Polanski doma el déu salvatge

UN DIOS SALVAJE. ROMAN POLANSKI

Roman Polanski s’apodera de l’obra de teatre homònima de l’autora francesa Yasmina Reza, amb un resultat ben diferent al de la funció teatral que va recórrer l’estat espanyol. Tot es desenvolupa a casa del matrimoni Longstreet, Penelope (Jodi Foster) i Michael (John C. Reilly), qui reben als Cowan, Nancy (Kate winslet) i Alan (Christoph Waltz). Han de deliberar què fer amb els seus nanos: el fill dels Cowan li ha trencat la boca al dels Longstreet. El film t’abraça d’entrada, amb una posada en escena simplista, una càmera ben pròxima als personatges, i uns actors incommensurables. Podria ser ‘només’ un film d’actors, però el pols narratiu de Polanski, un muntatge immillorable i uns diàlegs imparables donen forma a una pel·li que ens semblarà igual de meravellosa i vigent d’aquí cent anys. Cine fet teatre, o a l’inrevés, de la mà de quatre actors que emocionen, d’un director magistral i d’un guió, que ben dirigit, estructurat i filmat, resulta irresistible. Trama simple, temàtica suggeridora i ben àmplia, que reflexiona sobre la condició i misèries humanes, són altres de les claus per entendre i assimilar la magnitud d’aquest divertit, intel·ligent i excel·lent film. És una pel·li de Polanski, i resulta, finalment, a més d’un entreteniment total, un gran mirall en el que mirar-se.
Al Nivell de… La soga i Maridos y mujeres.