Amb el seu anterior film, Woody Allen va decepcionar amb la que és la seva pitjor obra, Vicky, Cristina y Barcelona, encara que tota la culpa no pot ser atribuïda al director, sinó a tot el circ que es va crear al voltant del rodatge a la ciutat de Barcelona, que va acabant enfonsant un projecte ja de per sí fluix i forçat.
En aquest nou film, Allen torna als carrers de la seva ciutat, Nova York, allunyant-se de Manhattan, i desenterra un guió de fa uns 10 anys, amb un resultat molt llunyà a tot al que ha rodat en els seus últims anys a Europa. I es que Si la Cosa Funciona és el millor film rodat pel director des de la ja llunyana Desmontando a Harry.
Allen planteja un film d’interiors, de caire intimista, on els diàlegs tornen a ser els protagonistes absoluts del film. El director aposta per una historia vitalista, però amb un personatge central ple d’acidesa, un excel·lent Larry Charles en la seva creació de Boris, qui diu veritats com a punys, en un film crític amb la condició humana, però que en el seu fons és un cant absolut a l’amor. El director també busca en tot moment la complicitat de l’espectador acostant-se a ell de forma natural i directa; els monòlegs, tant l’ inicial com el final, del personatge de Larry Charles, dirigint-se al públic de la sala que està visionant el film, ja forma part del millor que ha fet el director de Nova York. Destacar que Woody Allen, aquest cop, aposta per una realitat menys sofisticada i intel·lectual que en els seus anteriors treballs rodats a Nova York.
Parafrasejant el títol del film, aquest cop la cosa sí funciona i molt. Allen demostra que té corda per anys; quan molts el donaven per acabat, ha sabut reinventar-se entregant el seu film més divertit en molt de temps. Sensa cap mena de dubtes, Si la Cosa Funciona, ja és la comèdia de la temporada.