Valorant que La Cinta Blanca va ser per nosaltres el millor film del 2009, tot i ser estrenada al gener, acceptant carències, films sense veure, que només és una llista més, i que en aquest país encara no han arribat films elogiats com, per exemple, Des hommes et des dieux de Xavier Beauvois, El infierno de Luis Estrada i Winter’s bone de Debra Granik, a continuació us oferim una sel·lecció de 30 pel·lícules que més ens han empés a parlar de cinema, i de forma positiva. És la llista de BCNCultura.cat, no pretén res més que oferir el nostre punt de vista sobre el que ha estat un any en el que s’ha parlat i molt de noves tecnologies, del futur de setè art i de directors que dignifiquen el blockbuster. Hi ha motius per creure en la supervivència d’un cine que intenti transmetre una visió del món, i que a més, intenti transgredir en les formes. Un film com Uncle Boonmee recuerda sus vidas pasadas de Apichatpong Weerasethakul recorda les arrels de l’art d’explicar una història amb imatges; Jean-Luc Godard fa la seva, i segueix sent l’autor més jove i vanguardista; i sí, reconèixer que hi ha directors, com el mateix A.W, Jacques Audiard, Wes Anderson, James Gray, Koreeda, per exemple, i de forma més convencional però amb caràcter autorial, David Fincher, asseguren la continuació del cinema dels Lang, Welles, Huston, Ozu, Rossellini, De Sica, Godard, Truffaut, Fassbinder, Coppola, Scorsese i Woody Allen, per citar alguns dels representants d’una forma de veure la cinematografia.
A Europa i Amèrica tenim noms com Michael Haneke, Olivier Assayas, Jim Jarmusch i Tim Burton (malgrat Alicia), els asiàtics, encapçalats per Zhang Yimou, Wong Kar-Wai i Park Chan-Wook. Focus inspiradors, també hereus dels grans clàssics citats anteriorment, com els germans Coen, Steven Soderbergh, David Fincher, Paul Thomas Anderson, Wes Anderson, James Gray, Spike Jonze, Charlie Kaufman, i sí, com sempre, a Amèrica Llatina, no ho passem alt, compromesos amb la causa, amb noms que van des de clàssics com Ponce i Cavalcanti fins a contemporanis com Lisandro Alonso, pròxims al minimalisme de Raya Martin, Manoel de Oliveira, Pedro Costa i el mateix Isaki Lacuesta, o alguns dels directors dels films destacats, confirmen que el panorama cinematogràfic segueix respectant a autors que van més enllà de realitzar un producte. Cadascú dirà la seva, segons el que un esperi del cinema i de la vida.
Com es parlarà del cinema en els pròxims anys? Continuarà la crítica i l’analisi del mateix? O s’ha convertit, com la fotografia, en un camp on gairebé tothom sap de foto? El cinema, no obstant, no són matemàtiques, i cadascú apostarà per un gust o una visió. Però dóna la sensació, que cada any que passa, és més estrany considerar el cinema com una creació, amb un punt de vista determinat sobre el propi cinema i la vida. El cinema sembla tenir una única finalitat: passar el temps i pensar poc. Segurament, com amb tot, seria positiu ser molt més exigent.
I amb les ganes de seguir gaudint del setè art, a continuació us oferim la llista de pel·lícules de les que nosaltres considerem que ens enrecordarem per bé d’aquí uns anys.
…i 5 documentals
