Hot! El documental del mes: la realitat del món

Cada mes, des del passat gener, Parallel 40, nascuda en el marc del projecte europeu CinemaNet Europa i creadors també de l’imminent DocsBarcelona (arriba una nova edició ben aviat, que es celebrarà de l’1 al 5 de febrer), presentarer El Documental del Mes, marc sota el qual ens ofereixen el retrat d’una realitat concreta. Durant el mes de gener es va poder veure Tahrir 2011, una producció franco-egípcia de tres cineastes egipcis, Tamer Ezzat, Ayten Amin i Amr Salama, a través dels quals ens apropen a la revolta més impactant de l’anomenada Primavera Àrab. Imatges de la plaça Tahrir plena d’una ciutadania farta d’un règim que atemptava contra la llibertat i per tant contra la intel·ligència, retrats dels manifestants, dels policies i de la classe política, així com un lleuger decàleg de com ser un bon dictador (adoració al líder, propaganda, negar la realitat, estar per tot arreu, manipulació i corrupció…) i un breu repàs de la dictadura de Mubarak (personatge que va aguantar durant dècades pel suport i interessos dels EUA, Israel, UE, etc.) tenyit del particular sentit de l’humor egipci, donen forma a 90 minuts que regalen un creïble i amè testimoni de com es va viure la revolució. Sense entrar en l’actual etapa post-revolució, la pel·lícula és un document veraç i sencer d’uns dies que van situar a Egipte en el centre d’interès mundial, per diferents motius: per una banda queda ben clar que la manca de llibertat és el principi de tot conflicte, i que el poble, finalment, té el poder, tot i que cal vigilar amb les multituds i les masses (com bé apunta Elias Canetti a Masa y poder); de l’altra, és trist observar com els interessos econòmics passen per damunt del que sigui, incloent, la ciutadania.

El Documental del Mes ens permet per tant apropar-nos a realitats llunyanes o no tan llunyanes, perquè a través de la nostra podem explicar també uns quants drames, que no descobrirem ara. De moment, s’han programat els documentals de febrer i març, Ithemba d’Elinor Burkett i El cielo abierto, d’Everardo González, respectivament. El primer explica el drama de Zimbawe, on Imagina’t un país ‘on cada setmana hi moren més persones a causa de la SIDA, la malnutrició i la falta d’atenció mèdica, que les que moren a l’Afganistan, l’Iraq o Darfur’. El cielo abiertoés la història de Monsenyor Óscar Arnulfo Romero, la veu dels sense veu a El Salvador, el capellà revolucionari que va ser assassinat el 24 de març de 1980′.

Per conèixer a on i quan podeu veure el documental del mes, aneu al web que ha preparat on ens faciliten tota la informació per no perdre’ns cap d’ells. D’altra banda, la caràtula d’aquest post és el del formidable documental de John Pilger, La guerra que no ves, no programat però, que ens ha semblat útil per parlar d’aquesta iniciativa de Parallel 40. Precisament, activitats com El Documental del Mes (i DocsBarcelona) ens permeten veure i assimilar tot allò que deixem de veure o que no volem veure, per comprendre, pensar i reflexionar sobre el món en el que vivim.

Autor

Daniel Bossio