El crim de Lord Arthur Savile, d’Oscar Wilde

EL CRIM DE LORD ARTHUR SAVILE. OSCAR WILDE

Quaderns Crema

El crim de Lord Arthur Savile potser no és la novel·la més coneguda d’un dels dublinesos més il·lustres. Tot art és més bé inútil era la frase que millor sintetitzava el gust de l’art per l’art d’Oscar Wilde, un dels autors, juntament amb Walter Pater, William Morris, entre d’altres, que va defensar aquest moviment estètic, que considerava l’art valuosa, inútil i imprescindible per ella mateixa. Irreverent, provocatiu, no el descobrirem ara, i molt menys la seva obra. Però, de la mà de Quaderns Crema ens arriba una altre de les seves obres en edició de butxaca (publicada el 1995 per primera vegada), amb traducció, acurada i precisa, de Jordi Larios. Qui no llegeix és perquè no vol.

La trama de l’obra és marca de la casa: Lord Arthur Savile, personatge típic de Wilde, irresistible, incongruent i amb un toc pedant, ha decidit contraure matrimoni. Però, no tots són flors i violes, i topa amb un contratemps tan inesperat com atractiu pel lector: en una festa social, un quiromàntic l’informa que hi ha un assassinat en el seu futur més pròxim. A partir d’aquest moment, s’acumularan els fracassos continuats del protagonista de l’obra per arribar al final del laberint, intentarà aclarir què succeirà amb la seva vida, així com les diferents temptatives per resoldre aquest enutjós problema abans del casament. Tractat amb capacitat irònica i cínica, El crim de Lord Arthur Savile és, a més d’una comèdia brillant, un al·legat enèrgic contra els protocols, convencionalismes, la irracionalitat més gris i banal, i evidentment, contra la superstició. Una novel·la amena, entretinguda, divertida, amb personatges ben treballats, una trama rodona i unes intencions tant sarcàstiques com punyents.

Oscar Wilde va néixer a Dublín el 1854, i morí el 1900. Poeta, conferenciant, dramaturg i prosista, es graduà amb honors a Oxford. Als vint-i-quatre anys va guanyar el Premi Newdigate amb el poema Ravenna, i el 1881 publicà, a compte d’autor, els seus primers poemes. Però la fama li va arribar amb obres com El retrat de Dorian Gray (Quaderns Crema, 1998)—publicat primerament en revista el 1890, i en llibre el 1891—, Lady Windermere’s Fan (1892), The Importance of Being Earnest (1895), El crim de Lord Arthur Savile (Quaderns Crema, 1995) o De Profundis (Quaderns Crema, 1996)—editat en forma expurgada el 1905, sense cap edició completa fins el 1962.