Si hi ha una dècada en l’història del cinema que hagi marcat el futur d’aquest i de la cultura popular en general, aquesta és la dècada dels 70. Els grans films que es van estrenar en aquells anys han acabat marcant el futur del cinema, convertint-se molts d’ells en autèntiques icones de la cultura actual. Star Wars, El Padrino, La Naranja Mecánica, Taxi Driver, Manhattan, La Matanza de Texas, etc… han acabat per marcar el nostre present, personificant-se més enllà del seu habitat natural: el cinema. La majoria d’aquests títols han estat explotats en canals que poc tenen a veure amb l’ art, convertint-se en productes més enllà d’aquest: des de videojocs a samarretes, figueretes per col·leccionistes, a referències per alguns moviments urbans i nodrir sèries com els Simpsons, fins a crear imatges per a complements de moda. Segurament cap dels directors que varen fer aquests films (amb excepció de George Lucas i Star Wars) era la de crear un producte que amb els anys es convertís en un element de consum massiu; però el cinema vivia un dels seus millors moments creatius i els resultats eren brutals, i amb el temps, ja se sap: tot és negoci, com molt bé relata Elia Kazan en El último Magnate; i en un món cada cop més proper al mostrat per Norman Jewison a Rollerball o Richard Fleisher a Cuando el destino nos alcance.
La collita cinematogràfica d’aquells anys és senzillament impressionant: des de contundents retrats socials com el que fa Godard a Todo Va bien, al western crepuscular de Sam Peckinpah amb Pat Garret y Billy The Kid i La Balada de Cable Hogue o a grans exercicis de terror com no s’havien vist fins aquells dies, com la visceral La Matanza de Texas o la inquietant Amenaza en la Sombra de Nicolas Roeg. Per no parlar de Woody Allen, capaç de filmar tres obres mestres com son Manhattan, Annie Hall o Interiores, en els dies en que el dos dels seus grans referents, Ingmar Bergman i Federico Fellini, seguien reinventant-se en cada un dels films que van dirigir aquells anys. Si a aquests noms li afegim els d’Alfred Hitchock amb Frenesí, Martin Scorsese amb Taxi Driver i Malas Calles o uns inpiradíssims Stanley Kubrick, Werner Herzog, François Truffaut i Francis Ford Coppola, entre d’altres, ens trobem amb una de les millors programacions cinematogràfiques possibles.
A continuació us presentem els títols que des del nostre punt de vista representen millor aquells 10 anys. Fora s’han quedat films tant importants com A Woman Under The Influence de John Cassavetes, Picnic en Hanging Rock de Peter Weir, Star Wars de George Lucas, Vinieron de dentro de… de David Cronenberg, Alien de Ridley Scott, El Exorcista o French Connection de William Friedkin. Però ja sabeu que això es una simple qüestió de gustos.
