Anna Karina: La princesa de la Nouvelle Vague, d’Albert Galera

0

Anna Karina ha estat una actriu especial, diferent, aconseguint fer de la naturalitat i la senzillesa tot un art. En sí mateixa, la seva vida ha estat com un conte amb esperit cinematogràfic. Amb divuit anys abandona la seva Dinamarca natal per fugir d’un nucli familiar del tot desestabilitzador, i arriba a París en busca d’una nova vida, anant de cinema en cinema per aprendre l’idioma i evadir-se. Un encontre fortuït amb Coco Chanel acaba per batejar-la amb el nom d’Anna Karina (el seu nom real és Hanne Karin Bayer), i aconsegueix la seva primera feina com a model d’un anunci que un bon dia Jean-Luc Godard veu en un cinema dels Camps Elisis. Godard queda totalment enamorat d’aquella noia i li ofereix un paper secundari en el film que preparava en aquells dies, que no era un altre que el seu debut, Al final de la escapada. Ella rebutja l’oferta perquè requeria que fes un nu en una escena, però Godard torna a pensar amb ella per el paper Veronica Dreyer en el seu següent film, El Soldadito. A partir d’aquest instant, Karina es va convertir en la gran musa del director, alhora que la dona de la seva vida, i la carrera dels dos va quedar lligada per sempre amb un grapat de films que ja són auténtics clàssics del cinema: el rostre d’Anna Karina roman com la gran icona femenina de la Nouvelle Vague. La crònica de la seva relació queda implícita en tots els films que varen fer junts: Des de l’enamorament a El soldadito (1960), fins el fred retrobament després de la ruptura a Made in USA (1967). Set anys que varen marcar de forma definitiva la carrera, i la vida, dels dos; Godard va firmar la majoria de les seves grans obres mestres al seu costat, i Karina va donar el millor de sí al costat del director. Godard havia aconseguit crear una imatge que perdurarà per sempre en el temps. No obstant, la carrera de l’actriu no es limita als films que va fer al costat del seu marit, i va treballar amb directors de la talla de George Cukor, R.W. Fassbinder, Lucchino Visconti, Roger Vadim, Tony Richardson o Jacques Rivette; també va tenir una curta carrera com a cantant, però és la seva etapa Nouvelle Vague la que l’ha convertit en una actriu immortal.

Injustament relegada en un segon pla entre totes les grans actrius europees, segurament per pròpia voluntat, a Karina no li ha calgut alimentar-se del glamour cinematogràfic per ser reverenciada per multitud generacions de cinèfils; des de Quentin Tarantino (el famós pentinat d’Uma Thurman de Pulp Fiction està basat en el que lluïa Karina a Vivir Su Vida), fins l’estrella del porno Sasha Grey (qui va pensar en utilitzar el nom d’Anna Karina com a primera oció abans de decantar-se per l’actual), no han pogut resistir-se a l’encant natural i la passió que desprèn l’actriu en cada una de les seves interpretacions, un encant que enamora de forma d’irremediable. Aquest encant és segurament el que ha portat a Albert Galera a escriure, Anna Karina: La Princesa de la Nouvelle Vague (Alrevés), un llibre que no pretén ser una biografia convencional de l’actriu, sinó un anàlisis apassionat i profund, carregat de sensacions i emocions, les que ha tramés l’actriu a cadascun dels films en els que ha participat. El llibre és un viatge per tota la seva vida, i és que en tots els personatges als que ha donat vida Karina, sempre hi ha hagut una gran carrega personal marcada per el que vivia ella en el seu dia a dia. Anna Karina: La Princesa de la Nouvelle Vague, és un just i necessari homenatge a una actriu que seguirà seduint espectadors any rere any.

 

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Leave A Reply