El darrer film de la directora de We need to talk about Kevin és un poètic i punyent cop de puny. You were never really here és un thriller el·líptic i violent en el qual Joaquim Phoenix interpreta a Joe, un veterà de guerra i ex-agent de l’FBI que es dedica a rescatar menors atrapades a xarxes de prostitució infantil dirigit per un estricte codi d’ètica i uns traumes que el turmenten constantment. La interpretació de Phoenix i sobretot la direcció de Lynne Ramsay converteixen You were never really here en una de les pel·lícules més interessants de l’any.
Joe viu per fer bé la seva feina, cuidar la seva mare i passar el poc temps lliure ficant el seu cap en una bossa de plàstic, en una mena de ritual-flirteig amb la mort. Autodestructiu i brutalment violent, rebentar cares per salvar nenes no acaba de ser la millor teràpia per superar el passat. Joe viu traumatitzat per un món que l’ha maltractat i ell ha decidit contraatacar amb els seus punys. Com una mena de justicier que recorda en alguns moments a Travis Bickle, Joe és un individu modelat per la violència viscuda durant la seva vida i per la que s’infiltra per diferents sectors de la societat. Ell intenta combatre ambdues amb una visceralitat i urgència que conviuen en una ment que no troba respostes ni solucions.
Narrada des de la total subjectivitat de Joe, Ramsay és capaç d’endinsar-nos en el turmentat univers del protagonista, fent visibles cinematogràficament els diferents estats mentals del personatge. Els sobtats flashbacks de records i vivències, les veus internes, els constants conflictes interns es fan visibles gràcies a la perícia cinematogràfica de la directora escocesa. You were never really here és una pel·lícula en la qual la directora fa recaure en l’espectador bona part de les coordenades narratives per tal de completar i endreçar la història. Sense deixar de ser un thriller de venjança i redempció, el film és un exercici cinematogràfic incòmode, excessiu i impressionista en el qual la directora tracta de situar en una situació límit a un personatge i així arrossegar l’espectador cap al mateix precipici vital i psicològic.
You were never really here retrata la vida d’un home que es guanya la vida matant per tal de salvar nens prostituïts. La directora reflexiona entorn de la humanitat d’un personatge al límit de perdre-la definitivament. Com podrà recuperar-la i viure sense aquest dolor permanent? Perquè no podem oblidar que darrere de la tempesta el sol sempre estarà esperant-nos.
Other Articles
