Tot el suport a Àngel Sala i a la llibertat d’expressió

0

A Serbian film és una pel·lícula que narra una història situada a Sèrbia on una estrella del porno en molt baixa forma i sense ofertes accepta un paper que posarà a prova la seva vida. Qui el contracta té la idea de filmar les barbaritats més extremes, ja que considera que després de la guerra dels Balcans, l’ésser humà ja ha superat totes les barreres possibles de la violència i horror, i per tant, les seves filmacions seran un producte alienat amb la realitat del dia a dia del món.

El film es va passar, entre altres festivals a Sitges, en una lloable decisió del seu director, Àngel Sala. D’aquesta manera, el públic tenia l’oportunitat de veure una pel·lícula que difícilment arribaria a les sales de cinema. La pel·lícula, personalment, em resulta un film de sèrie b, amb una coartada artística, política i social interessant. Pel nostre gust, el cine surt guanyant amb films més suggeridors sobre la maldat com ho podria ser La cinta blanca; tot i que la proposta de Srdjan Spasojevic retrata de forma visceral i desagradable el costat més pervers i maligne de l’ésser humà, realment, el film, narrativament notable, perd intensitat a mesura que la història avança cap a la salvatjada màxima. Però aquí està una de les grandeses del cinema: un autor exposa un argument i una narració, i és el públic qui opinarà lliurement sobre l’obra.

Ara bé, que es denunciï a Àngel Sala per haver programat A Serbian Film, i que se l’acusi de delicte d’exhibició de pornografia infantil, i que a sobre, el titular del Jutjat d’ Instrucció número 8 de Vilanova i la Geltrú (Barcelona) l’imputi, són actes que deixen les imatges més bèsties d’ A Serbian Film a l’alçada d’un conte per nens. Els arguments que ens donen els que creuen convenient prendre accions contra Àngel Sala són més que coneguts. Els arguments per NO prendre accions, per exemple, contra els responsables de la crisi econòmica, de fer negocis amb dictadors, de programar uns continguts televisius nauseabunds, o de fer reformes laborals contra els treballadors, quins són? Quin espai ocupa la llibertat i quina és la mentalitat que se sent capaç de limitar-la?

Des de BCNCultura donem tot el nostre suport a Àngel Sala, a la seva gent, al Festival de Sitges, i a tots els creadors, que com Srdjan Spasojevic, tenen unes intencions artístiques i una mirada sobre aquest món, que cada dia es veu més necessitat d’autèntica llibertat, que és precisament la que ofereixen actituds com la dels mateixos Sala i Spasojevic.

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Leave A Reply