Reforma laboral i vaga general. Entrevista a un representant sindical

La Reforma Laboral és i ha de ser el tema de debat d’aquests dies. I els punts claus d’aquest Reial Decret han motival la Vaga General del 29 de setembre. Més enllà de festivitats, celebracions esportives i motius efímers, com bé marca la dita oriental “Quan el savi assenyala la lluna, l’ingenu mira el dit“, ens hauríem de fixar en què suposa aquesta Reforma Laboral, en què ens afecta i quines conseqüències comporta. Per fer-nos una petita idea, fins ara, a un treballador amb 27 anys d’antiguitat en una empresa que se l’acomidava de forma improcedent, rebia uns 73000 euros. Amb la reforma, en rebrà 53.000.

D’ altra banda, segurament és criticable segons quines actituds dels sindicats, per no parlar de les accions i paraules del govern central; però segurament és tant o més constructiu llegir-se la Reforma Laboral, o almenys, mirar els punts més importants, per valorar si és més important estar informat i veure com ens retallen una sèrie de drets laborals en benefici de l’empresa. En definitiva, informar-se per adquirir un criteri i almenys saber que en cas d’acomiadament, només ens avisaran amb 15 dies d’ antelació i no amb 30, que una empresa només ha de preveure que les coses vagin mal dades per justificar acomiadaments, i que desapareix el concepte d’ acomiadament nul. I recordem que fer vaga és un dret fonamental contemplat a l’article 28.2 de la Constitució Espanyola.

Per conèixer la Reforma Laboral i els motius de la vaga general del 29 de setembre, hem entrevistat a Isidor Vadell, de la Secció Sindical de C.C.O.O.

BCNCultura: Com es percep des de la vostra posició l’ actitud del govern; a qui recolza realment?

Isidor Vadell: Davant del trencament de les negociacions, el govern dóna una resposta amb un gir antisocial i antieconòmic i fa més senzill i barat l’ acomidament, perpetua la contractació temporal com a via d’ entrada al mercat de treball i dóna d’ aquesta manera més poder als empresaris, qüestionant definitivament la negociació col·lectiva.

B: Ja va sent hora de replantejar-se l’actual model social i econòmic?

I: A Espanya la crisi internacional té una repercusió més aguda, per coincidir amb l’ esgotament del model de creixement seguit durant les darreres dècades (boom de la construcció de vivenda residencial, fomentada pels baixos tipus d’interès i augment del sector dels serveis). És el moment de veure si podem sortir de la crisi amb drets laborals i socials, amb una economia que es sustenti sobre pilars diferents dels que ens han portat a aquesta situació. S’ ha de fer un gir cap una política que redueixi el dèficit públic mitjançant l’ increment dels ingressos i no només reduint les despeses. També amb una nova política fiscal que reforci l’ estructura dels ingressos de l’ Estat, recuperant els impostos suprimits i apostant per una major recaptació basada en la progressivitat fiscal i combatent també el gran frau fiscal que hi ha a Espanya, que duplica les taxes de la Unió Europea. S’ ha de reformar també el sistema financer perquè es garanteixin els controls polítics que facilitin un fluxe del crèdit a les famílies i a les empreses, i tot plegat, amb un sistema de Caixes d’ Estalvis que preservi el carácter social de l’economia. En definitiva, una política econòmica que doni prioritat al creixement i la creació de llocs de treball, invertint en les persones, en els sistemes de protecció social, en la inversió productiva i en el canvi de patró de creixement basat en un sector industrial fort, la investigació, el desenvolupament, la innovació i en la formació de tots els treballadors i treballadores.

B: Actuació dels sindicats; oportunisme o compromís real. Hi ha unitat d’acció?

I: Personalment crec que  hi ha un compromís real. Des de l’ arribada a la democràcia hi ha hagut un moviment sindical i social que ha treballat i lluitat per uns drets que ens amparan.  El problema es que la majoria de la gent jove, aquest drets els veu com si sempre haguessin estat allà; i no és així.  Es va haver de treballar molt dur per aconseguir aquests drets, i ara no podem estar de braços creuats i callats, veient com ens els treuen. Evidentment, no tots els sindicats són iguals i actuen de la mateixa manera, però ara estan fent front comú perquè tots són conscients de que aquest Reial Decret no resoldrà els grans problemes que tenim i que fins i tot s’agreugeran: a l’ abaratir l’acomiadament, més gent estarà en situació precària o a l’atur, i les noves contractacions, amb menys drets i menys salari, tampoc podran potenciar el consum i, per tant, no podran participar de cap possible millora econòmica. Els empleats públics que han sofert retallades als seus ingressos al igual que els pensionistes, tampoc podràn ajudar.

B: Quins són els punts claus de la reforma laboral? Existeixen diferències en l’aplicació de la reforma entre empresa petita i empresa gran?

I:El Reial Decret fa més ràpid i barat l’ acomiadament, institucionalitza la temporalitat com a via d’accès al mercat laboral, qüestiona la negociació col·lectiva , dóna més poder als empresaris i obre el procés laboral al negoci privat al regular l’intervenció de les empreses amb ànim de lucre. En els acomiadaments per causes econòmiques, l’empresari no ha de demostrar res. En les causes tècniques, organitzatives y productives es justifica l’ acomiadament com una mesura de millora per l’Empresa. Al considerar-se justificats els acomiadaments per aquestes causes, es percebran només 20 dies de salari per any treballat amb un màxim de 12 mesos i sense salaris de tramitació. S’introdueix l’ acomiadament preventiu. L’empresa momés ha de manifestar que preveu que tindrà problemes econòmics i menys guanys en el futur. Es suprimeix també el dret a la informació als representants dels treballadors, la carta que justifica les raons de l’ acomiadament i es redueix també el plaç de preavís de 30 a 15 dies. Es perden d’ aquesta manera també dies de salari. És més, l’ empresari pot fer servir també l’acomiadament exprés. Si l’ empresari declara que l’ acomiadament és improcedent, indemnitza només amb 33 dies per any amb un màxim de 24 mensualitats, eliminant també els salaris de tramitació. En quan a les diferències d’ aplicació entre empreses grans i mitjanes/petites, no en trobem; però en aquestes últimes la majoria no contempla reprensentació sindical, per tant,  l’empresari tindrà encara menys resistència per d’aplicar algunes mesures.