Les Lyonnais: El Padrinet francès

LES LYONNAIS. OLIVIER MACHAL

Edmond Vidal és Momon, un conegut delinqüent que va liderar la banda dels Lyonnais, un grup de de lladres que varen fer fortuna gràcies a les seves aventures criminals. L’autor de Gángsters i Asuntos pendientes, Olivier Marchal, és el director del film Les Lyonnais, adapta per la gran pantalla Por un puñado de cerezas, autobiografia de Vidal, aconseguint un thriller on es detecten influències que van des del Sergio Leone d’Érase una vez América (estructura i flashbacks) a l’Olivier Assayas de Carlos (intenció de la fotografia de Denis Rouden i la filmació dels atracaments), passant per El Padrino de Coppola (la festa familiar del principi del film i la reflexió envers importància de la família i el clan) i Un profeta de Jacques Audiard (atmosfera del film). Ara bé, tot i que és evident que aquests són alguns del seus referents, i tot i que Les Lyonnais és un entreteniment força digne, ni molt menys es pot comparar a les obres citades. No obstant, el biopic sobre un altre dels xoriços més coneguts a Europa durant els darrers 50 anys resulta un exercici sobre els baixos fons prou interessant i entretingut.

Els motius per recomanar el film són uns quants: la presentació del film, amb Black Night dels Deep Purple a tot drap; el ritme narratiu de bona part del film, que provoca que un s’acabi enganxant; alguna que altra seqüència, sobretot d’acció, que finalment, són les que ofereixen motius definitius per mirar la pel·li; i per últim, la lleugera però sincera reflexió moral que s’amaga darrera de la vida d’aquest delinqüent, que es veu atrapat en el codi d’honor que suposadament existeix entre els criminals que es prenen el seu ofici amb lleialtat i certa humanitat. La part més fluixa del film la trobem en el repartiment i en algun que altre moment on la trama dóna la sensació de no avançar. Ni Gérard Lanvin, Tchéky Karyo, Daniel Duval, Dimitri Storoge, Patrick Catalifo, François Levantal, entre d’altres, aconsegueixen transmetre el realisme que pretén el director, sense oblidar mencionar que del minut 10 fins el minut 25 de metratge, quan un semi-retirat Momon rep la notícia de que el seu estimat camarada Serge, el seu millor amic i membre dels Lyonnais,  està passant per un seriós un mal tràngol, macguffin definitiu del film.

En línees generals, Les Lyonnais és un correcte film que conjuga el cine negre i el cinema de gàngsters, no mancat de certa reflexió social, tot i que hi passa de puntetes, inclús per la condició de gitanos de Mono i el seus col·legues, amb tres seqüències prou notables, sobretot una, el rescat de Serge, una planificació i una narració més que dignes, però amb certs daltabaixos formals i d’argument que impedeixen afirmar que Marchal és un digne alumne de l’escola Melville.