El Anticristo, de Joseph Roth

Com va succeir-li a Walter Benjamin i a tots els que varen fer de la seva vida per culpa de l’holocaust jueu la crònica d’una fuita, Joseph Roth va haver de fugir de l’antisemitisme i del terror nazi i exiliar-se a corre-cuita, en el seu cas a França, anant de poble en poble fins instal·lar-se a París. Nascut com Moses Joseph Roth, va estudiar literatura i filosofia a les universitats de Lemberg (actual Lviv, Ucraïna) i Viena. Posteriorment va exercir de periodista a Viena i Berlín, d’on va sortir per cames el 1933 després de l’ascens nazi al poder. Ja en aquells temps era popular gràcies a obres com Job i La marcha Radetzky. Després d’un temps a Àustria, veient que els nazis s’escampaven ràpidament, va decidir romandre finalment a França. Quan va arribar a París l’alcohol va ser el se gran aliat, fins que el va matar uns mesos abans d’iniciar-se la Segona Guerra Mundial. Capitan Swing ha publicat El Anticristo, publicada originalment el 1934, una obra que inclou tant l’assaig com la paràbola, el relat periodístic i l’autobiografia, esdevenint una obra irreverent i contundent contra el nazisme, contra la guerra, contra la manca de sentit comú, contra la manca de raó, contra els totalitarismes, contra el capitalisme salvatge, contra el racisme, contra el colonialisme i contra tot el que anés en contra de la humanitat i l’humanisme. Sever, cru i veraç, el seu testimoni és el d’algú que realment les va passar putes. El seu pare es va tornar boig quan ell va néixer, la seva mare va ser internada per esquizofrènia (malaltia que en aquells anys es tractava amb poca sensibilitat i deficient criteri mèdic), els nazis arrasant Europa i perseguint jueus com ell,… El llibre és una sacsejada imprescindible per reaccionar a temps davant les injustícies, els tirans, els dogmes i dogmàtics; i encara diria més, suposa una forma de reivindicar a Roth com una figura clau per entendre la literatura centre-europea del segle XX.

Ha arribat l’Anticrist; i ha arribat disfressat de tal manera que els que estem acostumats a esperar-lo des de fa anys no el reconeixem. Ja habita entre nosaltres, dins de nosaltres. Aquest és l’inici del llibre, després d’un text inicial de la biografia que va escriure Zweig d’Erasme de Rotterdam. Com indica en el seu magnífic pròleg Xavier Vidal-Folch, seria llarg enumerar quantes coses va anar perdent Roth al llarg de la seva vida. El to, el pols narratiu, el sentiment, la intensitat i la força que trobem a la seva prosa radica de l’agitada vida de l’escriptor. La seva biografia està ben atapeïda de desgràcies. La literatura el va salvar. La seva obra està plena d’agitació, dolor, sarcasme i exaltació continguda. El Anticristo és la seva obra més complexe. Desconcertant i punyent, com el propi autor va dir, ‘no és una obra èpica, és un ordre d’empresonament contra l’anticrist’, ‘un rapa-pols a la cega humanitat que creu en el progrés’. A través de paràboles i pensaments en forma de profecies plenes de moralitat i humanisme, el text creix com un missatge moral, com si d’un savi de volta de tot ens avisés dels mals que ens trobarem en l’imprevisible dia a dia d’una societat que viu en permanent canvi, addicte del progrés tecnològic i encara més del creixement econòmic. Revolucionari per moments, catòlic en d’altres, activista, inconformista, inquiet i rebel, Roth es mostra tan solemne com segur del que escriu, convençut de que el seu missatge havia de servir per educar i convèncer als que pretenien seguir les directrius totalitàries, ja fossin les nazis o les estalinistes. La ficció no havia funcionat, per aquest motiu va escriure aquest assaig, per aixecar de les cadires als que romanien asseguts per obediència o resignació, i fer-li’ls entendre del seu error de creure i seguir paraules i ordres totalitaristes i criminals.

L’humanisme que destil·la, la capacitat per persuadir, la voluntat de trepitjar i desfigurar el racisme, l’energia que es contagia per combatre els que atempten contra la vida i el sentit comú, la rauxa amb la que plasma el seu al·legat contra l’amoralitat i la desaparició de valors i de caràcter combatiu per fer front les adversitats,… El Anticristo és un excel·lent assaig que caldria rellegir sovint per prendre consciència del món en el que vivim; tot i ser escrit en un context socio-polític diferent, Roth dóna una lliçó de pacifisme i humanisme, de seny i dignitat, creant un assaig moral per despertar la bondat i el sentit de justícia de l’ésser humà, per tal de que no defalleixi ni contra la barbàrie, ni contra la violència, ni contra res ni ningú.