L’Editorial Taschen ja té punt una nova edició de Fräulein, l’antologia de la fotògrafa de moda alemanya, Ellen Von Unwerth, on es recullen algunes de les seves millor imatges fetes durant els últims 15 anys. Fins ara, el llibre només estava disponible en una d’aquells edicions desmesurades que sempre presenta l’editorial que només estan a l’abast de molt poques butxaques. Aquesta nova edició serà exactament igual però amb un format més mesurat i a un preu força més assequible.
Ellen Von Unwerth va començar la seva carrera en el món de la moda a l’altre banda de la càmera, és a dir, exercint de model. Durant les dècades dels 70 i 80 va ser considerada una de les top models per excel.lència, però el seu esperit inconformista la va fer deixar la seva professió de model per dedicar-se a la fotografia. Durant la seva època de model mai va acabar de acceptar la rigidesa en la que es basava la fotografia de moda, on la model no tenia cap marge de maniobra i les fotografies eren planificades fins l’últim detall. El dia en el que el seu company, un fotògraf de moda, li va regalar la seva primera càmera, un nou món es va obrir per Ellen Von Unwerth. Sense separar-se mai de la seva càmera va començar a fotografiar tot el que se li posava al davant, alhora que interrompia les sessions on ella feia de model amb les seves opinions de com creia que tenir que ser la fotografia que s’estava preparant. Aquest fet va incomodar a la majoria de fotògrafs de moda del moment i cada cop li van anar sortint menys treballs degut a que creien que interferia massa en la feina dels professionals de la càmera, fins el punt d’abandonar la seva carrera com a model per dedicar-se de ple a la seva nova passió: la fotografia.
La revista Vogue va ser la primera que va publicar les seves fotografies i acte seguit, la revista Elle li va encarregar un reportatge de Claudia Shiffer. Aquest treball la va convertir ràpidament en la nova estrella de la fotografia de moda. La seva formació autodidacta, i els seu coneixement del món de les models, va marcar un estil que pocs fotògrafs eren capaços d’aportar. Tot i que les seves fotografies recorden molt a les de Helmut Newton, sobretot en el concepte, on al igual que Newton deixa anar de forma totalment natural les seves obsessions, impregnant les seves imatges d’un alt grau d’erotisme i fetitxisme, i dóna també una visió de vouayer; el treball de la fotògrafa desprèn una naturalitat que només posseeixen aquells fotògrafs formats per ells mateixos, evitant caure en els clixés que marquen les escoles i les tendències, creant unes imatges que van més enllà de la funcionalitat d’il.lustrar les revistes de moda. El seu treball és una gran homenatge a la dona, i sobre tot a la bellesa del cos femení, però des d’un punt de vista força espontani i lliure.
