Cap a la meitat de la dècada dels anys trenta del segle passat, en plena Gran Depressió, el periodista James Agee i el fotògraf Walter Evans varen fer un reportatge per la revista Fortune sobre tres famílies d’agricultors arrendataris del comtat de Hale, Alabama. L’ exhaustiu i conscient treball de camp cobria més de cinc mil kilòmetres quadrats de camps de cotó amb la idea de retratar la vida tan bèstia que duien aquestes famílies (i indirectament la de milers que vivien com ells) per tal de tirar endavant. El resultat era tan cru i incòmode (la revista Fortune no volia espantar els seus lectors), que no varen publicar el reportatge. Anys més tard, els dos autors varen publicar-lo sota el títol Ahora elogiemos a hombres famosos, un llibre de 400 pàgines que va obrir els ulls a uns quants compatriotes seus. No obstant, el document original s’havia perdut. Era l’escrit on Agee no es guardava res, on oferia el retrat més punyent i políticament incorrecte del que havia observat. Per completar-ho estaven les magnífiques fotos d’Evans, la mirada més lúcida d’aquella època. Era un excel·lent exercici de periodisme a descobrir.
Doncs aquí el tenim. Capitán Swing publica per primera vegada Algodoneros, el reportatge original de dos autors que pretenien posar a la vista del gran públic la realitat d’alguns dels grans oblidats del seu temps. Considerat com un reportatge periodístic fundacional, Algodoneros s’endinsa en el dia a dia de les famílies Borroughs, Tingle i Fields. Agee i Evans no pretenien realitzar un profund anàlisis social. Expliquen la vida que tenen, instal·lats en una desesperació perenne. Agee aconsegueix posar-nos la pell de gallina amb les seves descripcions. Retrata sense embuts la pobresa, fotografiant com vivien les tres famílies la depressió que va devorar milions de famílies nord-americanes. El retrat d’éssers humans que no esperen res de la vida, que no tenen cap mena d’exigència. Simplement, sobreviuen. Es lleven, treballen, mengen el que poden, i dormen. L’ésser humà reduït al màxim, com a eina de feina, com a individu sense cap més objectiu que produir per sobreviure. De la duresa dels fets que es descriuen sorgeixen immediatament unes quantes reflexions envers la societat en la que vivim. La més notòria és que sense justícia social, el món es deshumanitza. En paraules d’Agee: “Una civilización que por la razón que sea pone una vida humana en desventaja; o una civilización cuya existencia radica en poner vidas humanas en desventaja, no merece llamarse así ni seguir existiendo.”
Poca presentació necessiten els dos autors. James Agee (1909-1955) va néixer a Knoxville, Tennessee, i començar a treballar per la revista Fortune en 1932. Amb la col·lecció de poesia Permit Me Voyage va guanyar el Yale Series of Younger Poet. Va treballar com a crític cinematogràfic a The Nation i Time, i va col·laborar en els guions de La reina de África i La noche del cazador. La seva obra de ficció més famosa és Una muerte en la familia, guardonada amb el Premio Pulitzer. Walker Evans (1903-1975) és el fotògraf per mèrits propis del crack del 29 i de la Gran Depressió. Cap altre periodista ni cap altre fotògraf van documentar uns anys terribles per l’economia mundial.
Ningú més podia signar una obra tan sincera, compromesa i objectiva. Periodisme independent i rigorós. Algodoneros és, com escriu el novel·lista Adam Haslett a la introducció, “el sumari d’un poeta per a l’actuació contra las injustícies econòmiques i socials”.
Other Articles
