La vida de barri pot donar un mar d’anècdotes. Ara bé, si el barri és el de Can Tonet que descriu Ã’scar Andreu, el tema dóna per un oceà . 17 maneres de matar un home amb un tovalló és la primera novel·la del guionista, còmic i locutor de rà dio, més conegut potser per codirigir i copresentar el programa La Competència a RAC1. Sense cap més pretensió que la d’entretenir i commoure, per tant, déu n’hi do els propòsits, l’obra està formada per una sèrie de contes curts a través dels quals se’ns dibuixa la idiosincrà sia d’un barri de protecció oficial amb capacitat de vuit-centes famÃlies i situat als afores d’una ciutat postindustrial de la comarca del Vallès Oriental, tot i que en realitat es podria considerar una perifèria universal; podria ser qualsevol barri d’aquestes caracterÃstiques. Amb ironia, calidesa, i una capacitat tragicòmica prou realista i empà tica, Ã’scar Andreu dibuixa un simpà tic i atractiu retrat d’un barri d’extraradi i d’alguns dels seus habitants, configurant un relat divertit, fà cil de llegir, ple de gags i anècdotes amb les que és impossible no riure.
En total són 35 capÃtols, en els que l’autor ens narra en primera persona les vides i circumstà ncies d’alguns dels veïns de Can Tonet. Cada capÃtol és independent, però sempre guardant relació, permetent que la història vagi creixent, i un per un, el lector s’endinsa a les peculiaritats del barri i de cadascun dels personatges. És un plaer deixar-se endur per la prosa col·loquial i dinà mica, en un treball de l’autor que inclou el batibull de llengües i argots propis del barri. Entrar a la casa del narrador, conegut en el seu moment com Seiscientos (ja esbrinareu perquè li diuen aixÃ), conèixer els seus pares, l’aventura de la famÃlia amb el Bar Nevada, el dia a dia del barri, apropar-nos als seus amics, Silver, el Bocas, el Marquitos, l’Aguirre, el Lupas, Toni Pajildo, entre d’altres, aproximar-se a quinquis com El Puta i a quinquis majors com El Bueno, participar de la història del puticlub Woman’s, de la relació del Bolilla (el gos del barri) amb el Chispas, descobrir les disset maneres de matar un home amb un tovalló, les discussions psicotròpiques al banc de la Plaça del Centre, recordar els temps de la Rieju i la Derby Variant, saber de personatges d’allò més curiosos com el Telojuro, el Piedras, el Miki Caramuerto, el Ken i la Barbi, entre d’altres personatges, situacions i fets; realment el llibre serveix per passar una estona prou entretinguda en el que també es parla de la joventut, l’amistat i la famÃlia des del punt de vista d’algú que ha crescut en una localitat com Can Tonet. De fà cil lectura, i això és una virtut, resulta ben divertit entrar a les vides d’uns individus que viuen al lÃmit i que seran prou familiars pels que hagin viscut en aquest tipus de veïnats. No va gens malament certa dosis de realisme com la que ofereix Ã’scar Andreu, que si bé potser exagera en algun moment, no posarem en dubte que la realitat supera la ficció. I l’autor, que va viure a una barriada com la que descriu, i que per tant aporta elements autobiogrà fics, d’aquà la proximitat i naturalitat amb la que explica les diferents historietes, en dóna fe.
17 maneres de matar un home amb un tovalló (Contra Ediciones, 2013) és un llibre més que recomanable si el que el lector cerca és una obra amena, plasent, amb la que gairebé tothom passarà una estona agradable, inclús, els que vénen de llars massa adinerades per segons quins ambients. Si no saps que regalar per Sant Jordi, aquesta és una opció ben bona, perquè és d’aquells llibres agradables de llegir, sense més intenció que aquesta: passar una bona estona. Ep! I no és fà cil, això; ara bé, Ã’scar Andreu sap com fer-ho.
