La BCNegra 2009 ens han deixat perles com les que us indiquem a continuació:
El primer dia, Petra Reski va treure els colors als més incrèduls i als més enganxats al sistema, indicant que amb tot el que ha passat, és evident que Berlusconi està relacionat amb la Màfia. Per si algú no s’ho vol creure, que es miri alguna entrevista a Reski, o millor, que es llegeixi algun dels seus llibres. Si no té temps, que obri els ulls i les orelles, o que apagui el televisor.
El segon dia, Carlos Zanón, presentador de l’entrevista entre Sergi Vila-Sanjuán i Don Winslow, comentava que la novel·les negra i el cinema negra per extensió ens apropa a la complexitat de la ment humana i permet conèixer situacions i personatges que en la vida real segurament no coneixeríem; en definitiva, que llegir novel·la negra ajuda a despertar la ment. Alguns diran que contra gustos no hi ha res escrit, però contra la gent que no vol conèixer i ampliar horitzons, sí que hi ha i molt escrit. Algú que no vol anar més enllà del li permeten els seus ulls i/o experiències personals, o aprofundir més de la realitat que vol veure, simplement indicarà que la persona no vol saber res més que el que va aprendre quan era un nen, i com diu la dita, “L’escola educa, els llibres alliberen”. “Diu molt poc de la meva vida…”, apunt que va deixar anar Zanón quan va confessar que durant un mes la seva vida havia girat al voltant de dues novel·les, una d’elles El Poder del Perro. Winslow va explicar que havia treballat de tot i més a la vida, que va arribar a plorar mentre escrivi El Poder del Perro i que els seus hobbies preferits era llegir novel·la negra i fer surf. Políticament correcta, fins i tot quan va parlar del governador de l’estat on viu, Schwarzenegger.
John Connolly es va mostrar despert, actiu i amb ganes de vaci·lar al personal. Amb la gràcia i sapiència de l’irlandès, n’hi ha per això i més. De seguida el debat es va calentar quan va dir que Raymond Chandler era bo, però les trames no; el públic es mirava estranyat. Havien criticat a Chanlder!. John Connolly encenia els ànimc, i de fet, ell assegura que les coses que algunes les coses les diu per provocar. Per trames, personatges i novel·la negra total, John Connolly proclamà a Ross McDonald com el rei. De fet, confesà que el seu Charlie Parker beu i molt de Lew Archer. Connolly va criticar als conservadors, a aquells que no volen canviar res mai, i en aquest cas, als puristes més avorrits de la novel·la negra, que precisament el critiquen per atorgar un toc fantàstic al gènere. Qui no experimenta, no evoluciona, diu Connolly. Va recordar-nos que va treballar de detectiu privat, i que per les seves mans van passar casos que el van ajudar en la seva etapa com a escritptor. La guinda va ser que estava pensant crear ‘comandos’ per acorralar a lectors de Dan Brown a les llibreries i acabar amb ells i així provocar que la mitja del coeficient intel·lectual mundial augmenti. En definitiva, John Connolly va demostrar que el que deia Chandler, qui deia que si t’agradava una novel·la, no coneguis al novel·lista, amb ell no funciona.
Ian Rankin va recollir el Premi Pepe Carvalho, i va comentar que John Rebus segurament tornaria, que era fan de Vázquez-Montalbán, i amb una humiltat molt recomanable, va confessar que només té una idea a l’any. Rebus va ser jubiltat amb La Música del Adiós, senzillament perquè té 60 anys i és l’edat a la que es jubila la poli al seu país. En la seva nova sèrie, Malcolm Fox és el protagonista d’una nova sèrie; Fox és un inspector que espia als seus companys de feina. Senzill, realista i molt clar, Rankin es va mostrar com un personatge molt discret.
Per nosaltres, un dels millors moments de la BCNegra va ser un atapeït col·loqui sobre la corrupció a càrrec de David Martínez Madero, jurista Director de l’Oficina Anti-Frau, Lorenzo Silva, advocat, i Andreu Martí, escriptor. Els dos primers van col·laborar perquè el debat fos amè, divertit i àcid; el seu estil directa, culte i ple de comentaris amb segones i terceres intencions van donar molt joc. Els comentaris més destacables van arribar quan Lorenzo Silva va considerar esperpèntic que a noies de 20 anys, la majoria d’amèrica Llatina, estiguin durant 8 anys a la presó per portar droga al seu cos, mentre que els polítics i empresaris que roben no. David Martinez Madero considera que el problema és que la societat valora la gent de diners, la gent ben vestida, i volen ser com ells, persones envoltades de luxe, faràndula i amb un status social alt, i per tant, els corrupte, finalment, no són criticats ni censurats com ho haurien de ser. A la gent li agraden els diners, comprar, gastar, anar perfumats i amb roba cara: aquesta és la imatge dels corruptes, per tant, la societat no critica als mamons que roben amb guant blanc; la societat té uns prejudicis, i aquests prejudicis els tenen amb immigrants, amb gitanos, amb magrebís, etc. I els prejudicis s’han de tenir amb qui dóna pel sac realment, i un bon exemple són els corruptes d’etiqueta.
I tot aixó i molt més és el que ens ha regalat la BCNegra 2010. Ja esperem la següent, i si pot ser, amb més corruptes d’etiqueta a la garjola.
Other Articles
El Toc de Gràcia, un restaurant per grups
