Primavera Sound 2009: Dia 3

0

Nit per la història, la viscuda ahir al Primavera Sound amb les actuacions memorables de Sonic Youth i Neil Young.

La jornada la van obrir The Jayhawks, amb Gary Louris i Mark Olson al capdavant, oferint un dels millor concerts del festival. Temes com Blue, Bad Times, Waiting for the Sun, I’d Run Away i Miss William’s Guitar van ser corejats per la gran multitud que van aconseguir convocar davant l’escenari principal del festival, demostrant perquè són una de les millors bandes de rock americà de tots els temps.

jayhawks

A les 21:15 Neil Young sortia a escena i sonaven els primers acords de Mansion on the Hill, el preludi d’un concert històric. El canadenc va fer tota una exhibició i va apostar per un repertori de somni on van destacar: Cortez the Killer, una contundent Hey Hey, My My, Cinnamon Girl, Pocahontas, Down by the River, Old man i una brutal Rockin’ in a Free World per tancar el concert. Pel bisos es va guardar una versió del A Day in a Life de The Beatles i així va posar punt i final al millor concert de tot el festival, juntament amb el de Sonic Youth.

DSCF0667

Kim Gordon, Thurston Moore, Lee Ranaldo i Steve Shelley sortien a escena cap l’ una de la matinada obrint amb Brother James. Els de Nova York segueixen sent intractables en directe. Amb un so perfecte, van repassar els temes del seu imminent i excel.lent nou treball, The Eternal, i clàssics com Hey Joni, Bull in the Heather, The Sprawl, Tom Violence o una espectacular Expressway to your Skull, demostrant el que ja fa temps que són: uns clàssics a l’alçada dels Stones, Beatles o qualsevol banda mítica que us vingui al cap.

DSCF0626

Tenint en compte els noms que hi havien a l’escenari principal, la resta de bandes del cartell no ho van tenir massa fàcil; però cal destacar l’actuació dels suecs Herman Düne, els quals van aconseguir omplir l’escenari Rock de Luxe amb el seu excel·lent folk o als nord-americans Deerhunter, demostrant que han deixat de ser una promesa per convertir-se en tota una realitat gràcies a temes com Never Stops o Nothing ever Happened que en directe van sonar encara millor que en estudi.

En definitiva, possiblement el millor Primavera Sound de tots. Podrà superar-ho l’edició del 2010?

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Leave A Reply