‘Calle de la Estación, 120’, de Léo Malet i Jacques Tardi

0

Philip Marlowe, Pepe Carvalho, Lew Archer, Sam Spade, Charlie Parker, Néstor Burma… i amb en Néstor Burma ens aturem, el protagonista d’aquesta adaptació de Jacques Tardi de la novel·la negra Calle de la Estación, 120, de Léo Malet. Burma és un dels detectius privats que passen a la memòria col·lectiva dels personatges que més i millor ens han fet desconnectar del dia a dia. Gràcies a ments i punts de vista com els de Dashiell Hammett i Cosecha Roja, Raymond Chandler i El Largo Adiós o a Perdición de Billy Wildeŗ (amb guió de Chandler), Ross MacDonald i El Otro Lado del Dólar, i el mateix Léo Malet i Calle de la Estación, 120, per citar alguns autors i obres; la novel·la negra trascendeix de la literatura per convertir-se en un gènere del tot social que posa de manifest la brutícia i els clars i obscurs de la suposada societat del benestar. I què pot haver més interessant que això?

Són vàries les novel·les de Léo Malet que tenen com a protagonista a aquest detectiu irreverent, macarra i de volta de tot. Malet, ex-presoner de camps de concentració nazi, bohemi, anti-feixista i anarquista, colega de Breton, Magritte i Tanguy, és el creador d’aquest Néstor Burma, qui ha protagonitzat històries com les que ens ocupa, i d’altres com Niebla en el puente de Tolbiac i Una resaca de cuidado. És un detectiu privat malcarat, però no per ser un groller, sinó perquè sembla mostrar el mateix respecte cap a la societat que aquesta mostra i demostra a la majoria. Adaptada al còmic per Jacques Tardi,  autor de quatre adaptacions de novel·les de Malet i d’obres com Polonius i Le Cri du Peuple, d’històries antibel·licistes (en algunes ha tingut problemes per publicar-les), Calle de la Estación, 120, ens situa a principis dels 40, a la França ocupada, on Burma es veu implicat en una trama complexa, densa i de la que el protagonista i col·laboradors hauran de tirar i molt de la corda per resoldre-la. El seu ajudant a l’agència de detectius Fiat Lux, Colomer, és assassinat quan Burma arriba a Lyon després de ser presoner dels nazis. Colomer, abans de morir, crida “Calle de La Estación ,120”, el mateix que cridà abans de morir un presoner del mateix camp de concentració on romania Burma. La coincidència provoca que el nostre detectiu recuperi el seu ofici i s’oblidi de tot, fins i tot dels anys com a presoner nazi, i d’aquesta manera, centrar-se en l’afer.

La trama se’n va per tot arreu, passejant-nos per la ciutat de l’Olympique de Lió i els seus baixos fons, comisaries, biblioteques amb detectius interessats en el Marqués de Sade, agències de detectius amb secretàries de les que millor no refiar-se, altes esferes desfasades, polis, llepaculs, falses aparences, i on no hi falta alcohol, tabac, fum, llums i més ombres. Arrel de la novel·la negra de Léo Malet, Jacques Tardi crea un entretingudíssim còmic negre, amb un dibuix sobri, subtil, gens pretenciós, en el que Néstor Burma ens guia amb gran personalitat per esbrinar què passa al carrer de l’estació 120, com ho fan en els seus embolics Charlie Parker, Sam Spade, Lew Archer, Pepe Carvalho i Philip Marlowe.

calle-estacion-120


Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Leave A Reply