Pawel Pawlikowsky ens ha tornat a enamorar amb el seu segon llarg, Cold war, on narra la història d’amor d’un músic i una ballarina i cantant polonesos en plena guerra freda. Pawlikowsky sembla arribat del passat per oferir obres inspirades en el classicisme cinematogràfic, rodades en blanc i negre i amb el format 4:3, de la mateixa manera que ho feien els seus mestres de l’Escola de cinema polonès dels seixanta, liderada per Jerzy Kawalerowicz i Andrzej Wajda. Cold war ens presenta la volcànica i destructiva història d’amor entre els anys 1949 i 1964, anys durs d’stalinisme i la guerra freda, i amb l’acció situada a Iugoslàvia, Polònia, Berlín i París.
Viktor (Tomasz Kot) és un músic a una companyia de ball i cant, amb la qual ha de preparar un espectacle de folklore nacional. Ell i Zula (Joanna Kulig) es coneixen durant uns càstings per preparar les actuacions custodiades i subvencionades pel règim comunista. El seu és un amor a primera vista que desemboca en una passió urgent, vital i incondicional. Els shows esdevenen un èxit, situació que precipita que el règim consideri oportú dedicar els espectacles a l’exaltació comunista, amb la cara d’Stalin de teló de fons a l’escenari. Viktor no ho accepta, i aconsegueix escapar al París dels anys de jazz, contrast evident amb la repressiva i uniforme Polònia. Zula, en canvi, pressionada i superada per la situació, no ho aconsegueix. A partir d’aquí, res escaparà als tentacles del règim.
Cold war és una història d’amor clàssica, emotiva, intensa i delicada, amb moments veritablement inoblidables, com per exemple les escenes de les actuacions musicals o l’explosió d’energia i desinhibició de Zula al bar musical parisenc ballant el Rock around the clock, que suposa en aquell moment un necessari cant a la llibertat i a l’individu. La potència visual de les escenes filmades amb un blanc i negre sense gairebé espai pels grisos dota a la narració de l’embolcall perfecte per evocar una Europa en dolorosa reconstrucció. Pawlikowsy és capaç de recrear l’angoixa i desesperació d’uns personatges que ho diuen tot amb les seves mirades, silencis i cigarretes, gràcies a la rigorosa i mil·limètrica fotografia i il·luminació de Lukasz Zal, amb col·laboració del cameràman Ernest Wilczynski.
Cold war és narrativament excel·lent en el tractament del relat i del domini dels temps i les el·lipsis, enriquidora, suggeridora i captivadora visualment i temàticament, a tot l’art cinematogràfic i a la imparable trama amorosa, hem de sumar les dosis de reflexió social i política que hi conté. De fet, Pawlikowsky dedica la pel·lícula als seus pares, i no cal preguntar-se el perquè. Cold war, de Pawel Pawlikowsky, és sense cap mena de dubte, un regal pel cinema actual. Clàssica i moderna a la vegada, estem davant d’un film modèlic en forma i fons que perdurà a les nostres retines per sempre.
