Otra ronda, de Thomas Vinterberg

Otra ronda ens presenta a quatre professors de mitjana edat i una mica esgotats de si mateixos, circumstància per la qual s’abracen a la teoria que l’embriaguesa lleugera, amb la idea d’augmentar la creativitat i obrir la ment, bevent una quantitat d’alcohol constant i diària. La molt reeixida pel·lícula danesa, coproduïda per la productora d’Amsterdam Topkapi Films, ja va formar part de la selecció oficial de festival de Cannes el passat mes de juny, que només va tenir lloc en forma virtual a causa del covid, però va romandre a la prestatgeria durant massa temp pel mateix motiu. A la fi de 2020, Otra ronda (Druk, 2020) va rebre el premi a la millor pel·lícula en els European Film Awards. Thomas Vinterberg va ser el millor director i va guanyar el premi a millor guió amb Tobias Lindholm. L’actor principal Mads Mikkelsen va ser guardonat com a millor actor. La cirereta del pastís va ser l’Oscar a la millor pel·lícula internacional a principis d’aquest any. Vinterberg va dedicar tots els seus premis a la seva filla.

Si ens diuen, sense veure-la abans, que una pel·lícula acaba amb el protagonista ballant a ritme de la cancó What a life dels danesos Scarlet Pleasure, aconseguint que l’espectador s’emocionés amb la lletra “Quina vida, quina nit / Quin passeig tan bonic / No sé on sóc, però sóc jove i viu / Quina vida / Que estem vivint, estem vivint així No sé on sóc, però sóc jove i viu”, potser podríem extreure conclusions equivocades. Thomas Vinterberg va iniciar el rodatge del seu darrer film, Otra ronda, sent una persona diferent a la que és avui en dia. Quatre dies més tard d’iniciar el rodatge de la pel·lícula la seva filla Ida de 19 anys moria en un accident de cotxe el maig de 2019. Vinterberg, uns dies més tard, a l’ombra del dolor, va decidir continuar amb el projecte iniciat i dedicar a la seva filla una pel·lícula que acaba per convertir-se en un homenatge a la vida.

El director i guionista danès Thomas Vinterberg va concebre originalment la pel·lícula com una celebració de l’alcohol; un reconeixement del fet que molts esdeveniments històrics importants es van produir sota la influència o fins i tot intoxicats. Els llibres de Hemingway no serien els mateixos si no fos pel vi o els governants borratxos com Churchill han enviat a homes joves al front. I inclús, segurament que la majoria de les persones feliçment casades no estaven sòbries quan es van conèixer. L’enfocament va canviar gradualment quan Vinterberg va subermir-se en la idea cada vegada més fascinant que aquest fluid socialment acceptat que pot il·luminar i elevar a la gent també mata la gent i destrueix famílies i societats. El punt de vista del director es va convertir més realista i d’aquesta manera va optar per mostrar també el costat fosc. Otra ronda, finalment, no tracta només de beure i dels seus efectes. La pel·lícula tracta de la vida, de tenir el coratge de viure. Els personatges, sobretot el de Martin, interpretat per Mads Mikkelsen , ha arribat a un moment en la vida de tots en què ja no té curiositat ni cap mena d’inspiració. Apàtic i monocromàtic. És una persona sense esperit, que veu com la vida passa, com si ja ho hagués fet tot, amb dona, fills, feina estable, i sense que li quedés res més per fer. Mads Mikkelsen està flanquejat per Magnus Millang, Lars Ranthe i l’actor habitual de Vinterberg, Thomas Bo Larsen. Marie Bonnevie, Helene Reingaard Neumann i Susse Wold també formen part del repartiment.

L’alcohol és una substància perillosa que pot convertir-se en addicte, però al mateix temps no s’ha de subestimar que pot alliberar i deshinibir a un ésser humà. Otra ronda en part neix de la teoria del psiquiatre i professor noruec Finn Skårderud segons la qual l’alcohol, en una quantitat adequada, fa que la persona sigui més creativa, oberta i preparada per al món exterior. ¿I si quatre amics de 40 anys decideixen posar en pràctica la teoria d’aquest psiquiatre? ¿Mestres de secundària que, com Hemingway, decideixen beure només durant les hores de treball? Al principi, tot funciona de meravella, almenys, pels protagonistes. Els homes es converteixen en una versió bombolles de si mateixos. És com un bevedor d’alcohol que es veu a si mateix després de dos gots de vi, després de la qual cosa, naturalment, pensa que un tercer farà que tot sigui encara millor, i un quart, per acabar, inconscient, i que nens del veí el despertin, perquè està dormint una borratxera meravellosa que s’ha convertit en un estat etílic perillós i que ha acabat en una ressaca impossible.

Otra ronda parla de com la repetició i la monotonia de la vida es pot fer molt present en el nostre dia a dia. Vinterberg ens proposa que potser ens cal aparcar la por i l’autocontrol, i deixar-nos anar per connectar amb nosaltres i els que ens rodegen. No vol dir fer el boig. I ni fa apologia de l’alcohol, evidentment. Vol dir no anar sempre anar amb el fre de mà posat, inclús per decidir si anar a sopar fora. La pel·lícula de Vinterberg reflexiona sobre el significat de sentir-se viu, de perdre la por i de sentir que el que és incontrolable, és a dir, sortir de la zona de confort, pot resultar una cosa molt valuosa i pot esdevenir un canvi positiu per a la nostra vida.