El passat divendres 27 de maig va morir la ciutat de Nova York, a l’edat de 62 anys, el músic i poeta Gil Scott-Heron, a causa d’una malaltia que va contraure en la seva recent gira europea ( i que va passar per la ciutat de Barcelona). El música, que tenia la sida des de feia 20 anys, va ser amb el seu estil basat en l’spoken word, la figura clau per el naixement de la música rap i el hip-hop. Heron va començar a desenvolupar aquest estil als anys 70, recitant els seus poemes carregats de crítica social sobre bases musicals de jazz, soul, funky o blues, convertint-se en tot un símbol de la contracultura. Discs com Pieces of a man (1971) o Winter in America (1974), on s’inclou un dels seus grans èxits, The Bottle, ha passat a ser autèntics treballs referencials de la música negra més reivindicativa, Peró per sobre d’aquestes dues obres hi trobem The revolution will not be televised (1974), on s’inclou el tema homònim on el cantant fa una de les crítiques més ferotges que s’han fet mai als mitjans de comunicació: una cançó dedicada als mitjans de comunicació controlats per la gent blanca que predicaven la lluita contra les injustícies socials.
Els seus ferotges frasejats i les seves proclames van convertir-se en el punt de partida d’una gran nombre de rapers, sent Chuck D el seu alumne més il.lustre. El passat 2010, va tornar a la primera línia del panorama musical (després d’onze anys sense gravar res), amb el treball I’ new here, on l’acompanyava Jamie XX (membre de The XX), on el cantant és mostrava força inspirat desenvolupant el seu estil per els territoris electrònics construïts per el músic britànic. Amb la pèrdua de Gil Scott-Heron, se’n va un músic que ha estat fidel a una forma d’entendre l’art, on el compromís i l’autenticat el van fer fugir de l’èxit i la fama, mantenint intacte el poder d’una obra formada per 24 discs i 6 llibres.
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=_b2F-XX0Ol0]