“Subterrànies és un compromís amb la memòria del país”

0

Subterrànies

La programació del Grec 2013. Festival de Barcelona ha comptat amb un ampli ventall de propostes culturals per a tots els gustos i interessos. D’entre les de caire teatral, potser la més sorprenent i innovadora ha estat Subterrànies, sobreviure entre bombes, de Montse Alcoverro, Itzíar Castro, Mamen Conte i Carme Poll.

Les autores d’aquesta peça teatral es van conèixer a través del Projecte VACA, una associació de creadores escèniques l’objectiu de la qual es aglutinar totes aquelles dones que intervenen de forma creativa en les arts escèniques i facilitar-los el suport i cooperació per tal d’emprendre projectes i iniciatives que permetin assolir la paritat en les arts.

A BCNCultura.cat hem tingut l’oportunitat de parlar de l’obra amb la Mamen Conte, doctora en Història encarregada de la documentació i guiatge de Subterrànies. Conte porta anys treballant en Cultura i Patrimoni i, des de fa 12 anys, proposa itineraris diferents per la ciutat de Barcelona que fan descobrir al públic local temes poc habituals o coneguts sobre la ciutat.

 

Com una humanista doctora en Història es converteix en co-autora i co-directora d’una peça teatral com Subterrànies, sobreviure entre bombes?

Sempre m’han interessat els temes de gènere i m’hi considero compromesa des de molts àmbits. Així que fer història de dones amb llenguatge artístic em va semblar un repte i una oportunitat de seguir explicant la història silenciada de les dones i arribar a molts més públics que els habituals dels museus o de les meves pròpies visites i itineraris.

 

Com ha estat l’experiència?

A Subterrànies he viscut de prop i en primera persona el procés teatral: la dramatúrgia, els personatges, els processos personals de cadascuna… Ha estat un procés orgànic i encara ho és. Aquesta és la màgia del projecte! I el fet que sigui un teatre de proximitat permet una experiència molt diferent, per l’espai on es dóna, pel clima que es crea. Ha estat una experiència meravellosa en tots els sentits.

 

Com va sorgir el projecte?

Vaig conèixer a l’Itzíar Castro al casament d’uns amics en comú i vam connectar de seguida. Parlant de feina i del tema dels refugis aeris se’ns va encendre la llumeta de fer una peça diferent per al Novembre Vaca 2011. La Carme i la Montse es van entusiasmar de seguida amb el projecte. No oblidaré mai les seves cares el dia que van entrar al Refugi per primera vegada!

Mamen Conte

Quin plus aporta a Subterrànies el fet d’escenificar-la al Refugi 307 del Poble-sec?

El Refugi 307 és un espai únic. No cal escenografia, l’espai parla, és un personatge més. Pràcticament no hem volgut atrezzo: tot és mínim, estem en guerra, i es nota. No calen micròfons, la sonoritat de l’espai és fantàstica; no calen llums, la penombra que es crea ens dóna l’atmosfera buscada. La humitat és real, el fred, l’angoixa, la incomoditat… tot suma per viure l’experiència.

 

Els bombardejos de l’aviació italiana i alemanya sobre la ciutat de Barcelona constitueixen una realitat propera a tots i cadascun dels habitants de la ciutat. Què n’heu volgut destacar?

Ens interessava molt la part més vital de l’experiència, l’emoció, el record, que creiem és el que connecta al públic amb els personatges i el que fa que gent de totes les edats torni a casa volent parlar amb els avis sobre el tema, i fins i tot, tornin amb ells a veure l’espectacle. Per nosaltres és el millor regal.

 

Per què aquest interès en la figura de la dona durant la guerra?

Les dones, que restaren majoritàriament a la rereguarda, van ser heroïnes. Van construir una xarxa de solidaritat col·lectiva i resistència pacífica, que hauria de ser exemple per a tots nosaltres en els temps que corren. Van ser, com en totes les guerres, les principals víctimes, les més damnificades i, tot i així, van sobreviure a la barbàrie, mostrant que la dona té una capacitat de resistència desmesurada.

 

Què preteníeu amb Subterrànies, sobreviure entre bombes?

Subterrànies és un homenatge a totes aquelles persones que van sobreviure a la primera guerra en la història d’Europa en què es va bombardejar sistemàtica i indiscriminadament a la població civil. És, a més, un compromís amb la memòria del país, dels ciutadans i ciutadanes d’avui i uns crida a la pau i al diàleg. Subterrànies és una visita teatralitzada i un tot orgànic alhora, un espai de diàleg i convivència. El teatre té un punt catàrtic que permet aquesta apertura i pressa de consciència. Cada passí és diferent, cada públic és diferent.

 

L’obra ha recorregut Catalunya gràcies al suport del Memorial Democràtic. Què ha representat això per a vosaltres?

Que el Memorial Democràtic i els diferents municipis i equipaments d’acollida apostessin per un projecte com el nostre per acompanyar l’Exposició “Catalunya Bombardejada” ha estat un privilegi. Que una institució com el Memorial Democràtic hagi entès que, a través de les arts escèniques i el treball rigorós de la memòria, es pot abordar un objectiu com el seu de manera compromesa és una satisfacció personal.

El fet de voltar per diverses localitats ha permès l’adaptació de l’espectacle a les particularitats de cada espai i conèixer centenars de testimonis, anècdotes i vides privades. Això no té preu.

subterranies2

I ha format part de l’oferta del Grec 2013. Festival de Barcelona! Com us hi vàreu posar en contacte?

Vam convidar al Ramón Simó, director del festival i company i amic personal de les actrius, a veure’ns a uns passis que fèiem al refugi antiaeri de la Plaça del Diamant per a l’Institut Català de les Dones amb motiu del 8 de març. Comentant el procés de creació i veient que li entusiasmava la idea, vam acordar la incorporació del projecte dins la programació del Grec, aquest cop al Refugi 307, amb la col·laboració del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA). Ha estat un regal.

 

Els barcelonins i barcelonines saben que el subsòl de la ciutat està ple de refugis antiaeris?

No, el 90% de la gent que ha vingut com a públic no havia visitat mai abans un refugi i desconeix la presència d’aquest patrimoni al subsòl de la ciutat. És un patrimoni redescobert i protegit fa relativament poc.

 

Com ha estat la reacció de públic a Subterrànies?

La rebuda ha estat espectacular! La gent surt commoguda, entusiasmada. Per a nosaltres és meravellós compartir el col·loqui posterior a l’obra amb el públic i rebre’n el feedback. En aquest mes al Grec 2013. Festival de Barcelona han passat pel refugi prop de 500 persones i, a dia d’avui, comptem amb un centenar més en llista d’espera, pendents de veure quan ho tornem a fer… Així que seguirem lluitant per sobreviure.

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Leave A Reply