Charles Burns ha publicat Tóxico

0

Charles Burns, l’autor d’Agujero negro, El Borbah, Skin Deep i Big Baby, editats per La Cúpula, es reinventa amb Tóxico, sèrie de tres volums de la qual la citada editorial ha publicat el primer volum. La història ens presenta a un jove (post-adolescent, com els personatges d’Agujero Negro), Doug, una barreja del William Lee de El almuerzo desnudo i el Tintín de la seva desena aventura, publicada al 1942, L’estel misteriós, obra a la que Burns ret homenatge a la portada i a la que recorda pel color, la llum i l’edició. En aquest nou còmic, Burns recrea un món caníbal, on les percepcions s’alteren, on la radioactivitat fa de les seves, a través d’un psicòtic amb problemes de drogues que ha de superar dos dels tràngols més dolorosos i típics de la seva edat.

Després de Black Hole, on evocava al moviment punk que va viure quan l’autor era jove, Tóxico ens endinsa en un món que recorda a la interzona per on transitava el protagonista de la citada novel·la de Burroughs, així com l’univers psicotròpic de David Lynch. El cas és que Doug, el prota de Tóxico ha deixat les drogues després d’una ruptura sentimental i de la més que probable mort del seu progenitor. Amb color (una de les novetats) de Mike New Hall, els relats estan envoltats d’una aurèola de misteri i d’innocència juvenil, on no hi falta la influència del Philip K. Dick més psicotròpic i a la vegada existencialista ni la d’un dels referents ineludibles de Burns, el pare de l’escola metafísica de pintura, Giorgio de Chirico, un dels precursors del surrealisme que va incloure elements realistes en la seva obra amb el pas dels anys. Tóxico és surrealisme, però també és realista; és futurista, però també és passat i present; és irreal, però el realisme és prou evident.

Charles Burns, un dels autors que més ha tractat la falsedat de l’anomenat somni nord-americà des d’un punt de vista social i psicològic, retratant (amb paròdies del gènere pulp), desconstruint famílies dels anys 50, a grups d’adolescents, i en general, a una societat desedificada, dóna un salt cap endavant mirant enrere amb Tóxico, recuperant un dels seus primers referents, Tintín, al Burrougs més Burroughs, en un còmic dens, angoixant, intens i lluminós, on l’autor de X’ed out torna a sorprendre i indagar en el patiment, el deliri i la introspecció.

Us deixem amb una entrevista de Charles Burns en motiu de la presentació de Tóxico, publicat al nostre país per Random House Mondadori:

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=n2d_kaz4vBo]

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Leave A Reply