Todo el mundo adora nuestra ciudad, de Mark Yarm

0

Todo el mundo adora nuestra ciudad, de Mark Yard (Es Pop Ediciones, 2015)

Actualment et trobes amb una majoria de joves (i no tant) que van amb barba, camisa de quadres i aparença pseudo-grunge. No m’agrada estandarditzar ni generalitzar, però estarem d’acord que la moda rockera triomfa. Per no parlar de l’amor als tatuatges. Evidentment, que cadascú faci el que vulgui, però anar del que no ets i fer-ho per moda és ser un impostor. Dit això, que entenc que no aporta res més que enrenou simplista, recomano a tots aquells que se senten atrets per l’aparença rockera a què escoltin rock ‘n’ roll, a què accedeixin a discs i llibres que els ajudi a entendre que significa anar amb camisa de quadres, cabell llarg i pintar-se la pell. És qüestió d’actitud. I els impostors podran tenir diners per disfressar-se, però no tenen actitud. Avui m’atreveixo a recomanar un llibre que servirà a ignorants i neòfits, però també mitòmans i veterans, a descobrir en el cas dels primers i recordar (rememorar, emocionar-se i celebrar haver-ho viscut) en el cas dels darrers, el què, el com, el qui i el perquè del moviment cultural més important dels darrers 30 anys: Todo el mundo adora nuestra ciudad, de Mark Yarm, publicat per Es Pop Ediciones, el llibre que ens situa de nou al Seattle del grunge.

Amb una estructura similar a Por favor, mátame (la defintiva història oral del punk de Legs McNeil i Gillian McCain) influenciat per Edie (la història oral sobre la superstar de la Factory de Andy Warhol que varen escriure Jean Stein i George Plimpton) i Nuestra banda podría ser tu vida (la brutal radiografia de l’escena indie nord-americana dels 80 a càrrec de Michael Azerrad), Mark Yarm recorre Seattle i el grunge a través de més de 250 entrevistes amb els grans protagonistes d’aquells anys: músics, productors, amics, camells, mànagers, gent dels segells discogràfics, i tots el que estaven al lloc i a l’hora adequada a la capital del rock, d’encà que The U-Men varen començar a incendiar escenaris per cridar l’atenció del públic i l’èxit dels Young Fresh Fellows gràcies al boca a boca. Aquests són dos dels primer avisos del fet que a Seatlle havia aparegut una fornada de músics amb necessitat de fer rock n’n roll, és a dir, d’expressar sentiments i emocions a través d’una actitud rebel i inconformista. Deep Six, títol del disc que C/Z Records va publicar el 1986 en què recollia mitja dotzena de bandes locals (The U-Men, The Melvins, Soundgarden, Green River, Malfunkshun i Skin Yard) es va convertir en un altre dels punts d’inflexió clau d’un moviment que va ser finalment assimilat per la indústria  (no ens podem perdre el documental Hype!).

Yarm s’endinsa en el que es va convertir en el gran negoci per la indústria de la música nord-americana. Només cinc anys més tard de la publicació de Deep Six, que no feia res més que evidenciar una escena musical underground interessant però encara molt minoritària, Nirvana publicava Nevermind. En només cinc anys tots els músics del rock i fans volien ser com Kurt Cobain, Eddie Vedder o Chris Cornell! Resulta formidable comprovar com varen viure aquells anys de la mà dels grans noms i dels no tan coneguts, en un viatge que ens deixa moltes confessions, anècdotes i revelacions. La passió i emergència amb què vivien posa en evidència que realment el seu grup era la seva vida. A partir d’aquí podem entendre el perquè de la importància del grunge en la història del rock ‘n’ roll, que tot i la mort de mites -sense entrar a valorar el moment i importància de cadascuna d’elles- com Andrew Wood, Mia Zapata, Kurt Cobain i Layne Staley, continua ben viu a través de la memòria d’aquests, de la petjada deixada, i també gràcies a supervivents com Pearl Jam, Mudhoney o els reapareguts Soundgarden, sense oblidar la influència ben rebuda i assimilada per artistes contemporanis com Ty Segall o Deer Tick.

Els meus llibres de música favorits fins fa ben poc eren Por favor, mátame, Fargo Rock City i les Cròniques de Dylan. Sense menysprear assajos musicals de gent com Alex Ross i Tim Blanning, quan llegeixo un llibre de música necessito que em passi quelcom similar a quan sento una cançó: que l’adrenalina em travessi de cap a peus. Enguany, he tingut aquesta sensació amb Música Alternativa (Auge y caída 1990-2014) de Ramón Oriol, i, tot i que no tant, amb Nuestro grupo podrías ser tu vida. El de Ramón Oriol recupera l’esperit dels noranta, amb la passió, urgència i imperfecció necessàries per colar-se en el meu grup de llibres de música favorits. I qui ho diria, però  he tingut una sensació similar durant les hores en les quals he devorat aquest excepcional Todo el mundo adora nuestra ciudad, de Mark Yarm (Es Pop, 2015), el qual ja forma part de la meva bibliografia musical imprescindible.

Coneguda com la bíblia del grunge, Todo el mundo adora nuestra ciudad és el llibre que justifica, des dels grans protagonistes i les paraules i passió d’aquests, perquè els que vàrem viure els noranta els recordem com els millors anys del nostre amor per la música rock.

 

 

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Leave A Reply