L’any 1972 va ser l’any, per exemple, del desenvolupament del programa espacial nord-americà per pert de Nixon i cia. després de l’èxit rus l’any anterior amb la Salyut 1 (primera estació espacial tripulada) i el Marsnik 3 (primer aterratge a Mart), de la recuperació d’Okinawa per part de Japó després de 27 anys d’ocupació militar per part dels EUA, de l’esclat del cas Watergate, del fracàs del cop d’estat a El Salvador, de la vaga de 3500 treballadors de Michelín a Vitòria, de la inauguració de la central nuclear tarragonina de Vandellós, de la trascendència mediàtica de la Fracció de l’Exèrcit Roig alemany a través de les detencions de Baader i Meinhof, de la massacre de Munic perpretada pel grup Setembre Negre, entre d’altres moments, del terratrèmol de Managua, de Ceilán convertida en la república d’Sri Lanka i del rescat dels supervivents a un accident d’avió als Andes que els va obligar a aguantar durant 72 dies a la muntanya totalment aïllats i de l’estrena de la primera part de El Padrino. Musicalment parlant, és l’any, entre d’altres, de: Music in my mind i del Talking Book d’Stevie Wonder, The Spotlight Kid de Captain Beefheart, Vol. 4 de Black Sabbath, Harvest de Neil Young, The Rise and Fall of Ziggy Stardust, No me quitte pas de Jacques Brel, Transformer de Lou Reed, Papa was a Rollin’s Stone de The Temptations… i de l’Exile on Main Street de la banda liderada per Mick Jagger i Keith Richards. Per tant, si algú ens pregunta què va passar al món durant l’any 1972, simplement, podríem respondre dient: Exile on Main Street.
Un cop mamat i absorbit cadascun dels talls de l’àlbum, des de Rocks Off a Soul Survivor, des de Rip this Joint (sí, mata el porro) a Shine a Light, després d’haver recorregut per les directes, simples i efectives lletres, i finalment, quan un cau als peus de les satàniques majestats, gràcies a la passional i visceral barreja de pop, rock i blues, d’esperit blanc i d’ànima negra, de tradició anglosaxona i d’arrels afroamericanes, un serà capaç de fer un exercici de fe i viatjar al 1972. Tenim alguns dels fets que varen marcar aquell any; és un primer pas. El segon, empapar-se de l’Exile on Main Street també està fet. Ara, cal fer-se amb una còpia, com sigui, del directe Ladies and Gentlemen… The Rolling Stones, que recull imatges de quatre concerts oferts durant l’estiu d’aquell any durant la gira pels EUA i Canadà, concretament a terres texanes, a Fort Worth i Houston. El repertori: Brown Sugar, Bitch, Gimme Shelter, Dead Flowers, Happy, Tumbling Dice, Love in Vain, Sweet Virginia, You Can’t Always Get What You Want, All Down the Line, Midnight Rambler, Bye Bye Johnny, Rip This Joint, Jumping Jack Flash, Street Fighting Man. Virtuts: Totes, però em quedo amb l’actitud de tota la banda a sobre de l’escenari; no em puc imaginar a cap membre de la banda, ni a l’impertèrrit Bill Wyman, fent una altra cosa; quina manera de tocar i de gaudir amb el que fan: quan pugen a un escenari, tot s’il·lumina, tan per ells com pel públic. Defectes: comparar el panorama musical de l’any 1972 amb el de qualsevol any del nou mil·lenni i recordar concerts on els músics transmeten menys energia i vitalitat que el rei durant el discurs de nadal. Novetat: Ladies and gentlemen es podrà veure a partir del 14 d’abril a algunes sales de cinema de Barcelona.
Ladies and Gentlemen… The Rolling Stones va sortir a la llum al 1974, reeditant-se en format digital a finals del 2010, en una còpia remasteritzada que du com a extres una entrevista a Mick Jagger pel programa televisiu Old Grey Whistle Test i algun assaig a Montreux. Les poderoses imatges filmades en 16 mm de Bob i Steve Gebhardt, sota la direcció de Rollin Binzer, així com a la cuidada i austera producció del mateix Binzer i Ajedrez Marshall, capten l’essència de la banda britànica, i d’alguna forma, permeten a l’espectador fer-se una idea de l’efecte que provocava veure la banda de Jagger i Richards en directe durant aquella gira.
Per més informació sobre el disc i la gira de presentació, apuntar els llibres Viajando con los Rolling Stones de Robert Greenfield (Anagrama), Exile on main Street del Buffalo Tom Bill Janovitz (Libros Crudos està publicant la col·lecció 33 1/3) i Exile on Main Street de John Perry (Hanky Panky Records).