Ramón J. Sender

0

A l’any 1953, Ramón J. Sender (Huesca, 1901-San Diego, 1982) va publicar la novel·la curta Mosén Millán a Mèxic, per culpa de la censura de la dictadura franquista. La novel·la va canviar el títol al 1960, convertint-se en Réquiem por un campesino español. Sender havia publicat abans Imán (1930), novel·la sobre la Guerra del Marroc (amb 21 anys, l’autor va ingressar a l’exèrcit per culpa del citat conflicte bèl·lic), Orden público (1932), novel·la sobre la presó (on hi va ingressar al 1927 per anarquista i per participar en accions contra Primo de Rivera), Siete domingos rojos (1932), obra centrada en la història del moviment anarquista espanyol, Crontraataque (1938), El rey y la reina (1947), Crónica del alba (1942-1966), les quals, juntament amb Réquiem por un campesino español (1953) i Los cinco libros de Ariadna (1957), són tots llibres sobre la Guerra Civil i l’exili republicà) i El lugar de un hombre, novel·la sobre el caciquisme del món rural espanyol. A Sender, el cop d’estat dels insurgents del 1936 el va enxampar a la Costa de Guadarrama amb la seva dona i fills. Ella i els fills se’n van anar a Zamora (a casa dels pares), i Sender,  va afil·liar-se a una columna republicana immediatament per defensar la democràcia, i no es varen tornar a veure mai més. A la seva dona la van afusellar per no confessar on estava el seu marit. Després de passar per algun camp de concentració, un cop acabada la guerra, ell va exiliar-se a Mèxic amb els seus dos fills, on hi va viure fins al 1942, on va ser professor de literatura, i on hi va morir al 1982. Abans, havia patit la caça de bruixes de McCarthy, que l’havia obligat a firmar un manifest anti-comunista, per conservar el seu lloc de treball. Va ser la història d’un home perseguit per unes idees avançades i llibertàries… o la d’un home que per defensar-les, va passar d’haver de defensar-les amb armes, a haver d’amagar-les i contradir-les per poder viure tranquil. Ramón J. Sender és un altre dels noms claus de la història de l’art d’Espanya que va haver d’exil·liar-se per culpa de la ignorància que va governar durant gairebé 40 anys a l’estat espanyol i de la que encara no ens hem guarit del tot.

Situada a a l’inici de la dictadura franquista, Réquiem por un campesino español, té com a motor narratiu la memòria i la consciència de Mosén Millán. A la memòria li ve la història de Paco el del Molino, qui va ser un dels primers escolanets, i que de ben menut demostrava unes inquietuds i una personalitat pròpies de l’individu que no es conforma amb l’educació basada en la imposició i l’ “això és així perquè sí i punt”. La història es trasllada al passat en els nombrosos flashbacks que hi trobem, quan Mosén Millán recorda diferents moments de la vida de Paco. Hi ha un que resulta clau, quan el petit Paco acompanya al Mosén a fer l’extrema unció a un dels habitants més pobres del poble a una simple cova, on hi viu el moribund i la família. Paco no entén el perquè, però ho va entenent a mesura que passen els anys: el caciquisme i els privilegis provoquen la injustícia i la pobresa. Mosén Millán, és un dels còmplices del senyor Duc, una figura invisible que és propietari de totes les terres. Paco amb els anys va consolidant unes idees, i amb l’arribada de la República ja és un home adult que veu com l’oprtunitat per construir una societat justa i igualitària ha arribat, basada en l’educació i l’el·liminació dels capritxosos privilegis, donant pas a la formació d’ una sòlida democràcia que marqui una evolució social i econòmica que permeti al poble trencar unes normes de joc establertes només per beneficiar al terratinent i a l’esglèsia. Paco és rebel, exigent i crític, i representa la possiblitat de canvi que va existir durant un temps en aquest país. La història d’Espanya del segle XX és coneguda per tots. Ramón J. Sender és capaç de sintetitzar-la de forma sòbria, concisa i diàfana, amb uns personatges perfectament definits per unes paraules i accions, oferint un retrat d’un país que va tenir l’oportunitat de rentar-se la cara amb l’adéu d’Alfons XIII i l’ arribada de la democràcia i de la Segona República. El canvi no es va poder fer, perquè en pocs anys no va ser possible donar un gir de 180º a la història d’un país dominat per la monarquia i l’església gairebé desde que l’Imperi Carolingi i l’època de la Marca Hispànica. El relat de Sender resulta del tot clar i directe, per entendre dues maneres d’entendre la vida: la mentalitat represora que defensa a una minoria rica i poderosa o la que defensa la lliberat i la justícia per defensar el poble i els interessos de la majoria. Paco lluita per defensar la raó, les idees que permeten un progrés social i cultural, però lamentablement, qui va triomfar varen ser Franco i l’església, per tant, la irracionalitat més cruel.

L’obra es va adaptar al cinema al 1985, de la mà del director d’Organyà, Francesc Betriu, un dels grans cineastes espanyols, autor de Furia española (1975), La plaça del diamant (1979), El paraíso ya no és lo que era (2000) i Mónica del Raval (2009), amb Antonio Ferrandis en el paper de Mosén Millàn i Antonio Banderas en el de Paco, i amb la participació, entre d’altres, de Fernando Fernán-Gómez, qui es mereix un breu punt i seguit gràcies a una filmografia on hi trobem, per exemple, La vida por delante (1958), El mundo sigue (1963) y El extraño viaje (1964), tres excel·lents retrats de l’Espanya més grisa. Tornant a l’adaptació de Betriu, apuntar que el cineasta capta l’essència de la novel·la, oferint un film auster i cru que manté les constants temàtiques i formals de la novel·la original, resultant un film que aconsegueix traslladar-nos a la realitat d’una època i al patiment i impotència que va viure algú com Paco, qui representa d’alguna manera els valors democràtics, socials i inconformistes de la República. D’altra banda, destacar que l’autor de còmics, Carlos Giménez, autor entre d’altres de Los profesionales i Paracuellos, va realitzar una historieta sobre Réquiem por un campesino español per la sèrie España, una grande y libre.

Us deixem amb un petit fragment de l’adaptació al cinema de Betriu de la novel·la Réquiem por un campesino españo, novel·la que reflexiona sobre la mort de les idees democràtiques i progressistes després de la Guerra Civil Espanyola.

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=Oklolgk5d2M]

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Leave A Reply