Sólo Dios perdona, de Nicolas Winding Refn

“La violéncia no és sinó una expressió de la por”

Arturo Graf

Drive, l’anterior cinta de Nicolas Winding Refn, Ryan Gosling, interpretava a un conductor silenciós, un home que es guanyava la vida treballant en un taller pels matins, i per les nits, conduïa per a lladres. Film noir, amb aromes a molts gèneres i més concretament del subgènere d’automòbils que va fer furor a la dècada dels setenta, amb molta violència, dotat d’una atmosfera inquietant plena de contrastes, i ajudat per una soundtrack molt cuidada, Drive tenia cert atractiu que captivava i va esdevenir uns dels sleeper de l’any dins del circuit independent. S’esperava amb certa expectació Sólo Dios perdona, la nova aventura del director danès, i malgrat que continuen les constants formals de l’anterior, en aquesta el propòsit no genera passió, la història no atrapa i els personatges son massa lineals i buits. Winding Refn deixa els carrers ardents de L. A. i es trasllada als racons foscos i inquietants de Bangkok. Allí coneixem a Julian, personatge que interpreta Gosling, un actor mancat de qualsevol to compositiu i gestual, que s’amaga d’un assassinat comès als EUA regentant un gimnàs de boxa que utilitza com tapadora del negoci de drogues. Una nit, un dels seus germans, viola i assassina a una jove prostituta. És capturat a l’escena del crim i amb el beneplàcit d’un policia, que actua com un justicier diví amb el seu propi codi moral basat en el ull per ull, el pare aniquila a cops bat al condemnat. Aquest fet farà esclatar el conflicte. La mare, personatge que interpreta Kristin Scott-Thomas, una sort de Lady Macbeth amb molta mala llet, agafa les regnes de l’assumpte amb una única fita: carregar-se el policia.

Pel·lícula molt estilitzada, abusa un xic massa d’una atmosfera molt encotillada, amb uns personatges que transmeten ben poc i no ajuden a ficar-te a la trama. Julian, a diferència del conductor, no té cap propòsit, no sabem que vol i menys cap a on va. A Drive, l’amor el redimia en certa manera, aquí ni tan sols això. La cinta està dedicada a Alejandro Jodorowsky, com ja passava a l’anterior pel.lícula, amb qui Winding Refn guarda molts punts en comú. Relat adient a tots aquells que els agradi un tipus de cinema oriental amb cert gust visual però molt atapeït de violència extrema i desbocada.