Alice Cooper, un altre gran malson

WELCOME 2 MY NIGHTMARE. ALICE COOPER

Welcome to my nightmare va representar el debut d‘Alice Cooper en solitari. Era 1975 i la terrorífica Alícia començava la seva aventura al marge de la seva banda amb un disc conceptual on ens narrava els malsons que vivia un personatge anomenat Steven. Aquest debut s’ha convertit amb el pas dels anys en una de les obres més recordades d’Alice Cooper, una de les seves gran obres mestres indiscutibles. Per aquest motiu, quan el cantant va anunciar una seqüela d’aquell treball, trenta-sis anys desprès, la primera reacció era la de posar-se las mans al cap pensant que Alice Cooper havia perdut tot tipus d’originalitat i imaginació, i que trencaria l’aurèola mítica de la seva òpera prima. Doncs no, Alice Cooper ha aconseguit amb aquest retorn als seus orígens, un dels seus millors treballs en dècades.

Com el seu predecessor, aquest és un treball força ric, i mostra la versatilitat del seu autor per anar d’un gènere a un altre sense perdre la seva essència, mantenint en tot moment la unitat, en gran part per el gran treball en la producció de Bob Ezrin (també responsable de posar-se als controls del primer malson), que a part d’aconseguir que el disc soni de forma compacte, també dota l’àlbum d’un so clàssic i contemporani a parts iguals, que redueix l’espai temporal que separen les dues obres de forma brillant.

I Am made of you obre el disc de forma excel.lent, un mig temps inquietant marcat per un piano i una gran melodia que ja demostra el gran estat de forma que viu el seu autor. A partir d’aquest en el disc hi trobem de tot, des del hard rock clàssic de Caffeine, The Congregation (amb col·laboració de Rob Zombie, que és marca un speech com en el seu dia va fer Vincent Price) o la fosca When hell comes home, fins a balades AOR com Something to remember me by, passant per l’stoniana I’ll bite your face off, els ambients de cabaret de Last man on earth, rock d’esperit surf a Ghouls gone wild, rockabilly a la frenètica A runaway train, cançó de bressol d’aire tètric a The nightmare returns, música disco amb Disco bloodbath boogie fever ( el tema més fluix del disc però que es salva en la seva part final amb l’aparició de la guitarra de Johnny 5), pop electrònic en el duet que es marca al costat de Kes$ha, en un altre dels moments més qüestionables del treball, What baby wants; o el so americana en un dels millors temes del disc, I gotta get outta here, amb la col·laboraciò de Patterson Hood de Drive-By Truckers, tema amb el que posa punt i final als malsons d’Steven. Welcome 2 my nightmare és un disc atrevit, i amb el qual Alice Cooper en surt reforçat com autor, ja que supera la gran majoria de reptes que es proposa, cosa que es diu fàcil i ràpid, però pocs noms del rock és plantegen grans reptes com aquest desprès de més de tres dècades de carrera.

Sona a …Vincent Fournier.
El Millor… I’ll your face off, I gotta get outta here, Last man of earth, I Am made of you.
El Pitjor… pensar en Alice Cooper només com una figura del passat.